Viatge de 15 dies a Cuba per lliure i amb nens petits

Us he de confessar que preparar l’itinerari d’aquest viatge a Cuba ha sigut més difícil del que em pensava, essent uns dels visatges més entretinguts de dissenyar. Vaig estar llegint molts blocs i informació sobre Cuba i diferents opcions de descobrir-la, i així va quedar la nostre ruta:

La ruta dels 15 dies va quedar així:

Dia 1: Viatge i arribada a l’Habana

Dia 2, 3 i 4, 5: Cayo Largo

Dia 5: De Cayo Largo a Matanzas: Cueva de Saturno

Dia 6: De Matanzas a El Nicho i Trinidad

Dia 7: Trinidad

Dia 8: Trinidad, Cienfuegos, Playa Girón i Playa Larga

Dia 9: Laguna del Tesoro a Soroa

Dia 10: De Soroa a Cayo Levisa

Dia 11: De Cayo Levisa a Viñales

Dia 12: Viñales

Dia 13: De Viñales a la Habana

Dia 14 i 15: La Habana

Dia 15 i 16: Viatge La Habana a casa

En total vam recórrer 1.300 quilòmetres aproximadament, que els nens van aguantar perfectament, tot i, el mal estat de la majoria de carreteres cubanes.

Mireu quin quadern de viatge tant bonic teniu per conèixer la destinació amb els nens, aquest és de Cuba, però n’hi ha de molts altres països!!! Aquí podeu entrar a la web de 51trips i triar el de la vostre destinació, des d’aquí teniu l’enviament gratuït!!

• 

• 

Els podeu comprar online a la web 51TRIPS, des d’aquest enllaç teniu l’enviament gratuït!!!

Dia 1: Viatge i arribada a l’Habana

Iniciem el viatge a l’aeroport del Prat a Barcelona, des d’on no hi ha vols directes a Cuba. El nostre vol amb AirEuropa, fa una escala de dues hores a Madrid, així que aprofitem per dinar fins que surti el vol a l’Habana a les 15.35h, un vol d’unes 9 hores de durada i, que tot i ser llarg, aconseguim portar-lo bé amb l’ajuda de pel·lícules i tauletes.

Arribem a les 19.45h, hora local de Cuba, tenint en compte que a Cuba són 6 hores menys, arribem a gairebé a les dues de la nit de Barcelona. I molt cansats, passem pel control de passaports i visats, canviem moneda a les màquines automàtiques de canvi de les CADECAS i avisem a la casa perquè ens vingui a recollir un taxi.

Per la nit d’avui hem escollit un allotjament a 15 min de l’aeroport, perquè per demà tenim planificat volar a Cayo Largo, i ho vam planificar d’aquesta manera per evitar desplaçaments, també pensant en començar el viatge a una zona de platges i relax i així adaptar-nos millor al canvi d’hora.

Al arribar a la casa, el primer que fem és conectar-nos a internet per parlar amb la noia de l’agència on tenim contractat el vol a Cayo Largo i confirmar l’hora del vol, perquè, fins la tarda abans del vol no confirmen l’horari (i això és així sempre aquí a Cuba), així que ens confirma que el vol sortirà a les 9h del matí per la T5 de l’aeroport José Martí.

Dia 2, 3 i 4: Cayo Largo

Vam decidir visitar Cayo Largo del Sud després de llegir que, possiblement té les millors platges i cayos de Cuba. Tot i així, arribar-hi és ben complicat ja que només s’hi pot arribar amb avioneta, nosaltres vam comprar els vols amb l’agència EnjoyCuba, on també vam llogar el cotxe.

A Cayo Largo s’hi pot fer una excursió d’un dia des de La Habana o Varadero, però nosaltres vam decidir passar-hi 3 dies per poder gaudir d’aquest petit paradís amb tranquil·litat. No sempre pots estar en unes platges paradisíaques de sorra blanca, aigues turqueses i solitàries, jejeje 😉

Cayo Largo és una illa situada davant la costa sud de Cuba, es tracta d’una de les poques que viu aliena al turisme de masses, i s’hi poden trobar algunes platges buides. Diuen que té les millors platges de Cuba, amb la platja Paraíso i platja Sirena com les més espectaculars.

És una illa de només 38 km2 i 26 km de longitud, molt verge, la seva costa es troba en una reserva protegida i es poden observar nombroses estrelles de mar, tortugues i peixos.

TRANSPORT EN EL CAYO: La millor manera i gairebé la única per moure’s per l’illa és a través dels taxis (jeeps, mini-busos,…) que estan disponibles les 24 hores del dia i es poden agafar als hotels, a la marina o a l’aeroport.

Per visitar les platges Sirena o Paraíso i el Delfinari a la part sud-oest del cayo existeix un servei 3 vegades al dia des dels hotels que inclou bus fins la marina i l’embarcació de la marina a Playa Sirena per 5CUCs per persona el viatge d’anada i tornada. Un cop a Playa Sirena per arribar a Playa Paraíso serà necessari caminar 1 Km en direcció sud. També hi ha furgonetes que fan aquest trajecte, des de una platja a l’altre o bé des de l’hotel, però a nosaltres no ens en van informar, ho vam descobrir allà.

Dia 2: Arribada a Cayo Largo, resort i visita a la Marina

Avui ens llevem a les 4 de la matinada hora local, que serien les nostres 10 del matí, així que toca recollir, i jugar a l’UNO mentre fem temps perquè arribi el taxi a recollir-nosa les 6.30h per anar a l’aeroport. Hi arribem tant d’hora que només hi ha quatre turistes més, aprofitem per esmorzar un xic, un cafè per mi, perquè no tenen llet, un suc i unes galetes. I és que a les cafeteries de Cuba tenen el més bàsic, i això ja ho constatem en el primer contacte i en aquest cas al mateix aeroport.

Esperem la sortida del vol, ah per cert, una anècdota,…mentre esperàvem per embarcar, i a ritme cubà, és a dir, tot amb tranquil·litat, es va produïr una fuita d’aigua provinent dels serveis, que va inundar tota la sala d’espera, així que al final, ens van fer esperar a fora al costat de les pistes!!!!

Volem amb una avioneta molt petita, d’unes 30 places, amb un pasadís al mig i dos seients a cada costat, el vol té una durada de 30 minuts i al arribar a l’aeroport de Cayo Largo, molt, molt petit, ens espera un grup de músics. A ritme cubà esperem la sortida de les maletes, mentre un autobus ens espera a tots els turistes per portar-los als dos resorts que hi ha a l’illa (Sol Pelicano, i Sol Cayo Largo).

Arribem a l’hotel, fem el check-in i anem a la piscina per descansar una estona, els nens és el primer que volen fer!! Després anem dinar al restaurant de davant la platja del resort, amb música i vistes al mar carib.

A la tarda aprofitem per anar fins la Marina, on hi ha el centre de recuperació i criader de Tortugues. Pels nens és una visita interessant, perquè poden veure tortugues de ben a prop, aprendre del seu hàbitat, com es preserven i també tocar-les, que és el que més els va agradar.

Des d’aquí vam anar al centre de la Marina, on hi ha un petit mercat amb souvenirs, un parc infantil (diria que l’únic que vam trobar a Cuba), i alguna botiga. La Marina és el “poble” de Cayo Largo, perquè a Cayo Largo no hi ha escola, i els cubans no viuen a l’illa, i és aquí on viuen els cubans que venen per setmanes o mesos a treballar als resorts o a fer de conductors, guies, etc.

Ja cansats i amb el Jet Lack que portem tornem a l’hotel per descansar i esperar l’hora del sopar, per anar a dormir d’hora.

Dia 3: Cayo Iguana i Playa Sirena

Avui ens llevem un xic més tard, a les 6h, però!! Esperem per anar a esmorzar, i seguidament anem cap a Playa Sirena, per anar en principi a Cayo Iguana. A l’Hotel ens ofereixen com a únic transport possible a Playa Sirena un bus fins a la Marina i un barco que et deixa a la platja, i costa 5 CUC’s anar i tornar els adults, i dura uns 15 minuts. Però no us deixeu enganyar, perquè també es pot anar a les platges amb els micro busos o taxis que passen sovint pels hotels, i pel mateix preu. Però nosaltres ho vam descobrir l’últim dia!!

Ja a Playa Sirena, demanem al vaixell com anar a cayo Iguana i ens diuen que parlem amb un senyor que venia al mateix vaixell, a través seu contractem una petita barqueta que ens porta als 4 sols a Cayo Iguana, i amb un guia molt amable, el Pedro.

Com arribar a Cayo Iguana?

Nosaltres us explicarem les 2 opcions que nosaltres vam conèixer i la que vam escollir:

1. Amb excursió amb Catamarà contractada als hotels. Aquesta excursió costa uns 80 CUCs per adult i inclou la visita a Cayo Iguana on et deixen uns 30 min, la parada i bany a la zona de les piscinies naturals, i snorkel a la barrera de corall i platja Sirena amb dinar al restaurant.
2. Excursió amb barca petita i privada des de Playa Sirena a Cayo Iguana, també uns 30 minuts (però el Pedro va ser molt flexible) i parada i bany a la zona de les piscines naturals. El preu de l’excursió és de 10 CUC per adult. Nosaltres vam escollir aquesta opció perquè no volíem fer snorkel, i vam trobar excessiu el preu del catamarà, i de fet, és el que recomanem a no ser que volgueu fer snorkel.

Cayo Iguana, és una passada, una platja solitària, de sorra blanca i fina, i l’aigua de color turquesa intens i brillant que fa que el cel sembli fosc i tot. Una illeta salvatge, plena d’iguanes, totes juntes que et venen a saludar només arribar. Nosaltres vam tenir la sort que al arribar, el catamarà gran de turistes ja marxava i vam estar gairebé tota l’estona sols. Els nens van jugar a la platja amb troncs, vam fer fotos i vam gaudir d’unes vistes increïbles al mar carib.

Seguidament vam anar a la zona coneguda com les piscines naturals, és una zona de mar molt tranquil·la, de poca profunditat, on es pot banyar tranquil·lament i veure estrelles de mar. Nosaltres, però, tenim un dia força ventós, i fa que sigui difícil veure les estrelles de mar. El Pedro però insisteix en buscar-ne i no para fins que aconsegueix localitzar-ne dues i ens les deixa agafar i veure. Recomanen no treure-les de l’aigua més d’un minut, i així ho fem. Reconec que és una de les experiències que em feia més il·lusió al viatjar a Cuba, veure i tocar estrelles de mar.

Seguidament, tornem a Playa Sirena, on un cop acabada l’excursió i sent d’hora anem a la platja Sirena, a l’arribada hi ha un restaurant, i una zona gran de sorra amb moltes palmeres.

La platja és preciosa, el contrast de sorra blanca amb les aigües turqueses dibuixen un paisatge paradisíac, pur carib!! Una de les més boniques que he vist a la meva vida!

L’entorn és totalment verge, com si gairebé estesis en una illa deserta, ens col·loquem a la dreta del tot de la zona d’hamaques i hi estem pràcticament sols, gaudim de la tranquil·litat, juguem, ens hi banyem i fem un munt de fotos 😉 !!

Ja cap al migdia, marxem cap a l’hotel per dinar al bufet, i descansar un xic. A la tarda fem una estona de piscina a l’hotel i a la platja també del resort, gaudint també d’una bonica posta de sol davant del mar carib.

Dia 4: Playa Paraíso

Poc a poc anem adaptant-nos a l’horari, avui però ens llevem igualment d’hora i em d’esperar a que obrin el bufet del restaurant a quarts de vuit. Ja apunt i després d’esmorzar comprem el tiquets per anar a Playa Paraíso. Arribem amb bus i el barco de la Marina a Playa Sirena, i des d’allà tenim uns 500 metres a peu fins a Playa Paraíso.

Just al costat del restaurant de Playa Sirena, marxa un camí cap a la platja, comencem a caminar i de sobte veiem que arriba una furgoneta a deixar dos turistes, així que li demanem si es pot arribar a Playa Paraíso, i aprofitant que sí, doncs hi anem amb taxi per uns 4CUC.

I el nom d’aquesta platja no deu haver estat escollit a l’atzar, realment és com està al paradís!!!!!!!!

Al arribar estem ben sols, avui el dia està tapat, però, poc a poc es va obrint i ens deixa gaudir de la millor platja que he vist a la meva vida, realment, s’ha guanyat aquest reconeixement perquè simplement és espectacular.

Cap a l’esquerra de la platja, hi ha una zona molt llarga sense hamaques, i molt solitària, hi anem passejant i gaudint de tota la costa. Pel camí descobrim en mig de les aigues cristallines unes estrelles de mar petites, com si res, en veiem forces, i és genial!!

Llavors seguim passejant, jugant, i banyant-nos. Aquesta platja té molt poca profunditat i hi ha una zona que fa com unes piscines naturals genials per jugar els nens.

Ja al migdia marxem cap a l’hotel, però decidim fer-ho també amb la furgoneta que ens ha vingut a buscar, que passa per un camí de sorra blanca preciós. En 15 minuts arribem a l’hotel, ens dutxem i cap a dinar. Avui a la tarda decidim per petició dels nens gaudir amb tranquil·litat de les piscines de l’hotel, així que descansem, participem de les activitats per als turistes (tir a la diana).

Avui és l’últim dia a Cayo Largo, demà volem ja a l’Habana, el nostre vol, confirmat a les 19h del vespre sortirà a les 8.25h del matí , així que ens va genial per poder aprofitar el dia, tal i com teníem previst.

Dia 5: Cova de Saturno i Matanzas

Ens llevem d’hora, anem a fer un cafè a la cafeteria, perquè a les 7h a.m. tenim el transfer a l’aeroport, facturem, esmorzem les galetes mentre esperem i ja a l’hora prevista surt el vol a l’Habana, a les 9h del matí arribem, recollim maletes i agafem un taxi perquè ens porti de la T1 a la T2 on hi ha la zona de lloguer de cotxes.

Allà complimentem la paperassa del lloguer del cotxe, canviem moneda, comprem unes pringles i ens posem de camí. Però només sortir de l’aeroport constatem que no serà fàcil la conducció per Cuba, carreteres amb forats, sense marques, carruatges, gent als vorals, etc, tot una aventura!

Tenim gairebé dues hores de camí fins a la Cova de Saturn, on tenim previst dinar, el trajecte el fem força bé, passant per pobles molt animats i plens de colors.

Just arribem a l’hora de dinar, ja havíem llegit que hi havia un restaurant al costat mateix, així que dinem, això si, amb el menú que tenen i sense poder escollir pràcticament, arròs moro, pollastre i carbassa, ja el demanem directament sense les viandes d’acompanyament.

Seguidament ens posem els banyadors i anem cap a la cova. La Cova de Saturno és una cova natural molt bonica amb aigues transparents, està ubicada a tocar del poble de Carbonera, i a 12 km de Matanzas a la carretera que va a Varadero.

Es tracta d’una cova inundada d’aproximadament 20 metres de profunditat amb unes aigües blaves transparents perfectes per banyar-s’hi, això si, l’aigua està glaçada!!

L’entrada costa 5 CUCs per persona, i obra tots els dies de les des de las 8:00 am fins les 6:00 pm. Si aneu per lliure és molt fàcil d’arribar-hi, i sinó existeixen excursions programades des de la ciutat de Matanzas i des de Varadero.

Com que hi anem cap a les 15h del migdia, ens banyem pràcticament sols. Després tornem a pujar al bar, on fem el cafè i els nens aprofiten per berenar un xic. Ja des d’aquí marxem a Matanzas, per conèixer un xic la ciutat, però arribant parem a un supermercat que veiem grandet, i constatem el que ja haviem llegit, molt poca varietat de productes, moltes ampolles de Rom, aigua, galetes (de només 3 o 4 tipus) i poca cosa més.

Busquem la plaça principal, la plaça de la Libertad, i hi aparquem, que just ja ens ve un “parquero” senyors que en teoria et vigilen el cotxe, i als quals els has de pagar 1 o 2 CUC’s.

Des d’aquí carretegem un xic, cap a la catedral, on l’Iu passant veu un local; un centre de joc d’escacs, un lloc molt romàntic i autèntic, i no para fins aconseguir que hi entrem. Dins dos senyors que fan una partida, i que són uns dels professors, ens diuen que si que podem jugar i fer una partida mentre ells són allà i fins les 5 p.m. que han de marxar.

Seguim passejant per un carrer peatonal, on veiem una farmàcia preciosa però molt buida de productes, com és el cas, de la majoria de botigues i establiments a Cuba. Caminant arribem fins a la plaça de la Vigia, on hi ha l’antic teatre, el teatre Sauto, i una “hacienda” típica, un bar preciós de sostres alts i grans finestrals.

D’aquí tornem cap al cotxe passant pel carrer 97, i sense voler, descobrim un carrer ben animat i molt bonic, just es comença a pondre el sol, i gaudim d’un passeig ben distret. En aquest carrer al costat del riu i només peatonal hi ha alguns restaurants amb terrassa, i un conjunt d’escultures ben curioses al llarg del carrer. Si visiteu Matanzas no us el perdeu!!

Passejant veiem que hi ha un restaurant amb cuina italiana que es veu molt correcte i nou, així que decidim quedar-nos-hi, i realment us el recomanem si visiteu Matanzes i voleu menjar bona pasta i molt bones pizzes i a molt bon preu!!

I ja havent sopat anem cap a la casa d’avui, també a Matanzas.

Dia 6: De Matanzas a Trinidad. Visita a El Nicho

Avui tenim previst visitar el Nicho, i llavors anar fins a Trinidad on dormirem. Hi tenim unes 3 hores i 30 minuts, segons el gps. Ens llevem, anem a comprar pa, a l’únic “forn” que trobem, un forn que pràcticament ven només a Cubans, i on s’ha de pagar en CUP’s, però com que no en duem, el senyor accepta un CUC per tres panets, un bon canvi per ell!

I ja ens posem en ruta, molts quilòmetres que es fan força bé, per carreteres secundàries fins a Jagüey Grande on agafem ja la autopista, i seguim fins a Cumanayagua, on al passar pel poble ens diuen uns senyors que duem la roda punxada…doncs si si, havíem punxat en un dels molts forats que vam trobar. Parem, canviem la roda, però demanem si hi ha algun taller per poder canviar la de recanvi també, ja que la carretera que ens queda fins al Nicho és molt dolenta.

Ens indiquen un “ponchero” que és un mecànic, allà ens comenten que tot sovint hi van turistes amb el mateix problema, que han punxat, ens comenta que el problema és que aquests cotxes nous de lloguer normalment no porten rodes de recanvi bones, llantes del mateix cotxe i fins i tot, alguns van sense les eines necessàries. Allà molt amablement ens posa la llanta bona amb el pneumàtic de recanvi, i seguim fins a El Nicho, a uns 30 minuts per una carretera de corbes, vots, però amb un paisatge preciós.

I és que un dels llocs que no ens volíem perdre és la Sierra de Escambray, una de les principals zones muntanyoses de Cuba i un dels millors llocs per gaudir de la naturalesa de l’illa.

Escambray es troba a la zona sud del centre de Cuba, a poca estona del mar Carib i just entre les ciutats de Trinidad i Santa Clara, des de les quals es poden contractar vàries excursions a fer per el parc Natural.

Un dels principals atractius que té és el Parc Natural de Topes de Collantes, el cor del parc és el mateix poble de Topes de Collantes, un lloc on es pot fer parada (hi ha algun hotel, un balneari, i restaurants). El Parc està ben comunicat tant amb Trinidad com amb Santa Clara, per la 152, una carretera que travessa de nord a sud, i que està en força bon estat. Nosaltres hi arribem, però des de Cienfuegos, perquè venim des de Matanzas.

Pels amants del senderisme i la natura, hi ha bones rutes a fer, la més coneguda és la del Salt del Caburní, que nosaltres per ser massa llarga (5km anar i tornar) al anar amb l’Hug (de 3 anys) desestimem de fer, però que per les fotos ha de ser molt bonic amb la seva cascada de més de 60 m.

Nosaltres el que decidim és visitar el Nicho, un bonic paratge natural ple de cascades. El poble de Cumanayagua i després dels últims 15 km de corbes s’arriba a Crucecita, ja dins del parc. Just a l’entrada hi ha un aparcament gratuït i un petit restaurant com si fos un ranxo. La visita val 10 CUCs per adults amb l’aparcament inclòs.

NOTAAAAAAAAAA: L’últim accés és a les 5pm, però es pot estar dins fins les  6.30 pm.

El camí de les Aigues com li diuen, et porta en uns 600 metres de baixa dificultat fins les cascades i gorgs, pel camí et vas creuant diferents espais amb cascades. Està permès banyar-shi.

Primer hi ha una primera piscina natural, seguidament la cascada més gran, i llavors un mirador amb vistes al Parc Natural, i la última piscina natural amb una petita cascada.

Nosaltres no hi vam trobar gaire gent, hi vam anar cap a les 4 p.m. i vam estar molt sols. És un recorregut molt fàcil de fer amb nens, i amb una hora i mitja es fa bé.

A l’esquerra de la carretera on hi ha l’aparcament, hi ha un camí on també hi ha algunes cascades i piscines naturals, i aquesta zona és lliure, no cal pagar entrada.

Després de banyar-nos, tornem al cotxe i marxem direcció a Trinidad, on hi dormirem dues nits.

Durant el trajecte seguim veient a les carreteres molts cartells amb missatges revolucionaris.

Arribem a Trinidad, cap allà a les set, localitzem la casa, i ens hi instal·lem. Em llogat a través d’AirB&B, la casa d’Azalea i Alfredo, un patrimoni de mestres jubilats molt amables.

I com que ja és tard, i seguint el consell dels propietaris anem a sopar a un petit restaurant a un minut de la casa, que està molt bé amb cuina italiana, però també cubana, molt net, molt bé de preu i una família molt maca. Es diu Oshun&Yenaya i al no ser molt cèntric no és abusiu de preus, com a la resta de restaurants del centre de Trinidad.

Dia 7: Trinidad

Trinidad, per nosaltres la ciutat més bonica de Cuba, molt Colonial, i amb un encant únic, potser massa turística però n’és per el seu encant especial.

Avui comencem el dia amb un parell d’entrebancs, en primer lloc perquè l’Hug es lleva amb força febre, i en segon lloc perquè quan anem a esmorzar, l’Alfredo ens diu que a la nit se’ns ha punxat la roda del cotxe que vam canviar, així que no ens queda altre opció, que portar al cotxe de nou a un taller, però ara ho gestionem a través de la companyia de lloguer i l’assistència, que ens diu on l’hem de dur.

Així doncs, el Dídac se’n va a fer arreglar el cotxe i nosaltres mentre ens quedem a la casa, amb la companyia també d’Azalea, que molt amablement ens va assesorant i ajudant en el tot el que pot. Mentre també contacto amb l’assegurança contractada de Iati, per saber on em d’anar al metge, els facilito les dades necessàries i seguidament em truquen ells mateixos indicant-nos com hem de procedir. Em d’anar a la clínica internacional de Trinidad, a partir de les tres hores de la trucada. La clínica és a només 5 minuts en cotxe.

Cap al migdia, i ja amb el cotxe arreglat anem a dinar, i seguidament anem a la clínica, esperem 10 minuts i ja ens atent una doctora molt amable. El visita, li fa fins i tot una analítica de sang (que surt correcte) i com a prevenció ens recepta antibiòtic. Sembla que pot haver estat una indigesta, perquè just el dia abans l’Hug va provar la “Ciruela China” que ens van posar al paladar del Nicho.

La recepta de l’antibiòtic però només la pot anar a buscar a la farmàcia algun dels locals, els turistes no, així que els hi diem als propietaris de la casa i molt amablement ens fan el favor d’anar a buscar-nos l’antibiòtic ells personalment, acompanyant-los nosaltres amb el cotxe.

Cap a les cinc de la tarda decidim anar a fer una volta pel centre de Trinidad, amb l’Hug a coll, perquè no té gens de ganes de caminar, i ja sent a la plaça Major decidim fer una volta amb carruatge per poder veure millor la ciutat sense necessitat de caminar.

Trinidad és un visita imprescindible en qualsevol ruta, és un tresor, perquè des de que la van fundar els espanyols el 1514, sembla com si hagués quedat aturada en el temps.

Els seus carrers empedrats, cases de colors, els carruatges a les portes i els locals passejant fan que sigui una ciutat amb un encant molt especial.

Les fotos són a cada racó…

Trinidad i el Valle de los Ingenios van ser declarats Patrimoni de l’Humanitat per l’Unesco l’any 1988, i el seu patrimoni mundial es caracteritza per ser de les regions sucreres més grans de la època i mantenir intacte l’arquitectura dels edificis i carrers. És interessant visitar la Casa de la Trova, per la seva arquitectura i per escoltar la millor música cubana de la ciutat.

Seguim passejant pel centre, fem uns gelats a la única gelateria que veiem en el centre i llavors caminem un xic més aprofitant que l’Hug està més animat.

Després de carretejar un xic pels seus carrers, tots bonics i colorits, anem cap a sopar al mateix restaurant d’ahir, a un minut de la casa.

I ja havent sopat al tornar a la casa, Azalea i Alfredo s’ofereixen a vigilar els nens una estona perquè nosaltres poguem anar a visitar la ciutat de nit, així que ho aprofitem i anem a fer una passejada ràpida, mentre ells es queden a l’habitació amb les tabletes la mar de contents.

Dia 8: Trinidad – Cienfuegos – Playa Giron i Playa Larga

Avui teniem previst anar al matí a Platja Ancón, a només 12 km de la ciutat colonial, a uns 15 minuts de Trinidad, però tenint en compte que el dia previst per Trinidad va estar accidentat, i no vam poder passejar molt per la ciutat i que l’Hug encara s’està recuperant, decidim tornar a gaudir dels carrers i places de Trinidad tranquilament i no visitar la platja Ancón, tot i haver llegit que és una platja molt recomanable.

Així doncs, esmorzem i enfilem a peu cap als carrers més cèntrics de la ciutat, anant primer de tot, al mercat de paradetes per comprar de nou una espasa que se li va trencar a l’Hug.

A mig matí acabem la visita per Trinidad, comprem uns panets, a Cuba els forns i el pa són força diferents als que estem acostumats a Europa.

Tornem a la casa, recollim l’equipatge i ens acomiadem d’Alfredo i Azalea, agraïnt-los novament la seva acollida i tracte rebut. Just aquí l’Alfredo ens diu que millor omplim el dipòsit de gasolina si anem cap a Cienfuegos, on ja hi ha gasolineres que no en tenen, així que fent cas al consell d’Alfredo omplim el dipòsit a la gasolinera de Trinidad i marxem cap a Cienfuegos.

Però just sortir del poble a la primera recta ens enduem un bon ensurt en el moment que ens creua una cabra i xoca lleugerament amb el cotxe, per sort, no col·lisionem fort ni tenim cap accident, només un petit ensurt.

Tardem una hora i 20 minuts fins el centre de Cienfuegos, aparquem a la Plaça José Martí, paguem un CUC pel “parqueo” i anem a passejar un xic fins el port pel carrer, amb algunes botiguetes, però just a mig passeig se’ns posa a ploure, així que tot corrent anem a buscar un restaurant, el que trobem més a prop amb cuina mig italiana, molt lents a l’hora de servir-nos, sabem que el ritme cubà és tranquil, però aquí sobrepassa la normalitat cubana.

Cienfuegos és coneguda com “La perla del Sud“, fundada per colons francesos, amb carrers més amples i edificis d’estil neoclàssic. Moltes de les seves cases estan pintades en tonalitats pastel, i tot i que, no és de les ciutats més boniques de Cuba, el centre amb la plaça José Martí com a punt neuràlgic és bonica per fer-hi una passejada d’un dia.

Després de dinar anem a visitar el Palau Ferrer, un palauet propietat d’un comerciant català, construït el 1892. D’estil eclèctic, amb diferents decorats d’estil simple però amb decorats d’alta qualitat artística. La visita a la casa costa 3 CUC els adults, els nens és gratuït. Fem la visita en una mitja hora, i el que és més recomanable amb els nens és la visita al terrat i la visita a pèrgola, amb unes vistes espectaculars a la ciutat.

Després anem a fer una cafè i un descans en un bar tradicional, el bar Palatino, l’edifici més antic de la plaça, i l’únic amb influència de l’arquitectura trinitaria. Del 1842, va funcionar com a vivenda i més tard va ser un dels bars de més prestigi a la ciutat amb música i bona gastronomia.

Seguidament, tot marxant cap al cotxe passegem pel parc, on hi ha l’estàtua a José Martí, escriptor, poeta, filòsof revolucionari i heroi nacional molt reconegut a gairebé totes les ciutats cubanes. Prop de l’estàtua, hi ha una rosa dels vents incrustada al terra de la plaça. Aquest monument, conegut com el “quilòmetre zero”, marca el punt central de Cienfuegos i és el lloc on es van començar a construir les 25 primeres illes de carrers de la ciutat.

Seguim la ruta direcció Playa Larga, però passant per Playa Girón. On parem a fer una passejada per la platja.

Playa Girón es una petita platja al marge oriental de la Bahía de Cochinos, avui un dia un punt i centre turístic de platja. Va passar a l’historia el 1961, al ser un punt escollit pel desembarcament de més de 1500 exiliats cubans, tancs de guerra, 30 avions nord-americans van envair el 17 d’abril la Badia de Cochinos, però van ser derrotats per les forces cubanes del Govern de Fidel Castro. Durant més de 72 hores, es van dur a terme tot de combats en nombrosos llocs de la Ciénaga de Zapata, sent a Playa Girón l’últim punt ocupat pels exiliats. Actualment hi ha un museu que explica i recull aquest fet històric.

Juguem tranquilament a la platja tot gaundint de la posta de sol, i enfilem cap a Playa Larga, a uns 30 minuts, amb una carretera en força malestat que fem ràpid perquè no ens agafi de fosc. Just de fosc arribem a playa Larga, un punt molt turístic i amb diferents cales, busquem l’allotjament, i després d’ubicar-nos anem a sopar en un restaurant on mengem unes pizzes i pasta per 11 CUC’s.

Dia 9: Laguna del Tesoro a Soroa

Ens llevem, recollim, esmorzem, fem un mini passeig pels voltants de l’allotjament a platja Llarga i marxem a la Laguna del Tesoro, a la Ciénaga de Zapata, a només 10 minuts en cotxe.

La Ciénaga de Zapata, és una zona d’aiguamolls de més de 4300 km2 d’extensió, el major pantà d’aigua dolça del Carib. La Ciénaga, és a dir, el pantà està inclòs en el Parc Natural de Montemar, que a la vegada alberga el Santuari de Vida Silvestre Las Salinas, ambdues reserves naturals protegides.

L’entrada a la Reserva de la Biosfera Ciénaga de Zapata, està 2 kms a l’oest de Playa Larga, i a 5 kms al sud de Boca de Guamá. Al aparcament gran (1 CUC pel “parqueo”), cal pagar per variar, jejeje… hi ha tot el complex, el Centre Ecològic dedicat a l’atenció de visitants, el viver de cocodrils, restaurants, botiga de records, taller de ceràmica i el embarcador per agafar les llanxes que travessen la Llacuna del Tesoro fins arribar al poblat de Taína, obra de l’escultora cubana Rita Longa, on es representa la vida i les costums de les comunitats aborigens (taíns) de la època precolombina, entre elles està la figura del Cacique Guamá.

Just al arribar acaba de sortir una petita llanxa cap al poblat de Taína, així que em d’esperar una hora més fins al proper viatge, així que aprofitem per anar a veure el Viver de Cocodrils. L’entrada costa 15 CUC per adult, i nens gratuït. La visita és per lliure, i als nens els va agradar molt poder veure cocodrils, se’n veuen de petits, i grans, i n’hi ha molts. També pots agafar-ne un de petit, pagant un CUC més per agafar-lo i fer la foto.

També es pot donar de menjar als cocodrils, tirant-los-hi menjar des d’una passarel·la, pagant a part també. Nosaltres no ho fem, però de lluny veiem com mengen perquè uns altres visitants si que els hi llencen menjar. La visita és força ràpida perquè l’espai no és molt gran.

Ja des d’aquí marxem cap a l’embarcador, comprem els tiquets, i ara però, surt una barca molt més gran perquè coincidim amb un parell de grups d’autocar. Els tiquets ens costen 29 CUC’s, (12 CUCs els adults i 5 CUCs nens de més de 5 anys), i el viatge dura una mitja hora d’anada, allà et deixen 45 minuts de visita i una mitja hora de tornada. Pel que fa l’horari, les llanxes surten de les 9h fins a les 16h aproximadament. Millor fer l’excursió al matí perquè a la tarda sinó són un mínim de persones no surten.

El Parc Nacional Ciénaga de Zapata constitueix un ecosistema amb vegetació de boscos pantanosos i manglars, amb una riquesa de flora i fauna amb moltes especies i aus (flamencs, colibrí abella,…), rèptils, també el peix llangardaix, així com cocodrils i caimans.

L’entorn natural és molt bonic, però la visita a aquest poblat és molt justeta per el nostre gust, és interessant per conèixer la manera de viure dels aborigens a través d’escultures però vam trobar que està com molt “turistitzat”. Cal fer la visita seguint un recorregut de passarel·les mentre vas trobant diferents escenes de la vida quotidiana dels aborígens.

NOTAAAAAA: Posar-se molt de repelent per evitar quedar absorvit pels mosquits!

Al arribar al embarcader sent l’hora de dinar, decidim quedar-nos en el restuarant de davant mateix, el qual no us recomanem perquè tot i que el menjar és bo, els preus són excessius.

I ara posem paciència i quilòmetres, ens queda uns dels trajectes més llargs, amb destí a Soroa, el trajecte de més de 250 quilòmetres, el fem en unes 3 hores llargues. El recorregut que es fa llarg, se’ns complica amb l’incertessa de saber si podrem posar gasolina o no, per aquest trajecte en tenim però voldríem posar-ne perquè l’endemà tenim el trajecte de Soroa a Palma Rubia, per agafar el ferri a Cayo Levisa, que no podem perdre!

Parem en una gasolinera de l’autopista, amb cua quilomètrica per posar-ne, on just arribar ens diuen que ja no en subministren, seguim, i a la periferia de l’Habana tornem a provar en una gasolinera, on ens diuen que només en tenen pels cubans amb targeta de racionament. Seguim el viatge i finalment en la gasolinera de l’entrada al poble de Soroa,i sort: hi ha gasolina!!! així que omplim del tot el dipòsit i anem a veure una cascada d’aigua de Soroa per estirar un xic les cames.

L’entrada també s’ha de pagar, 3 CUCs per adult, el passeig d’un quilòmetre màxim d’anada i tornada, ens porta fins a una bonica cascada.

Al arribar a la cascada hi ha un petit bar amb cocos, així que els nens els sorprèn i s’encurioseixen per provar-lo, i a l’Hug si li agrada!

Tornem a l’aparcament i anem a buscar l’apartament d’avui, a 5 minuts. Allà demanem on podem sopar, perquè em vist pocs restaurants, i tots locals, on costa trobar pasta pels nens. Així que ens recomanen el restaurant “Los Verdes” al nucli de la Candelaria, on pertany Soroa.

Ja de nit, i sense bones indicacions, tardem i ens perdem fins trobar el restaurant, finalment el trobem, i sopem tots uns plat de pasta.

Dia 10: Soroa – Cayo Levisa

Avui destinarem el dia a Cayo Levisa, però tot i estar aprop, en teoria a 1h i 20 minuts de Soroa, el viatge es converteix en més de dues hores, sort de sortir amb temps. Dormim a la Casa Los Sauces, i el noi d’allà ja ens informa que la carretera a Cayo Levisa és molt dolenta pel seu malestat, i que cal que marxem amb temps suficient. Així que ens llevem d’hora, esmorzem i a les vuit ens posem de camí pensant que anem suficientment d’hora per agafar el ferri de les 10h.

Ens recomana arribar per autopista fins a St. Cristóbal i llavors agafar la carretera cap a Palma Rubia, passant per Bahía Honda i així ho fem. Però el viatge realment es fa molt i molt llarg, perquè la carretera és de corbes i en molts trams està en molt mal estat, i no podem correr en excés per no punxar les rodes, així que arribem a Palma Rubia a les 9.50h, just ens prenen nota a l’aparcament, agafem les maletes i corrent entrem pels pèls al ferri que està ple a vessar. Sort que l’hem pogut agafar perquè el pròxim no surt fins a les 14h del migdia.

Els turistes amb reserva a l’hotel no han de pagar l’aparcament al port. Al arribar cal dir el nom i ja es pot pujar al ferri, amb el preu de la nit a l’hotel t’entra el viatge amb el ferri.

Cayo Levisa; fascinant!!!!!!

Cayo Levisa és un dels cayos més bonics de Cuba, ubicat al nord oest de l’illa i a una hora aproximadament de Viñales, és una illa de tant sols 2,5 km quadrats de superfície.

Hi ha excursions d’un dia a l’illa o bé si teniu cotxe de lloguer ho podeu fer per lliure i quedant-vos a dormir una nit, nosaltres és l’opció que vam escollir i va ser genial dormir en unes cabanyes de fusta just davant del mar i sobre la sorra mateix. A la illa només hi ha un hotel Villa Cayo Levisa, cal reservar-lo amb força antelació perquè sovint no hi ha lloc, nosaltres el vam reservar uns 3 mesos abans. Us ho recomanem mooolt!!

L’hotel està format per una zona central, on hi ha la recepció, botiga, restaurant buffet, restaurant de dia, bar, i la zona de les cabanyes, tot connectat per passarel·les de fusta sobre la sorra. Realment és molt paradisíac, és preciós. Si s’hi va a passar el dia es pot dinar en un altre restaurant per només els turistes de dia.

Nosaltres arribem, ens cambiem i anem a passar el matí a la platja de davant el resort, després dinem al buffet, i anem a descansar una estona a la cabanya.

A la tarda teniem pensat anar a Punta Arena, però com que no fa molt bo i estem cansats del llarg viatge decidim anar a relaxar-nos a la platja i deixar per l’endemà al matí l’excursió. Finalment en comptes de marxar amb el ferri de les 9h agafarem el de les 13h, així dinarem a l’hotel i podrem fer l’excursió a Punta Arena, que em llegit que és fascinant!!

Així acabem el dia, tranquil i de relax en un cayo preciós. I per acabar de gaudir-lo dutxes i sopar al buffet.

CURIOSITAT: A la illa no hi poden entrar cubans ja que el govern té por de que s’escapin a EUA per mar, bé això em llegit!

Com arribar a Cayo Levisa?

L’única manera d’arribar a Cayo Levisa és en ferri des del petit port de Palma Rubia, un vaixell amb 3 serveis diaris d’anada i 3 de tornada. Amb això ja us podeu fer una idea del lloc; allunyat, paradisíac i tranquil. Per arribar a Palma Rubia s’hi accedeix en cotxe particular o bé agafant un autobús o excursió des de Viñales. Tenint en compte que arribar-hi no és fàcil i que només hi ha un hotel, vam tenir una sensació d’estar en un entorn idílic.

Els horaris del Ferri són els següents: Palma Rubia a Cayo Levisa hi ha un a le 10:00h, 14:00h i a las 18:00h; i al revés, de Cayo Levisa a Palma Rubia, a les 9:00h, 12:30h i 17:00h. El preu són 15 CUC anada i tornada i dura uns 30 minuts. Si dormiu a l’hotel, el ferri està inclòs.

Dia 11: Cayo Levisa – Viñales

Ens llevem amb unes vistes espectaculars, esmorzem molt bé i ens possem a caminar cap ben d’hora cap a Punta Arena.

En algun blog vam llegir que recomanaven anar a Punta Arena, una platja que es troba al final del cayo, s’hi tarda uns 15-20 minuts caminant, bé nosaltres amb nens tardem 30 minuts, des de la platja principal de l’hotel s’ha d’anar cap a la dreta i després de travessar uns manglars s’arriba a una platja desèrtica.

Si aneu amb nens, us recomanem fer l’excursió ben d’hora al matí, perquè durant el camí no hi ha ombres, a més si hi aneu d’hora probablement estareu sols, com nosaltres, jejeje!!

Gaudim d’aquesta bonica platja sols, i al cap d’una hora ja marxem cap a l’hotel, per dutxar-nos i anar a dinar d’hora.

I aquí fem el nostre primer mojito de Cuba, mentre esperem que arribi el ferri.

Fem la mitja hora de trajecte amb el ferri agafem el cotxe i marxem direcció a Viñales, el trajecte dura una hora i quinze minuts, i sense voler ens perdem dins la població de Palma, on just en un carrer ens apareix un xicot, al qual gairebé atropellem al posar-se ell just davant el cotxe. Ens veiem obligats a baixar el vidre, i ens demana si el podem dur fins a Viñales, ens explica tota una història personal que ens acaba convencent, malgrat ja havíem llegit recomanacions de no pujar a ningú al cotxe. Bé, doncs el noi ens explica la seva vida i nosaltres molt “il·lusos” acabem caient en el parany. El noi ens acaba portant a una “finca” per fer les típiques excursions a caball i visitar les plantacions de tabac de la mateixa.

Ens en adonem, però després de la visita al lloc, que tot i ser del tot correcte, ell ja s’ha endut la seva part de comissió.

Així doncs, al arribar el propietari ens fa una explicació sobre les plantacions de tabac i cafè i ens explica com es fan els puros. Llavors ens ofereix l’excursió per l’endemà en carruatge, que acceptem perquè pensem que totes seran molt similars.

Després d’aquesta visita anem a veure la Cova del Indio, una de les moltes cobes que hi ha en aquesta regió de la Vall de Viñales. El seu recorregut és molt curt, primer es pasa per un recorregut apeu d’uns 500 m aprox. i llavors s’agafa una petita barca, pel riu San Vicente. Aquesta és la part més atractiva de la visita, sobretot si es visita amb nens.

La visita és molt curta, en uns 20 o 30 minuts màxim s’ha realitzat. Tot i que em visitat coves molt més espectaculars, és interessant de visitar si esteu a Viñales. A l’interior amb formes curioses, estalectites i estalegmites, s’hi van trovar pintures rupestres i restes d’estris de les cultures precolombines.

A la sortida ens trobem amb tot un muntatge turístic, un “bou” en el que els visitants poden pujar-hi a sobre i fer un passeig, a l’Hug li crida molt l’atenció per les grans banyes. També hi ha un seguit de botigues amb records.

Tornem a l’aparcament i marxem a veure el mural de la Prehistòria, el qual només mirem des de lluny.

Es tracta d’un mural pintat directament sobre la roca del “mogote” Pita. Es mostra l’història evolutiva de la zona i va ser pintat pel muralista cubà Leovigildo González, tot pintat amb pinzell, va tardar més de cinc anys en acabar-lo.

I ja des d’aquí marxem a buscar l’allotjament que tindrem per dos dies a Viñales, una habitació d’una casa, bé cases comunicades d’una mateixa família.

Un cop ubicats a la casa tornem al centre de Viñales per anar a sopar, passegem un xic pel carrer principal on es concentra la major part de restaurants i activitat, fins a un petit mercat de paradetes de souvenirs.

Acabem el dia sopant a un restaurant al costat de l’italià que buscàvem, però amb preus més assequibles i amb la mateixa oferta.

Dia 12: Vall de Viñales

Comencem el dia amb la visita a la Vall de Viñales amb l’excursió amb carruatge que ens porta fins la vall del Silenci.

Al arribar a la finca tenim preparat el nostre rudimentari i autèntic carruatge, els nostres guies seran en Joel i el cavall Cubalibre, jejeje!!

El viatge es fa tot divertit amb les explicacions del Joel, passem per un camí que ens permet veure diverses plantacions de tabac, conreus de cafè, i la vegetació del Parc Natural. Tot passant pels mongots de la vall.

El Joel ens explica que en aquesta zona només es pot treballar la terra amb bous, els quals anomenen “la maquinària”, no poden utilitzar tractors dins del Parc Natural. Després de fer uns 20 minuts, arribem a la Vall del Silenci, on hi ha el mirador a la vall, un parell de cafeteries, i un petit llac.

Aquí el Joel ens diu de fer una parada, estem uns 20 minuts per aquí, els nens fan una remullada al llac i llavors seguim el camí de tornada, amb el Cubalibre i el Joel seguint explicant aventures. Per cert, vam acabar amb un mal al cul….

L’excursió dura un parell d’hores en total, i fent-la veiem que hi ha alguns nens que pugen a cavall, l’Iu ho veu, i ens demana de poder pujar ell a cavall. Així que decidim que a la tarda mirarem opcions.

De retorn a la finca cap a les 12h decidim anar fins el mirador de l’Hotel Los Jazmines, una visita imprescindible per les boniques vistes a la vall, tot i que, és un punt molt turístic. En el mateix mirador, hi ha una terrassa del bar però molt concorreguda per l’anada i tornada de turistes. A l’hotel vam veure que es pot entrar a les seves instal·lacions i banyar-se a la piscina, per a qui li pugui interessar. Nosaltres però després de gaudir de les vistes, marxem de retorn al centre de Viñales, a només 5 minuts en cotxe per anar a dinar.

I com que vam sopar molt bé el dia anterior, tornem a dinar al mateix restaurant.

Després de dinar anem al mercat de botiguetes on ens van oferir una excursió a cavall per contractar-la ja que ens van dir que l’Iu també la podia fer sobre el cavall i ell sol. Així que acordem l’hora de l’excursió i anem a fer una volta amb cotxe pels voltants de Viñales perquè l’Hug faci un xic de migdiada.

Després tornem al mercat i ens ve a recollir el guia de l’excursió, en Lázaro, que ens demana un taxi, també un carruatge amb cavall que ens porta fins a les afores on hi tenen la finca amb els cavalls.

L’Iu està súper content de poder pujar a cavall, són uns cavalls molt tranquils, i el seu, ja és un xic més petit, acostumat a dur nens i a sortir tranquil. I l’Hug també s’ho passa genial sobre el cavall acompanyat del Dídac. I és que és un plaer poder passejar a cavall en un entorn preciós i fer-ho amb calma. El trajecte pasa per una altre zona de la vall de Viñales i els paisatges són preciosos. Gaudim molt de la tranquil·litat i del paisatge i de les explicacions del Lázaro, un noi molt simpàtic, proper i molt catalanista.

De fet, ens hi sentim tant a gust, que amb molt de gust li regalem l’estalada que duem, i de Cuba ens enduem un bon amic.

Durant l’excursió parem en una “barraca” per fer una parada, i on ofereixen als visitants provar diferents begudes, entre elles el Mojito, la Cachanchara, etc., nosaltres provem aquesta última, que trobem boníssima, i el noi d’allà ens explica la recepta, que intentarem reproduir a casa amb el Ron de Guayabita del Pinar que acabem comprant.

Després d’aquesta parada continuem el passeig i arribem fins a un mirador amb vistes a la vall de Viñales i amb una bonica posta de sol.

Em passat una tarda molt divertida i entretinguda i recomanem moltíssim l’excursió amb el Lázaro, si el voleu contractar podeu demanar en el mercat de Viñales que us indicaran com contactar amb ell.

I la veritat és que després de poder comparar les dos excursions, tots coincidim en que ens ha agradat molt més l’excursió a cavall de la tarda, és una manera més tranquil·la i sostenible de conèixer la vall i ho hem gaudit més.

Acabem però l’excursió a les afores de Viñales i em d’acabar d’arribar caminant fins al centre a un quilòmetre aproximadament, sopem al mateix restaurant de sempre i ja cap a descansar.

Dia 13: Viñales – L’Habana

Ens llevem d’hora i passem a recollir al Lázaro a la gasolinera per portar-lo a casa seva, que gairebé ens ve de camí i està a Consolación, a més d’una hora de viatge.

En el viatge aprofitem per aprendre una mica sobre la societat cubana a través de l’opinió i experiències que ens explica ell. Fem una visita a la seva humil casa i seguim de viatge fins a l’Habana, ara ja tot per l’autopista de l’oest, la A4. Entrem fins a l’Habana vieja, localitzem l’allotjament, descarreguem l’equipatge a l’apartament, que és un 4t pis i sense ascensor, sort del veí del costat (senyor que treballa per la propietària de l’apartament) que ens dóna un cop de mà a pujar les maletes.

Un cop ubicats, anem a deixar el cotxe a l’Hotel Parque Central, ubicat al centre de l’Habana. Just davant d’aquest hotel hi ha un petit museu dedicat al cos de bombers cubans, el visitem, l’entrada és gratuïta i és interessant, sobretot, per nosaltres, el Dídac és bomber i li fa molta gràcia veure el material, camions, etc.

Demanem un lloc proper per dinar i ens recomanen el Restaurant els Nardos, un restaurant molt típic a l’Habana, i hi anem, el menjar tot d’estil cubà és molt bo, però ens trobem amb poques opcions pels nens. És un lloc curiós de visitar i la quantitat i la qualitat és molt bona en relació al preu.

Aquest restaurant està ubicat just davant del Capitoli i en les típiques casetes de colors del Passeig de Martí, punt fotogràfic de l’Habana, i un lloc molt animat.

Després de dinar, i per descansar un xic de la calor, anem a fer un cafè i migdiada a l’Hotel Inglaterra, a la cafeteria del Hall, un lloc ben tranquil i amb wifi.

Seguim de visita cap a l’Habana Vieja, que comença just als carrers de davant del Capitoli, i l’eix central, amb la plaça del Parque Central, just allà hi ha el típic Bar Floridita, on es van inventar els Daikiris, un punt neuràlgic i des d’on comença un dels carrers més animats, el carrer O’Reilly, amb botigues i restaurants, i fins i tot, una gelateria, jejeje!

La millor manera de descobrir l’Havana Vieja és deixar-se perdre pels seus carrers, tot caminant arribem a la Plaça de la Catedral, amb la Catedral de l’Havana, una plaça realment molt bonica, senyorial, tranquil·la i tota peatonal.

Just a 100 metres en el carrer Empedrado hi ha el tradicional bar La Bodeguita del Medio, on es va inventar el Mojito, el bar és realment petit, però és curiós de visitar, aquí però els mojitos són molt més cars que a la resta de llocs.

I d’aquí enfilem pel carrer Mercaderes fins arribar a la Plaça d’Armes amb el Castell de la Real Força al costat, preciós des de fora, tot rodejat per un canal d’aigua.

I seguim carretejant fins arribar a la Plaça Vieja, una bonica plaça porxada i colorida, on ja parem per sopar, i tornar tot caminant (20 min) a l’apartament.

Dia 14: L’Habana

Avui decidim seguir descobrint l’Habana amb el bus turístic, abans però anem a esmorzar al bufet de l’Hotel Anglaterra, i de camí passem altre cop per davant del Capitoli, construït el 1926, és una rèplica del Capitoli de Washington, i amb or a la seva cúpula, reflexa des de molts punts de la ciutat.

Si teniu pocs dies per conèixer la ciutat, i aneu amb nens, el bus turístic de l’Habana, «Hop-On» i «Hop-Off» és una bona manera de conèixer la ciutat, tot i que si heu d’escollir entre un passeig amb els cotxes clàssics o l’autobus, us recomanem llogar un dels típics “almendrones” perquè la ruta és molt similar, el conductor t’explica més anècdotes, història de la ciutat, etc i a més gaudeixes del passeig amb un dels cotxes històrics.

El bus té dues línies, la T1, que va per la ciutat i la T3 que va a la zona de platges. Nosaltres vam fer la T1, costa 10 CUC’s els adults i els nens fins a 6 anys és gratuït. Es pot pujar i baixar en qualsevol de les parades del recorregut, i la freqüència de pas és d’uns 20 minuts.

El recorregut passa pel Passeig Martí fins el Malecón, passant per el mític Hotel Nacional, on s’han allotjat tot de personalitats i polítics. La primera parada que fem és a la Plaça de la República, un dels punts més emblemàtics de la ciutat, juntament amb el Malecón. Té un singular valor històric per haber sigut escenari de molts dels principals esdeveniments de la Revolució Cubana.

L’esplanada, amb més de 72.000 m2, es troba rodejada per la seu del Ministeri de l’Interior de la República de Cuba, amb la imatge del Che Guevara a la façana. L’altre edifici amb l’imatge de l’eroi de la revolució és Camilo Cienfuegos, i acull el Ministeri d’Informàtica i les Comunicacions.

A l’altre costat de la plaça s’hi troba la torre en honor a José Martí de 112 metres d’alçada.

Seguim el recorregut fins la parada 23 y L, Hotel la Habana Libre, on dinem en una pizzeria, situada davant de la típica gelateria Coppelia, un lloc que ens deixa ben sorpresos, perquè és una gelateria de plat i cobert i la zona de gelats de bola és a fora, però a les 14h del migdia només queda gelat de mango, així que marxem sense gelat!!

Teniem intenció d’anar a veure el famós carreró de Hamel, però el bus ens hi deixa lluny, així que agafem un taxi fins allà. És un carreró de només 200 metres ple d’art i cultura afrocubana.

Entrar al Callejón es com entrar a tot un santuari a l’aire lliure, tot emboltat de símbols que expliquen l’història de la cultura afrocubana i la religió Yoruba. L’entrada al carrer ja és sorprenent, amb una port amb sostre de pedra per donar culta als Orishas, els deus africants que tenien en la pedra l’objecte per guardar la seva energia.

En els murals hi ha elements culturals com els deus, els Orishas, i també es poden llegir grases i poemes que parlen d’amor, de l’art, la vida, la mort…tot un espectacle visual i artístic curiós de veure.

Des del carrer de Hamel anem caminant fins la parada que tenim més a prop, la de l’Hotel Nacional, però hem de caminar uns 20 minuts amb molta calor i als nens se’ls fa bastant llarg i a nosaltres també, la veritat, des d’allà reprenem el recorregut del bus i seguim fins a la parada Fortaleza Cabaña, parem a la plaça i anem a descansar un xic en un bar, on fem un mojito, i un sense alcohol perquè els nens els puguin provar.

Des d’aquí tornem a agafar l’autobus que ens deixa entre dues parades, ja que de sobte ens adonem que ens allunyem de l’Havana Vieja i li demanem que ens deixi baixar. Des d’aquí caminem fins a la zona del centre pels carrerons de l’Habana Vieja fins el cèntric carrer O’Reilly, fem un passeig i anem a sopar d’hora. Avui estem realment molt cansats.

Dia 15: L’Habana – Tornada a casa

Avui és l’últim dia a Cuba, a la nit tenim el vol de tornada, així que per avui tenim pensat fer l’excursió amb algun dels cotxes clàssics. Anem a esmorzar a l’Hotel Anglaterra, i just al davant és on es concentren la major part dels cotxes “almendrones” per llogar. Els nens se’n miren alguns, però l’Iu en veu un de taronja, l’únic que hi ha d’aquell model i color i ho té claríssim! Així que demanem preu, l’acordem i iniciem l’excursió.

L’excursió té una durada aproximada d’una hora i et porten als principals punts d’interès, la ruta comença direcció Centre Havana, cap al barri xinès, si, si, a l’Habana també hi ha Xinatown, però curiosament sense xinesos. A principis del segle XX van residir-hi uns 10.000 xinesos van començar a obrir comerços en aquesta zona de l’Habana, però després de la Revolució Cubana i com a resultat de l’èxode massiu de xinos-cubans cap a Estats Units, el número de xinesos va caure bruscament i també els comerços, restaurants, etc van anar tancant. També en aquells anys van començar les confiscacions i les nacionalitzacions per part del govern, així que els gairebé 250.000 xineos que hi vivien van marxar.

Seguim cap al barri del Vedado i pasem per davant del cementiri de l’Habana, en ple centre de la ciutat i amb una gran extensió. Seguim fins a arribar a la plaça de la Revolució, on en Carlos ens explica la seva història, fem fotos al cotxe i seguim de ruta.

Seguim direcció al Parc Metropolità de l’Haban, passant per la zona i carrers més adinerats, fins a arribar al Bosc de l’Habana, un parc i un bosc tropical enmig de la ciutat, i al costat del riu Almendares. Un lloc preciós per la vegetació i clima.

Seguim direcció al Malecón, i acabem la ruta altre vegada a la plaça José Martí. Des d’aquí anem passejant pel passeig Martí,

I ja sent l’hora de dinar, veiem un restaurant ambientat amb els pirates i hi entrem, l’ambientació és molt xula i el menjar molt bo.

Després de dinar anem a fer el cafè al bar de l’Hotel Inglaterra, on em anat anant tot sovint, allà ens hi passem descansant gairebé unes dos hores, perquè estem cansats, al carrer fa molta calor, i encara ens queden hores d’estar d’enpeus, fins a l’hora d’embarcar a l’avió.

Cap a les cinc anem al carrer principal de l’Habana Vieja per anar a passejar, a les sis anem a menjar una mica, bé els nens “sopen” pasta i ja per acomiadar-nos de l’Habana pugem a la terrassa de l’Hotel Manzana Kempinski, des d’on hi ha molt bones vistes a l’Habana.

I ja cap a l’apartament a buscar l’equipatge i el taxi que em demanat a.. i que ens portarà a l’aeroport. El trajecte amb taxi té una durada d’uns 30 minuts fins a la T3 de l’aeroport Havana Jose Marti International (HAV), al arribar ens trobem que tenim una cua impressionant per facturar, així que fem la cua de més d’una hora (el ritme cubà, jejeje). Un cop em facturat, passem pels control de seguretat, i pugem a la zona de dalt on esperem per embarcar.

El vol surt a les 23.30h, així que volem de nit, i això va força bé perquè els nens aprofiten per dormir força, nosaltres, sobretot, jo dormo fatal i poc, però bé, és que té l’avió. El viatge dura uns nou hores i arribem a Madrid a les 14.15h, hora local. A l’arribada els nens tenen com gana, i anem a esmorzar-dinar a un BurgerKing de l’aeroport, mentre esperem per tornar a agafar l’avió fins a l’aeroport de Barcelona. Arribem sobre l’hora prevista, recollim maleta i enfilem cap a casa que estem molt cansats del llarg viatge, i avui serà un dia llarg per el jet lag.