Salt del Mir

Un lloc natural amb molt d’encant !!

Bonica excursió per fer amb nens, fàcil i curta i amb un paisatge preciós. L’itinerari acaba en el salt d’aigua de 35 m d’alçada, durant el recorregut es travessa un pont molt bonic, i es passa per les restes de tres antics molins.
El Salt del Mir  a Santa Maria de Besora i direcció a Vidrà, es troba a cavall del Ripollès i Osona, i és preciós i espectacular quan porta molta aigua.

Població: Santa Maria de Besora

Comarca: Osona

Coordenades: 42.115719 / 2.268809

Durada: Des de la Cabanya del Mir, uns 30 minuts amb nens.

Dificultat: Baixa

Itinerari: Lineal

Recomacions:

• Si voleu dinar al restaurant La Cabanya del Mir, us recomanem reserva amb antelació, sempre està molt ple, nosaltres vam reservar el mateix dia quan vam arribar i vam poder reservar perquè vam anar-hi a la una.
• Vigileu amb les roques al costat del riu i que accedeixen al peu de la cascada, rellisquen molt.

La caminada comença just on hi ha el restaurant de la Cabanya del Mir, l’aparcament existent és exclusiu pels clients, així que nosaltres el que vam decidir és dinar-hi, i de fet, us ho recomanem al 100%, ja que el lloc és molt autèntic, el menjar bo i casolà, el personal molt atent i el preu és molt correcte. Bé, doncs comencem la caminada just aquí amb un camí ample d’un quilòmetre aproximadament, tot el recorregut fins al salt és de baixada i hi ha com dos trams, el primer amb el camí ample que arriba gairebé fins a un pont bonic sobre la riera Foradada, llavors el camí passa a ser un corriol, que porta a les restes de tres antics molins fariners.

Des de les restes del molins hi ha un camí que baixa directe però és un xic més dret, sinó es pot anar per el corriol principal amb menys desnivell. En menys de 5 minuts s’arriba a les escales que et porten als peus del Salt de Mir. El dia que nosaltres el vam visitar, a l’abril del 2018, no hi baixava gaire aigua i ja era preciós, així que amb aigua abundant deu ser espectacular.

Vam estar una mitja horeta jugant amb pedres i fent fotos i llavors vam reprendre la tornada, xino-xano, l’Hug va caminant força, amb dos anyets, i alguns trossets, el vam haver d’agafar a coll.