París, Disneyland i el Loire: 12 dies de ruta

Pel segon viatge d’aquest 2021 hem escollit París i Disneyland París, ha estat l’ocasió perfecte per fer aquest viatge amb cotxe, encara amb situació de pandèmia COVID-19, i amb les pautes complertes de vacunació per a nosaltres, els adults, hem escollit viatjar a França i amb cotxe per una qüestió pràctica i per no tenir possibles ensurts, així ho hem pogut planificar amb antelació i anar amb tranquil·litat. Us deixem la nostre ruta:

Dia 1: De ruta fins a Salers

Marxem de casa amb pluja que ens acompanya durant tot el dia de viatge. Per tal de fer el viatge més fàcil i distret, decidim fer el trajecte complert en dos dies i buscar algun lloc d’interès a visitar, La ruta que hem escollit té més quilòmetres perquè no volem pujar per la zona del centre amb pobles bonics com Rocamadour, Montauban, i el parc del Causses i Quercy, que ja hem visitat en altres ocasions, així que pugem més per l’est, fent una part amb autopista fins a Narbona, i després ja carreteres comarcals passant pel pont de Millau, on parem a dinar, per arribar al vespre al poble medieval de Salers. Un dia amb unes vuit hores de cotxe, amb més quilòmetres per poder fer aquesta parada però que veiem recompensada amb la visita a Salers però sobretot, amb la visita de demà a primera hora.

Salers (Salèrn), a la regió de Auvergne, en el districte de Cantal a la zona del Parc Natural dels Volcans d’Auvergne, és dels pobles més bonics de França, però encara un dels més desconeguts. El gris de les muntanyes volcàniques es deixa notar en aquest bonic poble, ja que totes les cases han estat construïdes amb pedra negre, la qual li dona una tonalitat fosca, que encara es nota més amb el dia gris plujós que ens hi fa. Aparquem ja vora les sis de la tarda, fem una volta pels seus carrers empedrats, amb un aire bucòlic que sembla que ens faci transportar a un altre temps. Aquest poble, a l’Edat Mitjana estava emmurallat, el campanar del segle XV presideix el carrer principal i comercial, on després soparem. Salers es va convertir en aquella època en una capital de famílies burgeses que van construir precioses cases amb torres. La plaça Tyssandier-d’Escous, rodejada de cases renaixentistes de l’estil de l’Alta Auvernia és un dels llocs més macos del municipi.

Salers, que va donar nom a una raça bovina, emblema de la regió, és el bressol del famós formatge Salers.

Sopem d’hora, unes boníssimes creps al restaurant La Diligence, i cansats del llarg viatge anem a buscar l’hostal d’avui, La Source du Mont un petit hotelet on la seva propietària molt amable ens guia a la nostre súper habitació, ubicada sota el teulat i en un altell preciós i molt ampli.

Dia 2: Viatge i visites al Castell de Val i al camp del París Saint Chermain

Avui tenim un boníssim esmorzar, així que aprofitem abans de posar quilòmetres al dia. Seguim amb la següent parada el fascinant Castell de Val, ubicat a una hora de l’allotjament, és el motiu principal pel qual hem decidit passar per aquesta ruta més llarga, amb més quilòmetres però més atractiva i sobretot, amb una parada única per descobrir aquest castell, que sincerament val molt la pena.

Seguim amb el viatge, i des d’aquí seguim per autopista ja en direcció París, fem parada en una àrea de servei per dinar al restaurant, ens queden un parell d’hores. Arribem a París sobre les sis de la tarda i anem a veure el camp del parís Sant Germain per fora, ja que aquests dies que hi sóm no es pot visitar per dins, així que tindrem una excusa més per tornar més endavant. Aparquem just al costat, amb el parquímetre i anem a fer unes compres a la botiga, però abans ens fem unes fotos a l’entrada del camp amb el encara nostre (al cor) Leo Messi.

Tardem més d’una hora (pel trànsit del vespre) en arribar a Vémars, a 10 minuts del parc d’Asterix i on tenim l’apartament d’avui, cansats dels dos dies de viatge i moltes hores de cotxe (unes 13 en total) sopem i caiem rendits.

Dia 3: Parc d’Astèrix

Avui ens llevem amb el dia tapat però per sort, el dia ens millora molt a mesura que avança i ens acaba fent un dia radiant, a 10 minuts de l’apartament tenim el parc, l’aparcament costa 15€ i hi ha vàries zones d’aparcament que et van atorgant segons l’ordre d’arribada. Passem els controls de seguretat i passaport COVID i taquilles relativament ràpid. Nosaltres ja portàvem les entrades comprades des de casa, fet que en aquests moments us recomanem, ja que en el cas del Parc d’Astèrix, a partir de mitjans de setembre només està obert els caps de setmana, i l’aforament és limitat, és important que en cas de voler-hi anar consulteu els horaris a la seva web https://www.parcasterix.fr/en

Només entrar ja notem moltes semblances amb Port Aventura, i és que es veu, que el parc català es va fixar en aquest a l’hora de dissenyar-lo. Comencem amb la foto de rigor amb els personatges principals, i mapa en mà comencem a recórrer el parc buscant atraccions per a tots quatre, comencem amb un trenet on no fem cues, però aviat es comencen a crear a gairebé totes les atraccions cues 30 i 45 minuts mínim. D’aquí anem a l’atracció Atention Menhir, una atracció en 4D exclusiva i immersiva, que ens sorprèn i ens agrada molt, malgrat ser en francès i no entendre massa res, és molt divertida.

Després l’Iu i el Dídac van a pujar una de les 7 atraccions fortes, l’Oziris, una muntanya russa amb cadires volants i amb alçada a partir d’1,30m. Mentre l’Hug i jo anem a una altre més tranquila, un passeig en barca per veure les historietes d’Astèrix i Obelix. D’aquí seguim cap a una de les atraccions familiars més divertides, l’Oxygénarium, un donut gegant amb un descens de 195 metres per un impressionat tobogan, aquesta és molt divertida per les esquitxades que fa, i déu ni do com acabes de moll!! Seguim cap a la zona de Grècia, on hi ha una altre atracció familiar però força forta, el Pégase Express, una muntanya russa molt ràpida que també et fa circular d’esquena. Aquí hi pugem un parell de vegades i ja amb gana anem a dinar uns frankfurts i unes patates fregides. Els preus de l’oferta gastronòmica són força elevats, com passa a la majoria de parcs d’atraccions.

Després de dinar anem cap a la muntanya rusa d’aigua, un tren en cascada, molt divertit, seguim cap a una zona on hi ha un parc infantil gran amb zones d’aventura, aquí els nens juguen una bona estona, llavors pugen a alguna atracció més infantil i per últim anem a veure l’Aventura d’Astèrix, un espai-museu on explica l’història i creació d’aquests personatges de còmic tant aventurers, i tot marxant aprofitem per passar per les botigues ubicades a l’entrada o sortida per comprar algun record i sent ja les 7 de la tarda (hora que tanquen) marxem cap a l’apartament.

Dia 4: Catacumbes de París, Torre Montparnasse i Jardins de Luxemburg

Avui dia 19 de setembre, resulta que se celebra el dia sense cotxes a París, d’11 a 18h, així que sortim d’hora de l’apartament, a una hora de la ciutat de París per tal de poder entrar sense problemes, sobre les 10h arribem a les catacumbes i busquem lloc per aparcar a prop, amb la gran sort de trobar aparcament gratuït a només 300 metres. Aparquem i anem a esmorzar a un McDonald’s ubicat allà mateix, ja que les entrades online per a les 11.30h. En aquí hi ha l’opció de comprar-les prèviament online amb una hora establerta per no fer cues o bé arriscar-se a comprar-les el mateix moment a taquilles (molt més econòmiques) però amb el risc de que no n’hi hagi per aforament o que calgui fer cues.

Per entrar et fan passar un rigorós control de seguretat, per taquilla on et donen un aparell d’autoguiatge per a tota la família (inclòs en l’entrada online). La visita comença amb un parell de sales amb una exposició permanent on explica ja la història d’aquest espai. És una visita molt interessant, nosaltres la fem en una hora i els nens la fan amb molta atenció i amb molt d’interès perquè realment el lloc és sorprenent i les explicacions (en espanyol) estan molt bé. Les Catacumbes de París són una xarxa de túnels que van servir com a cementiri per a milers de persones de diferents èpoques. Es calcula que les restes de més de 6 milions de persones poden estar enterrats en els més de 300 quilòmetres de túnels.

La historia de las catacumbes comença quan aquestes no eren com a tals, ja que en un inici aquests túnels van servir com a pedreres de pedra calcària per construir gran part dels monuments de París, i s’anomenaven Les Carrières de Paris (les pedreres de París).

El 1786, per combatre les epidèmies i malalties que patia la població es va decidir traslladar els cadàvers i ossos dels diferents cementiris de la ciutat a les catacumbes. Dels 300 quilòmetres de catacumbes que hi ha excavats, actualment només poden visitar-se una petita part. Tot i que, la visita a les catacumbes és una mica esfereïdor, resulta curiós veure la infinitat d’ossos humans i calaveres agrupades formant extenses construccions.

Acabem la visita a les 12.30h i anem a dinar al McDonald’s on hem esmorzat, com no podia ser diferent, si volem fer contents a aquest parell de xicotets. Després de dinar, i caminant uns 20 minuts ens acostem a la Torre Montparnasse, amb una alçada de 210 metres és un dels millors miradors per contemplar la ciutat i veure des de la seva terrassa els monuments més importants de París, com la Torre Eiffel. Es puja amb un ascensor, dels més ràpids d’Europa, fins la planta 56 des d’on es compren les entrades, i des d’on es pot gaudir de les boniques vistes des dels finestrals, una planta a coberta. Seguidament, es pot pujar 3 plantes més fins a la terrassa del pis 59, des d’on hi ha unes vistes impressionants a la ciutat, també amb uns vidres de protecció. A l’entrada de la torre des del carrer hi ha una graella amb els preus, ja que pel que ens adonem, varien i fan ofertes segons el dia. Però l’entrada per adults va dels 14 als 16€.

I des d’aquí ens acostem, a uns 10 minuts caminant, fins als Jardins de Luxemburg, dels jardins més bonics i populars de París, tant pels parisencs com pels turistes, un lloc amb entrada gratuïta on passar una estona en les famoses cadires de ferro passant una estona agradable i de desconnexió al mig de la ciutat. La construcció del palau i els jardins va tenir lloc entre els anys 1615 i 1617 quant María de Médicis, cansada de la vida en el Louvre, va decidir ordenar la construcció d’un palau a la italiana fet a la seva mida. L’únic inconvenient que hi trobem és que el parc infantil és de pagament, un parc amb gronxadors, tobogans, etc però de pagament. També hi ha un petit estany davant del palau on els nens poden llogar unes petites barquetes per jugar. Nosaltres, però juguem per allà amb unes castanyes (com a pilota, jejeje) fent unes fotos i marxem a peu cap al cotxe, que el tenim a uns 20 minuts a peu.

Cap a dos quarts de vuit arribem a l’allotjament, ubicat en ple centre del barri de Montmartre, a la plaça del Teatre Atelier, en un carrer molt tranquil, és un apartament amb aparcament (25€ el dia) però un bon apartament tant per la ubicació, com per l’espai, la neteja i el preu. Us deixo aquí l’enllaç de l’Aparthotel Adagio. Sopem, descansem i preparem el dia per l’endemà.

Dia 5: Arc del Triomf, Plaça de la Concorde, Museu del Louvre, Notre Dame, Òpera House i Galeries Lafayette

Avui ens hem plantejat visitar alguns dels monuments més populars, rendibilitzant al màxim l’abonament París Visite, i nosaltres l’agafem per 3 dies consecutius, per les zones d’1 a 3, suficient per la zones més turístiques del centre. Per això en el dia anterior vam fer les catacumbes de París (més allunyades) i pujant també vam anar al camp del París St Germain. El pase és fàcil de comprar a les màquines de qualsevol estació, mitjançant targeta o efectiu, per aquest pase no fa falta fotografia, i tens viatges il·limitats per tot el dia. El primer dia que l’utilitzes has d’escriure la data i el nom. Bé doncs des de l’estació d’Anvers (línia 2, blava) que tenim a 300 metres, ens anem a Charles de Gaulle-Etoile, la parada de l’Arc de Triomf, sortim a l’avinguda i allà al tenim, sorprenent com sempre però preciós embolicat tot ell per una tela metàl·lica, i és que hi coincidim poc després de la inauguració d’aquesta exposició que durarà tres setmanes.

Hi fem unes fotos, i decidim passejar una estona pels Camps Elisis, tot gaudint dels glamurosos aparadors, això si, a dos metres de distància. Entrem a la botiga de nike, sembla més un teatre de llums i música que no pas una botiga, tot un espectacle per veure i d’aquí tornem a agafar el metro per anar a la plaça de la Concorde. Sortim a la plaça, fem una volta i unes fotos i d’aquí ja anem cap al Louvre, on ben a prop de la parada de Palais Royal-Museu Louvre hi ha un McDonald’s, hi anem a dinar i seguidament ens acostem fins als jardins i plaça del Carrusel per anar a veure les típiques piràmides del Louvre. No entrem al museu, considerem que els nens encara són petits per aquest museu i seguim, ara tot caminant una mica al costat del riu sena direcció la catedral de Notre Dame, fins el pont nou (pont Neuf), aquí agafem un bus fins gairebé al davant de la catedral. Baixem, fem unes fotos, descansem una estona gaudint d’aquesta preciositat de monument (ara sent setembre del 2021 no és visitable perquè s’estan realitzant les obres de restauració després de l’incendi de l’abril del 2019).

Per descansar un xic, anem a berenar a un Amorino, als nens els va il·lusió provar un macaron, els van veient a diferents llocs i aquí finalment s’animen a provar-ne.

Després d’aquesta pausa, anem a buscar un autobús per anar fins a la Òpera Garnier, també conegut com el Palau Garnier és un imponent edifici d’estil neobarroc del segle XIX,  inaugurat el 1875 per ordre de Napoleó III, aquest edifici majestuós va inspirar la coneguda obra “El Fantasma de la Ópera”, ens hi acostem per veure-la de fora i anar a les Galeries Lafayette, ubicades just a 300 metres de l’Òpera.

Aquest centre comercial s’ha convertit en gairebé una visita obligatòria per molts turistes, amb una cúpula central preciosa, espais de glamur i sobretot, una terrassa amb increïbles vistes, i des d’on es pot gaudir de la Torre Eiffel al fons. Nosaltres hi passegem per anar a la zona de joguines, i aquí si que els hi comprem una joguina, després de veure botigues i saber que han de seleccionar i escollir, aquí ho tenen clar!!

Després pugem a la terrassa, i quedem sorpresos de les bones vistes, ja fent una posta de sol hi passegem un xic, fem algunes fotos i finalment marxem, molt cansats cap a l’apartament a carregar piles per l’endemà.

Dia 6: Barri de Montmartre

Avui tenim previst passar tot el matí pel nostre barri, un dels barris amb més encant i més bohemi de París; Montmartre. I és que el podem visitar tot caminant, un privilegi que no podem deixar escapar, així que sortim tot passejant fins el Teatre més famós de París i d’Europa, el Moulin Rouge, la meravellosa pel·lícula musical ha aconseguit que qualsevol persona conegui aquest Cabaret. D’aquí enfilem per carrer Rue Epic per passar a veure el xulíssim mural de Michael Jackson, es troba al carrer Rue Robert Flanquette amb Rue Epic.

Seguim carretejant i pel mateix carrer fins al Molí de la Galette que veiem des de fora, seguim fins arribar al carrer on trobem el famós cafè Le Consulat, que ens porta ja a la plaça du Tertre, la famosa plaça envoltada de cafeteries i plena de pintors, exposant i venent les seves obres i retratant a visitants. La plaça és molt bonica de veure i de passejar-hi. I just darrera a només 100 metres tenim ja la Basílica del Sagrat Cor.

Només arribar-hi ens hi fem una foto des de d’alt i anem a les escales amb millors vistes a la ciutat, fem fotos, mirem al munt de persones allà concentrats, descansem i sense voler marxar d’aquí, però, seguim la ruta tot marxant pel carrer que ens portarà a la fotogènica casa Rosa, un restaurant anomenat Maison Rose, avui però està tancat i pel que sembla estant preparant un rodatge. Aquesta casa es troba a un dels carrers més famosos, la Rue de l’Abreuvoir.

Seguim passejant pels carrers de Montmartre tot marxant cap a l’apartament i passem però per el carrusel ubicat al final de les escales al Sagrat Cor, fem algunes fotos i ja marxem a l’apartament a dinar. Descansem una estona i cap allà a les quatre marxem cap a buscar el metro de Abesses, on just al darrer d’aquesta parada hi ha el famós mural de J’Taime de París, tardem un xic en trobar-la en català, però ho aconseguim, ens hi fem unes fotos i cap a buscar el metro.

Anem als Jardins de les Teuleries (jardin des Tuileries) perquè els nens puguin jugar una estona, aquests jardins deuen el seu nom a la fàbrica de teules que existia al lloc on la reina Catherine de Médicis va fer construir el Palau de les Tuileries l’any 1564, avui dia desaparegut. El jardí, que separa el Musée du Louvre de la place de la Concorde, és un lloc de passeig pels parisencs i els turistes, amb dos preciosos estanys on reposar una estona tranquil·lament.

D’aquí anem a veure el riu Sena travessant el pont o passarel·la Léopold-Sédar-Senghor, per anar a buscar la parada d’autobús que ens portarà a l’esplanada dels Invàlids, aquesta esplanada és immensa i just al davant s’hi ubica el Palau Nacional dels Invàlids (Hôtel National des Invalides), un gran complex arquitectònic (1671-1676). Creat originàriament com a residència reial per a soldats i militars francesos retirats, invàlids o gent gran, avui hi ha diverses instal·lacions museístiques i religioses, així com diferents serveis i dependències per a antics combatents.

Seguim caminant direcció la Torre Eiffel, ja que l’objectiu de la tarda vespre és anar a veure-la mentre es fa de fosc i de nit il·luminada. Tot caminant cap allà aprofitem per sopar, avui uns pizzes i pasta. A menys de 300 metres de la torre, seguim passejant fins arribar als camps de Mars des d’on podrem gaudir de la torre mentre es va fent de nit.

I tot passejant ens hi anem acostant, la veritat és que val molt la pena visitar aquest monument de nit, amb una il·luminació sorprenent que va canviant de colors i de ritme, és una experiència genial, i els nens ho gaudeixen moltíssim. I ara sí, fins aquí el dia d’avui, ben a prop de la Torre Eiffel agafem l’autobús que ens deixarà també ben a prop de l’apartament.

Dia 7: Visia a la Torre Eiffel i Jardins de les Halles

Aquest matí tenim una visita molt especial, pujar a la Torre Eiffel. Per evitar cues i tenir entrades vam comprar les entrades prèviament per internet, i amb una hora ja preestablerta, en el nostre cas la tenim a les 11.30h. Així que ens llevem, esmorzem, ens preparem i llestos per gaudir del dia. Amb autobús ens arribem fins als Jardins de Trocadero, un dels millors llocs per fer fotos amb la Torre Eiffel al fons. Pel matí però el sol ve a contrallum, i ara (setembre 2021) han tancat el mirador i una part de les escales on era molt xulo posar-se per fer fotos. Us recomanem anar-hi amb una posta de sol.

Des d’aquí fem algunes fotos i tot baixant ens acostem a la Torre Eiffel, passem pels controls de seguretat, anem al wc i a la botiga ubicada sota el monument i ja anem a la cua de l’ascensor, i de nou hem de passar un control de seguretat. Aquí us deixem la pàgina web oficial de la Torre Eiffel amb informació de preus i horaris.

Nosaltres hem comprat el bitllet amb els dos ascensors, el que va fins a la 2a planta i fins a dalt de tot, però hi ha vàries opcions més econòmiques si es puja per les escales. Pugem amb els dos ascensors fins dalt de tot, des d’on gaudim d’unes vistes increïbles a la ciutat i anem buscant i reconeixent els llocs per on hem estat i visitat. Després descobrim una mica la història de la torre, l’habitatge del seu enginyer, just en la mateixa torre, i altres cosetes més. Hi estem una estona, i llavors baixem fins la 2a planta on també fem la volta i gaudim de nou d’aquest espectacular monument. I res, d’aquí ja acabem de baixar per anar a l’esplanada de camps de Mars des d’on fem algunes fotos més i ja marxem cap a dinar.

Ja havent dinat, anem cap als Jardins de les Halles, on hem vist que hi ha un parc infantil xulo per nens, la nostres sorpresa però, és que hi ha un parc de mides molt reduïdes i per a nens bebès i fins a 4-5 anys màxim i el gran que havíem vist està obert amb unes hores d’entrades concretes i per a major de 7 anys, això si vigilats per un parell de monitors, ja que els pares no hi poden entrar. Nosaltres fem passar l’Hug de 5 anys per un nen de 7, perquè li costa acceptar que no pot entrar i el seu germà si, els monitors ho accepten, així que entren els dos i s’hi estan gairebé una hora, nosaltres mentre anem a buscar berenar just a un supermercat petit del davant, que sorprenentment tenen una màquina de cafès nexpresso, així que agafem els cafès i croissants i anem a veure com juguen des dels bancs de davant del parc.

Seguim amb alguna visita més i ens acostem tot caminant cap a la Torre Saint Jacques, una torre que resta d’una església del segle XVI que va ser destruïda durant la Revolució Francesa, i just aquí al costat veiem una parada d’autobus amb una línia amb parada prop de l’apartament. Avui ens acomiadem de la ciutat de París, demà marxem cap a Disneyland.

Dia 8: Disneyland París

TRES RECOMANACIONS IMPORTANTS PER ESTALVIAR!!

• DORMIR ALS HOTELS UBICATS A LES AFORES DEL PARC: N’hi ha forces, nosaltres vam estar al MagicCircus, tots ells estan a 10 minuts en autobus (gratuït) si t’allotges en un d’ells.
• El primer dia aparqueu a l’hotel on us allotjeu i agafar l’autobus, normalment pasen cada 20 minuts i us podeu estalviar els 25€ d’aparcament del parc.
• COMPRAR LES ENTRADES ALS DOS PARCS PER SEPARAT I AMB DIA ESTABLERT: Us explico, si aneu a la pàgina web de disneylandparis, veureu que hi ha l’opció d’agafar entrades pels dos parcs amb un paquet combinat, però aquesta opció surt el doble (literal, el doble) de cara. Podeu fer les proves abans i ho comprovareu. El que vàrem fer nosaltres és agafar les entrades per un dia (a les entrades teniu opció a entrar al parc que vulgueu, o bé a Disneyland Paris o Walt Disney Studios) així que les agafeu iguals per dos dies diferents i allà podeu entrar un dia a un parc i l’altre dia a l’altre.

Per últim i pels que pogueu intenteu viajar-hi en temporada baixa!!

Avui matinem, esmorzem ràpid i ja amb gairebé tot recollit fem el registre de sortida i marxem cap a Disneyland, a aproximadament una hora del centre de la ciutat a l’est. Anem directament al parc, el preu de l’aparcament és de 25€ el dia. Arribem puntuals per entrar a les 10h, fem poca cua per passar el control de seguretat i seguim avançant fins a l’entrada, on el típic edifici de Disneyland amb el nom del parc ens espera, i súper il·lusionats i contents fem unes fotos i seguim.

Ja a dins, a la primera plaça els personatges més carismàtics, Micki i Mini i els seus companys ens donen la benvinguda amb música i alegria. Comencem l’aventura, aquí no entreguen mapes amb les atraccions, però hi ha una aplicació (que no funciona molt bé) on pots anar veient quines atraccions hi ha i temps d’espera. I quina emoció, al arribar a la plaça davant del mític Castell de Disneyland, i és que em sembla que estem més il·lusionats nosaltres que els nens, nosaltres hem crescut amb els personatges i les pel·lícules de Disney, ells en canvi, amb les plataformes actuals, i molta més oferta infantil no ho idealitzen de la mateixa manera.

El Parc però és tant bonic, amb espais tant ben recreats, cuidats, etc que és fascinant de gaudir, sobretot, si l’experiència la pots compartir amb família. Bé, doncs anem a l’ho pràctic, jejeje!

El parc té cinc zones principals, el carrer principal amb les botigues i les dues places típiques, la segona amb el castell el fons i punt central del parc. Frontierland, la zona de l’Antinc Oest i Coco, la zona d’Aventureland, Fantasyland i Discoveryland. Nosaltres comencem a passejar per la zona ambientada en l’antic Oest i zona de la pel·lícula Coco, a Frontierland, fem una volta i ens acostem també fins a la zona d’Aladí, esperant a que obri l’atracció Big Thunder Mountain, un tren muntanya russa, súper, súper divertida, de fet coincidim els quatre en que és de les que més ens ha agradat de Disneyland.

Des d’aquí tornem a la plaça central, fem algunes fotos amb el castell al fons, hi entrem i anem cap a la Zona de Fantasyland, i entrem a veure l’atracció del Peter Pan, un recorregut amb barca ambientat en les seves aventures. Després avancem cap a Aventureland, on entrem a la Cabana de Rovinson sobre el gegant arbre i a la platja dels Pirates, i d’aquí seguim passejant per anar a la casa del Terror (Frontierland), i com que l’atracció de la muntanya russa amb el tren ens ha agradat tant, hi tornem!! Ja des d’aquí i a prop de nou de la zona central i tornem per anar cap a Discoveryland, i comencem amb l’atracció del robot més famós, Buzz Ligtyear, una atracció plena de llums i colors, molt ben ambientada on cal anar fent punts tot disparant…força entretinguda! Tot seguit, l’Iu i el Dídac van a l’atracció d’Star Wars, una muntanya russa amb una acceleració potent. Nosaltres amb l’Hug mentre anem a Atopia, un divertit circuit dels cotxes del Mickey on els nens condueixen!! I és clar, després repetim, ara els quatre junts!!

I ja amb un xic de gana, anem a buscar un lloc per dinar, i el lloc que trobem més aprop que ens encaixa és el Café Iperion, just davant d’Star Wars. Dinem unes hamburgueses, reposem una estona tot carregant les piles per seguir descobrint el parc. També aprofitem que falta poc un pase i entrem a veure l’espectacle en 4D de màgia i música dels personatges i amics de Mickey. D’aquí anem cap a la zona de Fantasyland, i entrem a una de les atraccions que jo recordava amb més carinyo de quan hi vam estar uns gairebé 20 anys abans, el món en petit!! Seguim i com que tenim temps pugem a la tranquil·la barca per descobrir els paisatges de l’Storybook Land de Disney, i el petit tren del Circ. Sortint, descobrim també el laberint d’Alícia al país de les meravelles, on gaudim molt tot buscant els camins que ens portaran al castell. I ja per anar acabant pugem a les tasses gegants, per sortir ben marejats.

I ja cansats però molt feliços anem marxant tot entrant a les botigues del passeig principal, n’hi ha moltes, i totes tenen moltes coses precioses. Durant el dia ja hem anat comprant algunes coses, alguna samarreta, una caixa per la col·lecció, imants, etc. El record més bonic que ens emportem és el fantàstic dia que hem viscut junts!!

Tot marxant, acabem sopant uns frankfurts ràpids a les botigues i restaurants que hi ha a la sortida dels parcs, es tracta d’una zona on hi ha McDonald’s, restaurants de tots tipus, i també botigues, pels que no tingueu temps de comprar a dins o us falti quelcom a fora ho podeu trobar perfectament.

I res, des d’aquí agafem el cotxe i marxem a l’hotel, a 10 minuts del parc. L’hotel, el Magic Circus és molt xulo, i el millor de tot és que té piscina interior, als nens els encanta la idea d’anar-hi de nit, així que aprofitem i hi anem a fer una capbussada per relaxar-nos un xic del dia mogudet i cansat!

Dia 9: Walt Disney Studios

Ens llevem d’hora, ens preparem, esmorzem al bufet lliure de l’hotel i marxem cap al parc amb l’autobús gratuït que ofereix l’hotel. Arribem molt bé de temps, just 10 minuts abans de que obri el parc, a les 9.30h ja estem allà apunt per començar l’aventura. I tot i que aquest parc és més petit que el parc de Disneyland, i menys atraccions, té atraccions molt divertides, molt emocionants i sorprenents.

Bé, nosaltres sense saber molt bé per quina començar ens decidim per l’atracció de Hollywood Tower de l’Hotel del Terror, amb caiguda lliure, i una alçada mínima de 1,02m serà, sense dubte, la millor atracció del parc. Hi entrem sense pràcticament cua, uns 10 minutets, i comença l’aventura….només us puc dir que no us la perdeu, és genial!!!!!!!!!

Sortim tant contents i sorpresos de l’atracció que decidim repetir, ara però amb més cua, però res, la fem encantats!I seguim a descobrir el parc, aquest parc no és tant especial per les ambientacions sinó més per les atraccions en sí. Seguim amb l’atracció de Cars, també força divertida, de fet, més del que sembla quan la veus des de l’exterior. I continuem amb l’atracció en 4D de l’aventura de Ratatoille, el famós ratolí. Aquí fem uns 45 minuts de cua, però més o menys és l’estona que hi ha a totes les atraccions. Sortint anem els quatre a l’atracció del gos Slinky Dog Zigzag, l’Iu i el seu pare pugen a RC Racer, una muntanya russa llançadora d’acer amb alçada a partir d’1’20m. Nosaltres amb l’Hug mentres anem a Toy Soldiers Parachute Drop és un passeig en forma de salt amb paracaigudes. Després anem a l’atracció de Crush’s Coaster, una muntanya russa giratòria que també és súper, súper divertida, però una de les que hi ha més cues.

I d’aquí ja anem a dinar a la zona d’Studio 1 (zona central i d’accés al parc), aquí tronem una petita ciutat amb locals carismàtics de la història del cine. Ens decidim pel restaurant Coulisse, patrocinat per Coca-Cola i on fan hamburgueses l’ambient ple de localitzacions de Hollywood ens fa sentir com dins d’una pel·lícula de cine americana.

A la zona on es fa la comanda hi ha dos curiositats, l’estora d’Aladdí penjada del sostre i a la paret unes caricatures dels personatges de cine, repliques del famós restaurant Brown Derby a Hollywood.

Després de dinar anem un altre vegada a la caiguda lliure de la Torre del terror, després a l’atracció de Cars Road Trip, un passeig en un tren per una carretera on es poden veure els efectes especials del cine i la pel·lícula de Cars.

Repetim alguna altre atracció, fem algunes compres novament i sortim a les sis, perquè el parc tanca a dos quarts de set, en canvi Disneyland tanca a dos quarts de vuit. Fem una volta per les botigues de la zona exterior del parc i és avui quan descobrim un McDonald’s, així que hi anem a sopar i després cap a l’hotel amb l’autobús. I avui també aprofitem per relaxar-nos de nou a la piscina de l’hotel.

Dia 10: Castells i regió del Loire

Avui ens acomiadem de París i els seus voltants per anar ja cap a l’oest de França, a la famosa regió del Loire, amb l’objectiu d’espaiar una mica més la tornada i aprofitar per descobrir un xic aquesta zona, tot i que, ens quedarà pendent tornar per descobrir-la amb tranquil·litat fent una ruta en bicicleta o en cotxe però completant tot el que ens quedarà pendent després d’aquesta breu parada per aquesta regió.

Fem unes dos hores de cotxe fins al Castell Sully-sur-Loire, el que és considerat la porta d’entrada oriental de la ruta dels castells de la Vall del Loira, patrimoni mundial de l’UNESCO. Arribem al castell cap a dos quarts de dotze, el visitem per fora, perquè és molt bonic sobretot des de l’exterior.

El castell és una fortalesa medieval declarada Monument històric, el seu singular disseny és veu encara més bonic amb les tranquil·les aigües que el rodegen.

A la tarda anem a veure el Castell de Chambord, un dels més famosos i visitats i el més prestigiós dels castells del Renaixentisme francès. Aquest castell es pot visitar des de l’exterior sense haver de pagar i cal pagar entrada per visitar-lo per dins. Nosaltres per falta de temps i perquè preferim visita-ne altres per dins, decidim visitar-lo des dels seus impressionants jardins d’estil francès. El castell està envoltat d’unes elegants zones verdes, també hi ha vàries edificacions al seu voltants, com són els estables dels cavalls, uns bonics horts, una zona amb casetes i parades de botigues d’alimentació i objectes de regal. Aquesta tarda però és plujosa, així que fem una visita ràpida i després marxem cap a Blois.

Blois és una ciutat històrica i artística amb molt d’encant i als peus del riu Loira, amb el seu monument principal al centre, el castell de Blois i ple de carrers pintorescs amb cases amb entramats de fusta precioses. Aparquem en un aparcament de pagament i anem a passejar cap al centre, i només uns carrers endavant ens trobem amb la famosa escala a la zona més alta Denis Papin, una escalinata que és pintada cada any amb un mural diferent en perspectiva. Aquesta escalinata va ser construïda el 1860 en homenatge al creador de la màquina de vapor, Denis Papin, la seva estàtua està a la part alta de les escales i al centre hi ha un detall original; el parterre de forma oval ple de flors.

Hi passegem una estona, comprem sopar i trobem unes fonts decoratives però súper divertides per els nens, bé, almenys els nostres s’ho passen súper bé jugant a intentar no mullar-se, cosa que no aconsegueixen com podeu imaginar-vos!

I res, ja cap al vespre anem a l’apartament d’avui a 10 minuts de Blois, per aquesta nit teníem pensat anar a veure un espectacle de llums i sons, una representació històrica al castell de Blois, es projecten imatges a les façanes del castell i explica la història del castell, però ens emmandrim i cansats decidim quedar-nos a l’apartament.

Dia 11: Castell de Chaumont-sur-Loire, de Chenonceau, ciutat de Tours, Castell de Brezé i allotjament troglodia a Turquant

Comencem el dia amb la visita al castell de Chaumont-sur_Loire, i per poder veure’l des de l’exterior cal pagar l’entrada, ja que sinó no es pot veure, així que aquest el visitarem per dins. Des de Blois arribem en uns 20 minuts, davant de l’entrada hi ha un aparcament gratuït força gran. Fem uns minuts de cua per entrar perquè hi arribem just abans de les 10h. L’entrada a aquest castell és força cara, perquè s’ha convertit en un Centre Cultural d’art i cada any en aquestes dates (d’abril a novembre) se celebra el Festival Internacional dels Jardins. Podeu trobar més informació pràctica del castell aquí, perquè els preus i horaris els trobareu actualitzats.

. Aquesta fortalesa es va construir cap a l’any 1000 per vigilar la frontera entre els comptats de Blois i Anjou, però d’aquesta construcció no se’n conserva res ja que es va cremar el 1465. Es va reconstruir uns anys després i va ser modificat segons els usos i desitjos de cadda una de les seves propietaries (Catalina de Medicis el 1550, Diana de Poitiers el 1560 i Marie-Charlotte de Broglie el 1875). Aquesta última li va retornar la seva glòria i resplendor, organitzant grans festes pels reis i reines de tot Europa.

Però, més enllà de la història i dels seus personatges, la visita a aquest castell és totalment necesària pel seu imponent aspecte exterior i les decoracions del seu interior. L’entrada al castell amb el seu pont sobre el riu Loire i amb una porta protegida per dos grans torres cilíndriques amb teulats de pissarra i forma de con. És la típica imatge que moltes hem imaginat que ha de tenir un castell.

El castell és més gran del que ens pensàvem i tot i no entretenir-nos molt ens hi passem més de dos hores, perquè té vàries zones i espais per visitar:

• Castell
• Parc històric (jardins)
• Els estables (amb escultures i representacions artístiques)
• Festival Internacional de Jardins
• Prats de Goualoup

Nosaltres després de la visita al castell anem a veure els estables i una part dels jardins del Festival Internacional.

Tot seguit anem fins al Castell de Chenonceau, però, sobretot, per falta de temps, decidim veure’l només des de l’exterior. I aquí és on us puc fer una bona recomanació sinó voleu pagar tantes entrades o no teniu temps, però el voleu verure des de l’exterior, que és per nosaltres molt més bonic. Heu d’anar fins al mirador del castell (amb el google maps), des d’un camí per l’altre costat del riu. I des d’aquí les visites són increïbles.

A la tarda ens vam acostar a la ciutat de Tours, molt bonica, sobretot per la seva plaça Plumareau, una de les imatges ja símbol de la ciutat, la del conjunt de precioses cases amb façanes d’entramats, les quals en els segles XV i XVI van ser ocupades per comerciants i artesants. Tota aquesta zona, que és tota peatonal i que va ser rehabilitada per l’Ajuntament a partir de 1973 és molt concorreguda per estudiants i turistes que gaudeixen de les terrasses de la plaça. Pels seus carrers també hi ha cases precioses com aquesta de la foto.

Tours també és coneguda per la seva catedral d’estil gòtic, molta alta i amb molta llum, lligada a St. Martí de Tours i una de les catedrals més maques de França, es troba situada a la Place de la Catedrale. I una altre curiositat de la ciutat és que en aquesta es troba l’eix del Camí de Santiago francés.

I ja a la tarda, anem a visitar el Castell de Brezé, un castell dels menys anomenats en blogs i coneguts, però que per nosaltres i sobretot per visitar amb nens us recomanem al 100%. Ubicat a Brezé i molt a prop de Saumur, aquest no és com la resta, sota la seva carcassa de pedra s’amaga la major fortalesa subterrània d’Europa. Aquest conjunt, construït al llarg del segle XV, ha conservat les seves diferents instal·lacions, obertes avui en dia al públic. El castell visitable per dins amb les seves diferents estances, ens permet submergir-nos en les seus fossats i túnels de roca per descobrir els secrets de les famílies nobles que hi van residir. Tot un castell subterrani ple de corredors, de zones i de comoditats pròpies d’un castell. Una visita súper interessant per fer amb els més petits de la casa, ja que els encanta imaginar-se com podia ser la vida en aquells túnels i sales, i descobrir tot jugant molt pels seus racons.

Acabem les visites d’avui i anem a sopar al poble de Saumur, primer però fem una volteta per la zona del centre i llavors anem al restaurant Le Piccadilly a la place de la Bilange, i aquest cop l’encertem de ple. Sopem molt bé i també bé de preu, amb un servei molt amable i professional, us el recomanem.

I avui tenim un d’aquells allotjaments amb estrella, dormirem en les antigues coves troglodites del poble de Turquant, Demeure de la Vignole, un lloc molt diferent i el qual la realitat supera a l’espectativa. Hi arribem ja de fosc, amb les ganes de poder gaudir de la seva piscina enmig de la roca. El seu propietari, molt amable ens ensenya la casa, l’habitació i la piscina, i tot i ser tant, ens ofereix poder anar a la piscina, això si, respectant el silenci per la resta d’hostes. I un cop ubicats a la preciosa i enorme habitació, anem ara sí a la piscina. I aquí us deixem algunes fotos;

Dia 12: Ruta i parada a Bordeus

Avui tenim previst fer forces quilòmetres i arribar a dormir a prop de Toulouse, així l’endemà amb unes tres horetes podrem arribar a casa. Així que de camí farem parada a Bordeus per dinar i visitar un xic la ciutat. Primer però fem un molt bon esmorzar a l’allotjament, fem una volta ràpida pel poble Troglodita de Turquant, i aprofitem per comprar uns vins de la regió del Loire. Després gairbé tres hores, dinem a un McDonald’s i anem al centre de Bordeus. Aparquem en un aparcament privat, molt aprop de la plaça de la Borsa, on hi ha el famós Mirall d’aigua (Le mirour d’eau) i enfilem a passejar parant primer de tot en aquest espai, el Mirall d’aigua – el més gran del món– situat davant la plaça de la Borsa amb les seves majestuoses façanes del segle XVIII, que en fan tot un espectacle visial i fotogènic. A més a més és un lloc genial per jugar els nens, perquè quan encara fa bon temps s’hi poden posar de peus i jugar amb l’aigua i els seus efectes.

El centre històric té un ric patrimoni arquitectònic, amb el conjunt urbà més extens del món distingit per la Unesco, i a prop de la Plaça de la Borsa, es troba la torre Pey Berland, la Porta Cailhau, la catedral de Saint-André i el « Palais Rohan », actual ajuntament. Nosaltres ens perdem pel centre tot passant per la port Cailhau, carretejant pels seus carrers, molts d’ells peatonals i amb molt d’encant i de vida, i places amb terrasses i molts restaurants. Tot caminant arribem al cèntric carrer comercial, rue Saint Rémi, i d’aquí fins al davant de l’edifici de l’Òpera Nacional de Bordeus. I tot passejant ja anem cap al cotxe per seguir de ruta fins a prop de Toulose.

Dormint a les afores de Toulose en un Bed and Breakfast i al matí esmorzem i ja ens acabem d’arribar a casa, unes tres hores per arribar a dinar.