Montenegro per lliure i amb nens

Aquest viatge va sorgir d’imprevist, després de desestimar en aquesta ocasió el Tirol i Moscú, i buscant una alternativa de destinacions poc conegudes, emergents i encara no massificades de turistes vam descobrir Montenegro. Després de llegir diferents blocs i articles vam decidir anar-hi per conèixer aquest petit però preciós país dels Balcans. Abans d’explicar-vos la nostre ruta us deixem algunes dades pràctiques:

Dades pràctiques

VOLS: Fent una recerca a les pàgines de comparadors de vols, només ens apareixien vols amb escala, la majoria a Roma, i amb més de 4 hores de vol. Jo tinc la costum abans de viatjar de consultar sempre algunes companyies, com és Vueling i Ryanair. Doncs us he de dir que amb Ryanair hi ha vols directes des de l’aeroport de Barcelona fins la capital de Montenegro, Podgorica.

PREUS: Els preus dels allotjaments en el 2019 són molt econòmics, pots trobar apartaments des de 25-30€ perfectament equipats i amb totes les comoditats. Nosaltres vam pagar una mitja de 40€ per nit. El preu de la vida en general allà també és força més econòmic que a Catalunya, sobretot si us allunyeu dels restaurants dels centres històrics i llocs més turístics com és el centre de Kotor i de Budva

COTXE DE LLOGUER: El preu d’un cotxe mitjà per una setmana i amb assegurança inclosa ha estat de 200 € amb la companyia AVIS i a través del buscador rentalcars.

MONEDA: A Montenegro utilitzen l’euro, tot i no estar ni tant sols integrat a la Unió Europea, han decidit utilitzar de manera unilateral la moneda comú europea. A més a més, cal sumar l’avantatge que és un país molt econòmic.

GASTRONOMIA: Tot i que ja fa anys que els Balcans són un conjunt de països independents, la realitat és que el seu origen comú encara es fa visible amb algunes aspectes com en la gastronomia, en general, abunden els menús a base de carn, tot i que a la costa es pot menjar bon peix. El japraci, popeci o cufte són algunes de les elaboracions típiques, totes elles de carn. En els llocs turístics es troben restaurants amb varietat de menjar pels nens (pasta, arròs,…)

SEGURETAT: Ja ha passat forces anys de la Guerra dels Balcans (1991 – 2001), i tot i que, encara avui en dia, són palpables les restes d’aquell conflicte en alguns pobles, Montenegro, és actualment un país tranquil,, al menys pel viatger. Això no treu que com a qualsevol país sigui necessari tenir sentit comú i prendre les mesures de seguretat bàsiques com a qualsevol país europeu.

IDIOMA: l’idioma és el montenegrí, una variant del serbocroata. No obstant, l’anglès el parlen força bé, sobretot a les zones de costa i llocs més turístics. També entenen l’espanyol ja que miren moltes telenovel·les i series espanyoles o llatinoamericanes.

Ruta de set dies per Montenegro amb família i per lliure

Dia 1: Aterrem als Balcans

Em de matinar degut a la vaga de personal de seguretat de l’aeroport del Prat, però al anar amb més temps del previst, podem esmorzar tranquil·lament i fer alguna compra d’últim moment, el vol amb Ryanair surt amb puntualitat a les 10:55h i arribada a Podgorica (la capital) a les 13:20h. Avui dinem els entrepans a l’avió, així que quan arribem a l’aeroport fem les gestions amb AVIS (un xic lent) i ja cap a les 15h marxem direcció al Parc Natural de Durmitor. Des de l’aeroport i fins sortir de la zona de Podgorica trobem molt de trànsit, entenem que la pluja hi contribueix, i el que havien de ser unes dues hores de viatge es converteixen en gairebé tres, de camí parem a un poblet on trobem un supermercat per fer unes compres, berenar i estirar les cames.

Avui és un dels dies que tenim més desplaçament ja que anem cap al Nord del país, al Parc Natural de Durmitor, una de les joies de Montenegro, el més conegut, i protegit per l’UNESCO. Paisatges muntanyosos, 18 llacs glacials, anomenats gorske oči (ulls de la muntanya) i el canyons del Riu Tara.

Així que tenint en compte que se’ns ha fet més tard i que plou decidim anar a veure el pont de Djurdjevica Tara, sobre el riu Tara. A l’arribada hi ha un aparcament i un parell de restaurants, des d’allà hi ha molt bones vistes al pont, tanmateix, es pot passar caminant per una vorera per vianants.

Ja des d’aquí marxem cap a la casa que tenim per avui al Parc Natural, mireu quina cucada de caseta, al arribar com que fa força fresca, engeguem l’estufa de pellets i en poca estona estem la mar de calentons.

Dia 2: Parc Natural de Durmitor

Avui comencem el dia amb sol i núvols, i amb bones vistes des de la casa.

Com que fa bon dia, comencem amb la visita al llac del Diable o Vrazje jezero, el lloc és realment increïble, com espero que reflecteixin les fotos. La intensitat de l’aigua blava contrasta a la perfecció amb els verds dels prats i el cel blau.

Des d’aquí anem cap al poble de Žabljak, que és el centre del Parc i és on hi ha la seu de les oficines d’informació del parc natural, i des d’on s’arriba al llac Negre (Crno Jezero), un llac molt bonic i gran, de color blau fosc pels pins negres del voltant i el pic que mira a les seves aigues, l’Os (Medjed). La visita al llac és un imprescindible, i de fàcil accés s’hi pot fer una bonica passejada pel seu voltant.

Als pàrquings d’accés al parc hi ha una caseta-taquilla on cal pagar una entrada, en aquest cas costa 3€ els adults, i nens gratuït.

Entrades als Parcs Nacionals

Les entrades als Parques Nacionals de Montenegro no són gratuïtes. Als accessos a alguns dels parcs hi ha guardes que t’informen del cost de l’entrada. Una petita tarifa que no suposa cap despesa important per la nostre economia de viatge i que esperem que utilitzin per poder conservar els bonics parcs naturals que tenen. Els preus són per persona i dia.

• Parc Nacional de Durmitor: 3 euros.
• Parc Nacional de Biogradska: 3 euros.
• Parc Nacional de Lovcen: 2 euros.
• Parc Nacional del Llac Skadar: 4 euros.
• Parc Nacional Prokletije: 1 euro

Passegem una mica pels voltants del llac, i com que gairebé és l’hora de dinar, decidim fer-ho al restaurant que hi ha just davant del llac, un lloc molt acollidor i amb bon menjar però amb uns preus de turistes, no és car per nosaltres però si més car que en altres llocs del país.

Després de dinar acabem de fer un passeig pels voltants i marxem a fer una volta pel poble de Žabljak, ens perdem per alguns carrerons del poble per veure les seves cases i paisatges, també ens desviem per alguna carretereta secundària per gaudir dels paisatges.

Des d’aquí i cap allà a les cinc de la tarda marxem cap a l’allotjament d’avui, al municipi de Nikšić i a 15 minuts del Monestir d’Ostrog, que visitarem demà al matí.

Dia 3: Monestir d’Ostrog, Cova de Lipa, llac d’Skadar i Rijeka Crnojevića

Avui ens llevem, esmorzem i marxem d’hora cap al Monestir d’Ostrog, per tal de no fer cues per visitar-lo, per una carretera molt estreta i de corbes arribem en uns 15 min a l’aparcament ubicat més amunt. En cotxe no es pot pujar fins a dalt de tot, cal fer l’últim tram per un camí d’escales fins al monestir.

Arribant ja es veu enmig de la roca el Monestir d’Ostrog, blanc, adossat a una paret de roca, i aixecat a 900 metres sobre el vall del Zeta.

Al arribar dalt, ens trobem amb molts locals que hi fan pelegrinatge i que hi passen la nit dormin amb mantes al terra, a l’Iu i a l’Hug això els sorpren molt i es queden ben bocabadats en veure com van vestits i l’ambient que s’hi respira.

Com que no hi ha pràcticament cua anem a visitar el monestir, les dones s’han de tapar el cap amb un mocador per respecte, la primera cua és per entrar en un petit santuari on hi ha un monge beneint a la gent. Ens adonem que molts dels devots fan importants donacions i ofrenes (bosses amb begudes i menjar).

Seguidament es pot pujar per unes escales de cargol fins la part més alta del monestir amb unes vistes encara més impressionants a la vall i on es poden veure les parets pintades amb sants.

El Monestir d’Ostrog va ser construït el segle XVII pel Bisbe Zahumlje a Hercegovina, que fugint de la destrucció del seu monestir a Bosnia va decidir alçar aquest en un indret fàcil de protegir dels turcs otomans que atacaven la regió. I és que la seva ubicació, penjant d’una roca, és gairebé era perfecte pels enemics. Després de la mort del Bisbe l’església el va declarar sant (Sant Basili) i se li van atribuir miracles, fet que fa que encara avui en dia, sigui un punt de pelegrinatge pels ortodoxes. Aquest monestir és el tercer punt de peregrinació més important del cristianisme i que acudeix gent de totes les regions de l’antiga Yugoslavia.

El monestir també és un alberg amb capacitat per a 300 persones i obert a tots els visitants, peregrins i turistes.

Acabem la visita més aviat del que pensàvem i marxem direcció a Rijeka Crnojevica, però de camí ens adonem que estem a només uns 15 quilòmetres de la cova de Lipa, que teníem previst visitar el penúltim dia, així que com que és d’hora decidim visitar-la avui, primer parem a dinar al restaurant Belveder de camí a la cova, i en el qual, ens fan un 15% de descompte al dir que venim de part de la noia de la taquilla de la Cova, que ens recomana ella just aquest restaurant. I la veritat és que el recomanem: bon menjar, molta quantitat i un lloc preciós.

Havent dinat ens acostem al punt de recepció dels visitants a la cova on hi ha una petita cafeteria, les taquilles per comprar les entrades, wc’s i és el punt on s’agafa el tren (segons l’Hug un tractor, jejeje) per baixar a l’entrada de la cova. Fem un cafè esperant que siguin les 16.00h per iniciar la visita.

Els horaris de les visites guiades són: 10:00h; 11:30h; 13:00h; 14:30h and 16:00h. Lipa Cave es trova al poble de Lipa a 5 km de Cetinje. Els preus del tour són els següents (2019):

• Adults: 10,90€
• Nens de 5 a 15 anys: 6,90€
• Nens menors de 5 anys: 1€

La visita és en anglès i montenegrí i té una durada d’una hora aproximadament. És la única cova visitable de Montenegro, i és força gran i bonica.

Després de la visita marxem cap a veure el Horseshoe Bend, s’hi arriba per una carretera de corbes molt estreta, que et porta fins a un punt estratègic, poc conegut, i hi ha una altre punt a la carretera general, Pavlova Strana Viewpoint És imprescindible passar per aquesta carretera i gaudir d’aquestes vistes al meandre del riu Crnojević.

El llac Skadar és el més gran dels Balcans, la major part a Montenegro i una altre petita a Albania. Té una gran flora i fauna, i moltes aus. Es tracta d’un parc Nacional, una zona preciosa amb illetes, aigües transparents i prats flotants de nenúfars. Les seves poblacions principals, Rijeka, Virpazar i Vranjina, són petites, però es poden visitar amb el cotxe.

El petit poble de Rijeka, és una població tranquil·la de menys de 200 habitants, plena de barques de pescadors i amb molt d’encant, on el principal negoci i modus vivendi es basa en les excursions en barca pel riu i llac Skadar. Situada prop del Llac Skadar, té un pont molt fotogènic amb el doble arc i una petita finestra els els dos arcs. Va ser construït el 1853, està perfectament ben conservat, i sense quedar afectat per la guerra dels Balcans.

Visitant el poble veiem informació de l’excursió en barca pel riu i als nens els fa molta il·lusió però com que avui ja és tard decidim llevar-nos d’hora i fer-la a primera hora abans de marxar cap a Sveti Stefan.

Avui dormim en una caseta a 5 minuts de Rijeka, els propietaris molt amables i hospitalaris ens ofereixen com uns “bunyols” típics i vi que fan ells mateixos i suc pels nens, tenen els baixos de casa seva com a allotjament turístic amb cuina, la casa té més de 300 anys i és molt autèntica, l’estada ha estat perfecte malgrat la poca neteja d’alguns espais i estris de cuina!

Dia 4: Visitant la costa de Montenegro, Sveti Stefan i Budva

Ens llevem, esmorzem i marxem cap a Rijeka per fer l’excursió en barca, hi ha vàries opcions, unes de més llargues i de més durada, nosaltres escollim la de 45 minuts que recorre tot el meandre, principalment perquè els nens amb aquesta ja podran veure alguns ocells i el paisatge i ells gaire estona fent el mateix es cansen. Costa 25€ els quatre, més 4€/adult de l’entrada al Parc Nacional del Llac Skadar.

L’excursió és molt bonica, i ens trobem amb molt poques barques, el paisatge és preciós, amb un riu ple de diferents ocells, i també una caseta flotant que els fa molta gràcia als nens.

Avui enfilem direcció a la costa de Montenegro, concretament anem al famós poble de Sveti Stefan, es tracta d’una petita porció de terra unida al continent per una prima línia de sorra. En el seu interior hi ha un petit poble medieval en miniatura, que sembla molt bonic, però, avui en dia no és més que un complex hoteler de luxe i l’entrada està reserva només als seus hostes.

Ja des de casa vam descobrir un mirador poc conegut, des d’on hi ha unes vistes precioses al poble de Sveti Stefan i a la costa. Des d’aquest mirador hi ha una petita església; St. Sava. Quan hi arrribem just s’acaba un casament.

Després de la vista al mirador anem a buscar un lloc per dinar, les opcions que veiem són dinar en un restaurant a tocar de la carretera o bé i tal i com fem, entrem fins a tocar de la platja de Sveti Stefan, que et porta directament a un aparcament de pagament, però per sort trobem un lloc just abans.

Baixem fins la platja, tota de pedres, i veiem que hi ha forces bars, i per sort, un restaurant a peu de platja, un lloc turístic però amb bon menjar i preus força raonables per ser a primeríssima línia de mar.

Després de dinar ens estirem una estona a la platja, l’Iu, el més valent fa una capbussada i tot.

Cap a les quatre marxem cap a Budva, a 20 minuts, passem per la zona de Milocer Beach, però no trobem com accedir-hi així que no hi parem.

L’entrada a Budva està plena d’hotels i edificis alts, es nota que és molt turístic, aparquem en un aparcament de pagament, prop de la Ciutadella, comprem uns gelats i berenar i passegem un xic fins arribar a la platja on hi ha la famosa escultura de la ballarina de Budva, seguim cap al casc antic emmurallat (Stari Grad), d’estil Venecià, carres estrets de pedra, carrerons i places plenes d’història, amb restaurants, cafeteries i petites botigues. Aquí es troba, la Ciutadella, cal pagar entrada, però està força bé, sobretot per les vistes a la ciutat, un petit museu i una biblioteca.

Budva, és el principal destí turístic del país pel seu patrimoni cultural i arquitectònic, les seves platges de sorra i pel seu ambient nocturn. De Budva havia llegit bones però també males opinions, però a nosaltres en ha agradat molt la zona antiga amb la seva muralla i alguns edificis antics.

La ciutat de Budva és una de las més antigues de la costa de l’Adriàtic i la seva fundació podria remuntar-se al segle V a.C., per tant, té un gran llegat històric, el 1979 un terratrèmol va devastar per complert la part antiga de la ciutat, tot i que al llarg d’aquests anys ha estat reconstruïda.

Ja cap al vespre, marxem del centre històric, parem a fer unes compres per sopar i anem a buscar l’allotjament d’avui, un apartament, que malgrat ser nou, em de dir que la neteja deixava mooolt que desitjar, sort que només hi vam estar una nit.

Dia 5: Herceg Novi, Perast i Badia de kotor

Des de Budva i mirant de poder fer una ruta circular amb el menor número de quilòmetres trobem l’opció de fer un tram en ferri i així estalviar anar i tornar per la costa del fiord.

Avui però ens aixequem amb un dia molt plujós, però seguim l’itinerari previst direcció cap a Lepetane (40 minuts des de Budva) per agafar el ferri (4,50 € els quatre amb el cotxe) que ens durà fins a Kamenari, a 25 minuts de Herceg Novi. De camí, però parem a la zona de kotor, en un centre comercial que veiem per passar una estona a cobert, ja que està diluviant, fem una volta, comprem paraigües (que no en duiem, jejeje) i fem un cafè. Seguim la ruta, agafem el ferri amb molta pluja i arribem a Herceg Novi, on per sort està més obert i just arribar no hi plou.

Herceg Novi, és un poble molt bonic que no té res a envejar a Kotor, menys turístic i amb un encant singular. Situat a l’entrada del fiord i molt proper a la frontera amb Croàcia, a només 37 km de Dubrovnik. Herceg Novi es troba construït sobre la vessant de la muntanya, a la part més alta hi ha el castell Kanli-Kula, que dóna unes boniques vistes panoràmiques de l’entrada del fiord i sobre el poble.

Nosaltres aparquem sense voler en un punt força cèntric, amb parquímetre, cada zona té un preu diferent. I aprofitem que no plou per fer una volta, i anar a dinar més tard. Comencem de camí a la plaça que dóna accés per unes escales a l’Stari Grad, el casc antic de la ciutat. Es passa per la torre del rellotge i s’arriba fins una altre agradable plaça on hi ha l’església ortodoxa de l’arcàngel Sant Miquel.

Després de fer una volta pel centre i casc antic anem cap a dinar, just al davant d’on em aparcat el cotxe, així controlem el parquímetre.

A la part del port, també hi ha el Fortemare, un altre bastió defensiu, que s’aixeca sobre al mar, al costat d’una petita platja i del port, però aquí no hi vam baixar.

Després de dinar continuem la ruta prevista cap a Perast, i de camí fem parada a una cova que veiem des de la carretera, Vidikovac Sopot.

Perast és un dels pobles més bonics per visitar a Montenegro, una poble mariner, ple d’elegants palaus barrocs, i una de les principals atraccions de la badia de Kotor. El seu casc antic és preciós. Durant la dominació veneciana, del 1420 al 1797, va viure la seva màxima esplendor, passant a ser un simple poble de pescadors, a una ciutat fort on hi vivien guerrers, capitans de la marina veneciana i comerciants disposats a no cedir davant l’imperi Otomà.

Perast, sembla realment un petita Venecia, de fet, avui en dia, encara podem gaudir de la seva arquitectura veneciana, amb els seus nombrosos palaus i esglésies.

Els dos llocs més emblemàtics de Perast són les seves illes artificials i amb una història curiosa i mística, l’Església de N.S de la Roca (Gospa od Škrpjela) i l’Illa de St. Jorge.

Durant la dominació veneciana, concretament el 1452, dos mariners van trobar l’imatge de la Verge Maria en una roca dins del mar i van decidir construir una església, però com que la roca que van trobar no era suficientment gran per poder edificar-la, van construir una illa artificial. Amb l’ajuda de tot el poble, la van acabar construint a partir de roques i restes de vaixells vells enfonsats. El dia 22 de juliol es commemora la construcció de la illa tirant pedres a l’aigua.

Per poder-hi anar cal agafar una barca a Perast que t’hi porta per 5€ els adults i nens gratis.

I com que no plou decidim aprofitar per visitar l’illa, el trajecte dura uns 5 minuts, i cada moment surten barques. Et deixen uns 30-40 minuts per visitar-la i llavors tornar.

El recorregut amb la barca ja és molt bonic per les vistes a Perast, i la illa també és bonica amb l’església al centre (cal pagar entrada per visitar-la per dins).

Després de fer l’excursió fem una passejada per Perast, preciós i amb bones vistes a la badia de Kotor.

Cap a les set de la tarda marxem cap a l’allotjament d’avui, a la badia de Kotor, una bonica casa de fusta, un bungalow petit però molt acollidor i a 10 minuts de Kotor.

Dia 6: Badia de kotor

Avui dedicarem tot el dia a la ciutat de Kotor, només baixar per la badia ja tenim unes vistes precioses.

Kotor és de les ciutats més conegudes i amb més reclam turístic de Montenegro, la badia de Kotor és, sense cap dubte, un dels llocs més espectaculars de la costa adriàtica. Considerada como el fiord més meridional d’Europa o com l’únic fiord del Mediterrani. Tècnicament no és un fiord perquè no es va formar per l’acció de glacials, sinó per l’enfonsament de la llera d’un riu.

El poble de Kotor, es troba en un extrem de la badia, entre les muntanyes. Kotor ha estat un port privilegiat, ben resguardat de les inclemències i molt apreciat per romans, búlgars, bizantins, serbis o venecians.

Entrem a la ciutat amb retencions, deixem el cotxe en un aparcament de pagament situat en l’extrem sud, i comencem la ruta amb una visita imprescindible, pujar a la fortalesa de Kotor, on es troba el castell de Sant Joan, a través d’una empinada pujada de més de 1.000 graons, una dura pujada que es veu recompensada amb les espectaculars vistes.

L’entrada a la fortalesa és de 8 € els adults, nens gratuït, i cal dir que ho trobem excessiu tenint en compte la deixadesa del camí i el mal estat de conservació del castell.

L’Hug que només té 3 anys, puja com un campió tot solet, això si a la baixada l’hem d’ajudar, perquè ja no pot més!

Les vistes a la badia recompensen el dur esforç, sobretot, si es va amb nens, i fa calor, perquè el desnivell és important, i en alguna ocasió sembla que ja estàs dalt de tot, però llavors encara falta l’últim troçet. Tot i així, les vistes valen la pena!

Arribem de nou al casc antic per on em pujat, i just a la plaça a la que arribem busquem un restaurant per dinar i de pas descansar que estem força cansats. Dinem en el restaurant Roma, amb cuina italiana, en una terrassa molt animada.

El casc antic de la ciutat, té molt encant amb les cases de pedra blanquinosa, carrers empedrats i teulats vermells, està inclòs a la llista de patrimoni mundial de la Unesco, data de l’època veneciana.

Entre les seves construccions destaca la catedral de Sant Trifón, reconstruïda en el segle XVII després d’un terratrèmol, la Torre del Rellotge, i nombrosos palaus d’antics mercaders. I el millor, és oblidar-se del mapa i perdre’s pel laberint de carrerons.

Després de passejar una estona fem una parada per berenar uns gelats boníssims!

La ciutat vella de Kotor està rodejada per una robusta muralla veneciana i por un fossat, que l’han mantingut fora de perill de saquejaments durant segles. La Porta del Mar, del segle XVI, es la principal entrada al centre històric, a través d’un majestuós arc, que el comunica amb el port.

Us aconsellem visitar kotor a primera hora del matí o a final de la tarda, perquè al mig del dia atraquen els creuers amb molts turistes.

Ja al costat del Port, on ens acostem per veure l’enorme vaixell dels creuers, veiem un parc infantil, i hi anem perquè els nens puguin acabar de jugar una estona.

Des d’aquí ja marxem cap a la casa a sopar i descansar, però la posta de sol d’avui ens regala aquesta bonica imatge sobre la badia de Kotor.

Dia 7: De kotor a Cetinje

Avui teníem previst visitar la cova de Lipa Cave i Cetinje, però com que la cova ja la vam visitar el tercer dia, tenim un matí lliure, i decidim explorar la badia de Kotor més desconeguda, així que marxem direcció un poblet que hem llegit que té bones vistes.

Es tracta d’un poble perdut, o municipi depenent de Kotor, amb una desena de cases i l’església, de les quals tres o quatre estan en ruïnes. Hi fem una volta, i llavors seguim la ruta per la badia, parant en un altre poblet, Donja Lastva, enganxat a Tivat, que tot passant amb el cotxe veiem bonic. La veritat és que poder parar amb calma a qualsevol lloc i visitar les zones no turístiques és una de les millors coses dels viatges.

Passegem per aquest poble fins a una platja de sorra artificial molt bonica, on hi ha un resort, en aquesta temporada tancat al públic i ens arribem fins al far entre Tivat i el poble de Donja Lastva.

Seguim de camí cap a Kotor vorejant la costa de la badia, tot passant per racons i pobles molt bonics. És una zona poc turística, amb una carretera estreta.

Parem a dinar a un restaurant de la carretera, dinem força bé i marxem cap a la carretera serpentejant sobre la badia de Kotor, amb unes vistes impresssionants però amb unes corbes molt tancades, unes 22 corbes, cada una d’elles enumerada, a la majoria d’elles es pot parar per veure les vistes.

En una hora i 15 minuts arribem a Cetinje, on el més interessant i bonic és el seu monestir, aparquem prop del centre, i de casualitat arribem al carrer principal, bonic i on comprem un gelat en una parada de màquines de gelats. Des d’aquí arribem a una plaça i a un passeig on es troba l’ajuntament i una exposició exterior amb fotografies històriques de la zona, i que et porta fins el mateix monestir.

Cetinje va ser la capital de Montenegro des del segle XV, quant l’avançament dels turcs va fer necessari moure el centre de poder des de Žabljak fins una zona més segura, fins el 1918. Durant aquest temps va ser un important lloc religiós, gràcies al seu monestir.

Malgrat que en l’actualitat la capital del país és Podgorica, Cetinje segueix sent el lloc de residència oficial del President de Montenegro.

El monestir de Cetinje és un monestir ortodoxa, del segle XV, tot i que l’edifici actual data del XVIII i va ser renovat el 1927. És la seu de la Metrópolis de Montenegro y el litoral, la principal diòcesis de l’esgésia ortodoxa montenegrina. En aquest lloc es guarden numeroses relíquies.

Sent ja gairebé les cinc de la tarda decidim marxar ja cap a Podgorica, però els nens tenen ganes de jugar en algun parc, així que tot marxant veiem un parc amb el cotxe, ens hi parem, i sorpresa, tot arribant al parc (molt deteriorat i espatllat) veiem una zona de jocs, com un parc d’atraccions, ens hi acostem i entre nosaltres fem la reflexió de que es deu tractar d’un antic parc d’atraccions abandonat, però en els llits elàstics hi veiem un grupet de nens jugant, així que els nens ens demanen de pujar-hi, però llavors ens adonem que hi ha un senyor que està allà per cobrar, si si, realment creieu-me si us dic que aquelles atraccions debien tenir 30 o 40 anys, bé doncs, els llits elàstics estaven força bé i després de pagar 2€ per nen, pujen i salten una bona estona, i s’ho pasen d’allò més bé.

El que més ens va cridar l’atenció és que la resta d’atraccions, els típics carrossels, parats, els posava en moviment quan hi havia un grupet de nens que hi volien pujar, el senyor hi instal·lava unes bateries portàtils, i taxan… funcionaven!!!! Ben curiós!!

Des d’aquí i ja sent les sis de la tarda marxem cap a Podgorica, a uns 40 minuts i on avui dormirem. En un apartament espectacular, en relació a la ubicació (just al costat de la Catedral de Podgorica), molt net, gran, còmode, i amb aparcament gratuït al costat. Molt recomanable.

Dia 8: Podgorica i tornada cap a casa

La capital de Podgorica és de les més petites d’Europa (200.000 habitants), i tal i com havíem llegit en altres blocs és una ciutat sense massa interès turístic, dispersa i amb molts edificis grisos, d’estil totalment comunista.

Així, que ens llevem deixem les coses al cotxe i visitem la Catedral ortodoxa de Podgorica, ja que tenim l’allotjament just al costat, precisament vam agafar la última nit aquí per poder visitar aquesta catedral i tanmateix, poder estar a prop de l’aeroport.

Aprofitem per fer un cafè tranquilament i amb bones vistes mentre els nens juguen una estona també en el bar just davant de la catedral.

Ja cap a quarts d’onze marxem cap a l’aeroport, a 15 minuts, deixem el cotxe, esmorzem-dinem i embarquem amb normalitat. El vol cap a casa surt a les 13.45h i arriba a l’aeroport del Prat a les 16.00h.

Un bon viatge per conèixer un xic Montenegro, un país en creixement, bonic, amb contrastos, i segur per viatjar amb nens. En aquests moments és un bon destí, encara té l’essència original dels països dels balcans.

Allotjaments a Montenegro

• Family House Kostic, a 10 minuts de Žabljak, a Virak.
• Cozy Bungalow, Nikšić
• Holiday Home Pavle, a Rijeka Crnojevića
• Pera Palas Budva, Budva
• Cottage Kavač, Kotor
• Apartment Temple, Podgorica

Per cert, si reserveu a Booking.com utilitzant aquest enllaç, us regalaran 15€ (per una reserva efectivament realitzada i superior als 100 €) 😉