Entre castells i dinosaures: 4 dies a la zona de Lot i el Quercy amb nens

Aprofitant del pont de maig varem fer una escapada de quatre dies a la regió de Midi-Pyrénées, a la zona de Lot i Causses du Quercy al sud de França, una ruta amb poques visites i adaptada als nens.

Us deixem la nostre ruta amb cotxe de quatre dies amb nens per si us pot ser útil.

Dia 1: Gironella – Montauban

Varem destinar la tarda del divendres a una part important del desplaçament, aprofitant la migdiada de l’Hug varem fer una bona tirada de cotxe seguida, passant per Puigcerdà, Foix i Toulose. Arribant a Tolouse per la autopista varem parar a berenar i estirar les cames una estoneta. Els nens van jugar una mica i varem continuar fins a Montauban on varem arribar-hi en una horeta més.

Varem anar directament a l’hotel, varem fer el check-in i els nens van jugar una estona a l’habitació, que era un altell i els va encantar poder dormir sols adalt. Després varem sopar el pa amb embotit que portàvem de casa i cap a dormir.

Dia 2: Montauban – Rocamadour – Cova de Padirac – Thégra

Ens llevem d’hora, esmorzem a l’hotel i ja marxem cap a Rocamadour, hi tenim una hora i vint minuts de viatge. Arribant al poble de Rocamadour ja ens trobem amb unes vistes genials, hi parem un moment per fer una foto des de la carretera, des d’on es poden fer unes fotos precioses i seguim fins al centre.

Aparquem al pàrquing de la zona d’abaix on hi ha un terraplè habilitat per aparcar, i cap allà a les onze enfilem a passejar pels carrers empedrats de Rocamadour, segons em llegit, és una de les ciutats més visitades de França, i reconeguda com la Grand Cité de Midi-Pyrénées. La veritat és que és una ciutat, bé per mi un poble preciós, construït en base a un únic carrer d’un quilòmetre de llarg i amb un majestuós castell als peus de la muntanya que ofereixen un paisatge molt bonic.

Passegem una estona pel carrer principal i anem cap al santuari, que sembla un castell, construït aprofitant la roca de la muntanya i per sobre del principal carrer, per accedir-hi des del carrer comercial es pot pujar amb ascensor o bé pujar els més de 200 esglaons que hi ha, nosaltres varem pujar per les escales i tot i anar amb els nens ho varem pujar perfectament, les vistes són genials.

Un cop adalt s’arriba a una espècie de passadís o túnel amb unes inscripcions a les parets, llavors s’arriba a una plaça i a l’entrada principal al santuari. D’aquí es pot anar a una espècie de mirador passant per l’anomenada “Porta Santa”,  Rocamadour va ser un lloc de peregrinatge en l’Edat Mitjana. A partir del segle XX es va convertir en un lloc visita obligada de la zona francesa del camí de Santiago.

El Santuari és molt maco i les vistes al poble són genials, des d’aquí amb un elevador es pot pujar cap al camí de la creu per anar a visitar el castell.

Nosaltres no hi vam anar perquè ja era l’hora de dinar, així que vam tornar a baixar al carrer comercial principal i allà vam comprar uns hot-dogs i uns talls de pizzes i ens els vam menjar en una placeta.

 

Seguidament varem pujar amb cotxe fins al mirador de la zona superior per veure les vistes a Rocamadour des d’aquest mirador i fer unes fotos. Tot seguit vam anar a fer uns gelats i cafès i ja vam marxar cap a les coves de Padirac.

De Rocamadour a les coves de Padirac hi ha mitja hora de trajecte, nosaltres ho fem amb tranquil·litat perquè l’Hug pugui dormir una estona. Les entrades a la cova les havíem comprar amb anterioritat a casa per internet perquè les visites tenen una capacitat màxima de persones  hi ha molts visitants i segons les hores i els dies pot ser que no hi hagi disponibilitat.

Aquí us deixo l’enllaç a la pàgina oficial http://www.gouffre-de-padirac.com/es, on podreu consultar horaris, preus i d’altres informacions útils. El preu per adult és de 13,50 €, els nens de 4 a 12 anys és de 9,50 € i els menors de 4 anys és gratuïta. La visita té una durada de 1 hora i 30 minuts. La temperatura de la cova sempre sol ser la mateixa, uns 13 graus, per tant, cal dur roba d’abrigar.

Comencem la visita a les 17h, a l’entrada ens fan una breu explicació i llavors et donen unes audioguies. Amb un ascensor es baixa fins una primera galeria on llavors cal baixar un seguit d’escales i continuar uns 500 metres per una galeria que planeja fins a arribar a l’embarcador on després de fer uns 5 minuts de cua es pujar a una barqueta amb unes 10-12 persones.

El trajecte és molt xulo i té una durada d’uns 10 minuts, després s’ha de continuar caminant fins a accedir a un parell de galeries precioses amb aigües turqueses. Aquesta cova és molt maca per les dimensions i per les seves aigües turqueses.

La tornada es fa pel mateix recorregut. Acabem la visita segons l’hora prevista, per allà a les 18.30h i ja marxem cap a l’allotjament d’avui, avui i demà dormirem en una caseta de fusta, tipus bungalow molt xulo, amb cuina; Les Chalets de Thegra. El que no havíem llegit a la reserva de booking és que s’havia de pagar un suplement pels llençols (molt car), així que el que varem fer és llogar els nostres del llit de matrimoni i anar a comprar els individuals dels nens.

Bé, sopem a la caseta, ja que des de casa havíem comprat menjar per poder cuinar els sopars.

Dia 3: Castell de Castelnau –  Cova Lacave – Thégra

Avui ens llevem amb un dia plujós i marxem cap a veure el castell de Castelnau, a 20 minuts de l’allotjament. S’ha de pagar 2€ per poder deixar el cotxe a l’aparcament del poble, ja que els carrers només són peatonals.

L’entrada al castell val 8 € pels adults, i la visita és guiada, però en francès, la visita és molt interessant, però els nens es cansen d’anar al ritme del guia i se’ns fa un xic llarga.

El castell és molt bonic i molt ben conservat, s’aixeca sobre un turonet i domina la regió anomenada dels quatre rius, va ser la seu d’una important baronia sortida de l’aristocràcia carolíngia del Quercy – la família dels Castelnau de Bretenoux – ja en possessió d’una residència fortificada a la zona en el segle XI. Durant els segles XIV i XV, el castell va adoptar la seva configuració final. La família de Clermont-Lodève que va heretar el títol nobiliari el 1530, va dur a terme a mitjans del segle XVII reformes importants en la decoració de l’auster castell. Aquest castell és un dels més bonics exemples de l’arquitectura militar medieval.

A l’entrada del castell hi ha una sala molt gran, on deuen fer exposicions temporals i on hi ha un espai per als nens, amb un joc de peces gegants de cartró per muntar un castell, i un dibuix gegant del castell per pintar. Els nens hi juguen una estoneta abans de començar la visita guiada.

Sortint del castell se’ns posa a ploure fort, així que entrem al restaurant de l’entrada al poble des del pàrquing gran, Les Remparts, un restaurant on ho fan molt bé, quan hi arribem estem sols però poc a poc es comença a omplir de persones de la zona, no només turistes, de fet de turistes en veiem ben poquets. Després de dinar marxem a les coves de Lacave. De camí a la cova passem pel poble de Carennac, que és molt bonic.

Hi tenim uns 45 minuts de viatge. Arribem sobre quarts de cinc de la tarda i primer de tot anem a comprar les entrades, després ens toca fer una bona estona de cua, uns 40 minuts  per poder entrar.

La visita comença amb un recorregut amb tren de 10 minuts que et deixa a una zona central que divideix la visita en dos grans espais, totes les sales són molt maques, la sala “tarasque” on hi ha una roca que evoca un animal fabulós, la sala dels emmirallaments i dels pous que reflexa  en els sostres dels llacs, i per últim i la sala més espectacular de les coves és la sala de les meravelles amb els seus 2000 m² de llum negre que donen una fosforescència a les estalactites.

En acabar la visita passem per la botiga de records i comprem algun iman i la caixeta per la col·lecció, i ja marxem cap a l’allotjament a descansar, sopar i dormir.

Dia 4: Parc de la Prehistòria de Lacave – Saint Cirq Lapopie – Vers

Avui ens llevem amb un dia gris però no plou, esmorzem, fem maletes i marxem cap al Parc de la Prehistòria. L’Iu porta més de mig any fascinat amb els dinosaures, i en el viatge a la Bretanya francesa ja en varem visitar un parc similar que li va encantar, així que visitar aquest parc també ha estat un dels motius d’aquesta escapada.

Arribem a les deu del matí al parc i som els primers en entrar, la veritat és que hi trobem molts pocs turistes. El preu de l’entrada és de 8 euros els adults. Només per veure com gaudeix l’Iu amb els dinosaures ja val la pena entrar-hi, i la veritat és que el recorregut està molt ben ideat, els dinosaures molt ben fets i la visita és molt interessant. Aquest trobem que és més complert i més gran que el que varem visitar a la Bretanya Francesa.

Fem la visita parant en tots els dinosaures i seguint la cronologia fins a la era Neolítica, l’Iu ho gaudeix i hi para molta atenció, i l’Hug també gaudeix veient els dinosaures i la resta d’animals i escenografies.

 

En una hora i mitja visitem el parc, passem per la botiga de records, la qual està molt bé amb productes diferents, i molt bonics, i com no, comprem un parell de dinosaures, els d’aigua que de fet no havíem trobat encara a cap botiga de Catalunya. Seguidament i sent a només uns 10 minuts de Rocamadour decidim anar a dinar al poble on hi ha força oferta de restaurants. Fem una volteta per la part alta del poble i després de mirar els menús decidim entrar a l’hotel Velvedere, amb unes vistes genials a Rocamadour. Dinem molt bé, tot de bona qualitat i bé de preu per la qualitat i els preus de França.

Ja havent dinat marxem cap a visitar el poble de Saint Cirq Lapopie, ja direcció sud, per aprofitar i fer alguns quilòmetres menys a la tornada. Hi tenim una hora i quinze minuts, i durant el trajecte l’Hug fa la migdiada. Arribem al poble cap allà a quarts de quatre, i aparquem a la zona superior del poble, el pàrquing P5 que és on trobem lloc més a prop. Des de l’aparcament tenim 5 minuts a peu per un camí molt agradable que ens porta a la part superior del poble, també hi ha un aparcament a la zona inferior. Si deixem el cotxe a l’aparcament superior val la pena baixar fins a la part inferior on hi ha unes vistes del poble sobre la muntanya i amb el riu als seus peus que són genials.

Saint Cirq Lapopie és considerat un dels pobles més bonics de França, i la veritat és que és d’aquells pobles situats al mig del no res que té una bellesa i un encant especials. Ofereix unes visites de postal, és un poble medieval declarat monument històric i en mig del Parc Natural de Causses de Quercy, així que l’entorn natural és també preciós, amb el riu Lot sota els seus peus.

Saint-Cirq-Lapopie es troba a la vall del Lot, 37 Km a l’est de Cahors i 126 Km al nort de Toulouse. Tots els seus carrers són peatonals i això fa que la visita es pugui gaudir molt més, sobretot anant amb nens, perquè poden jugar i córrer pels carrers amb més tranquilitat. Des d’aquí anem al mirador, situat en una roca que debia ser la part més alta del castell i des d’on tenim unes vistes a la vall i al poble meravelloses. Els nens els encanta jugar una estona en el mirador i enfilar-se per les roques que hi ha. D’aquí continuem fins a l’esglèsia, molt característica per la seva torre cilíndrica anexa a la torre quadricular típica, i d’aquí ja arribem al carrer principal que va baixant fins arribar a la porta sud, on tenim unes altres vistes al poble precioses.

Per no pujar fins l’aparcament amb els nens, en Dídac puja sol a buscar el cotxe i nosaltres ens esperem tot jugant un xic. D’aquí ja marxem cap a l’allotjament d’avui, un petit càmping a 30 minuts d’aquí. Avui també dormirem amb un bungalou amb cuina i dos dormitoris, sempre que podem busquem apartaments i bungalous per tal de tenir cuina i poder fer els sopars a casa.

En el càmping els nens juguen una estoneta al parc, i a la caseta, sopem i a descansar que demà tenim la tornada amb poques visites programades.

Dia 5: Tornada Vers- Pamiers- Gironella

Ens llevem, esmorzem, recollim i marxem cap a casa. Avui no em tenim cap visita programada, però la intenció és parar a dinar a Foix. Però marxem del càmping sobre quarts de deu, i fins a Foix hi tenim unes dues hores i mitja. Enfilem carretera avall però ja quan portem dues hores, els nens comencen a estar cansats, així que decidim parar a Pamiers. Aparquem a una plaça molt cèntrica però el poble al ser diumenge 1 de maig està molt tranquil, totes les botigues, forns i també restaurants estan tancats. Hi fem una volteta curta fins a la catedral, perquè a més fa molt de fred i vent, després ja busquem un lloc per dinar, un forn en el que trobem uns entrepans, perquè la veritat és que no vam trobar cap restaurant obert per allà el centre.

Després de fer un cafè en un bar, ja marxem cap a casa, així aprofitarem la migdiada de l’Hug per acabar d’arribar a casa, perquè encara ens queden unes dos hores i mitja fins a casa. Tornant també passem per Foix i per Puigcerdà.