Chamonix i Alps Francesos, ruta en cotxe amb nens i temps de covid-19

Per al segon viatge del 2020 teníem previst viatjar a Islàndia, però vam haver d’adaptar-nos a la situació de crisi sanitària causada pel Covid-19 i canviar la destinació. Vam estar pensant llocs, i finalment ens vam decidir per anar en cotxe fins als alps francesos, reservant només els hotels amb booking (tots amb cancel·lació) per si calia suspendre el viatge. I cal dir, que a excepte el centre dels pobles on si era obligat l’ús de la mascareta, en els llocs a l’aire lliure no calia dur-la.

El viatge el vam fer les dues primeres setmanes de setembre, i ens va fer molt bon temps pràcticament tots els dies.

Així que aquí us deixo la nostre ruta de 13 dies pel sud est de França, combinant visites i acabant 4 dies de relax a la plajta a Argelers en un càmping. Per no cansar als nens amb molts de quilòmetres, em planejat el viatge amb diverses parades de camí a Chamonix i també de retorn.

Dia 1: Inici viatge – Fortalesa de Salses- Pont d’Arc

Comencem esmorzant a Coll de Revell, a una hora de casa, i seguim d’una tirada ja fins a la Fortalesa de Salses, a la Catalunya Nord i a dues hores i mitja de casa.

L’entrada costa 8€ els adults, i és gratuït fins als 18 anys. La visita al castell té alguns espais restringits al públic a causa del Covid-19, però tot i així val la pena fer la visita, es tracta d’una fortalesa molt ben conservada i amb una plaça amb el pou central preciosa. Actualment, la fortalesa és el Museu d’Història de Salses. A l’interior de l’edifici, de grans dimensions, s’hi pot conèixer la plaça d’armes, la casa del governador, la capella de Sant Sebastià, la presó, la infermeria, les quadres i el palau del rei d’Aragó.

Va ser construïda per Ferran II d’Aragó a finals del segle XV per protegir la frontera nord de Catalunya dels atacs francesos. Quan va passar a mans d’Alfons I d’Aragó va ser substituït pel Castell Reial. En aquells temps, però, els enfrontaments eren constants, i en un d’ells el castell antic va ser arrasat per les tropes franceses.

La fortalesa tal i com està actualment, va ser construïda entre 1497 i 1505, és una obra mestra de l’arquitectura militar. Va incorporar totes les modernitats de l’època i era capaç de resistir l’artilleria més avançada, amb una distribució en múltiples nivells, el sòl enfonsat, baluards, un fossat de 7 metres de profunditat i muralles de 10 metres de gruix.

Durant la guerra dels Trenta Anys va ser escenari de diversos setges i ocupacions, el 1639, el 1640… fins a ser definitivament conquerida pel regne de França el 1642. Poc després, la redistribució dels territoris del tractat dels Pirineus en va fer minvar la importància estratègica, en quedar lluny de la nova frontera.

Continuem el viatge fins a Narbonne on parem per dinar a un McDonald’s, i seguim direcció al Pont d’Arc, passant per una ruta de molts poblets preciosos de la regió d’Ardèche. Arribem sobre les 17.30h a l’aparcament, hi ha dos zones de bany, així que primer anem a la més pròxima a un camping, i després a la de l’aparcament gran. Aquesta última ens permet veure l’arc il·luminat pels últims raigs de sol.

El pont d’Arc i el seu entorn és preciós, és un bon lloc per gaudir de la natura i fer activitats, s’hi pot fer cayac i d’altres activitats si es disposa de temps. El bany és perfecte perquè hi ha poca profunditat, i zona de descans, com si fos una platja, però envoltat de natura i un paisatge molt bonic.

I després de remullar-nos i gaudir de l’entorn anem cap a la casa d’avui al poble de Saint Remèsi a sopar i descansar a l’apartament Gite du Grand Chene, un acollidor i renovat apartament.

Dia 2: Pont d’Arc – Annecy

Avui tenim unes 3 hores de trajecte fins a Annecy, la porta dels grans Alps Francesos, i de camí parem a esmorzar en una àrea de servei i seguim fins arribar cap a les 12h del migdia a la preciosa ciutat alpina d’Annecy. Aparquem en un aparcament de pagament cobert (pàrquing poste) a uns 500 metres de la zona del centre històric. Com que ja és força tard el primer que fem és anar a buscar un restaurant per dinar, tot caminant cap al centre.

Tots estan molt plens, i ens costa trobar un amb preus raonables i opcions pels nens, però finalment ens decidim per un restaurant amb terrassa en el pont Passage de l’Évêché, Le Lilas Rose, nosaltres però dinem a l’interior, el menjar molt bo i a preus força raonables per ser França i en ple centre turístic.

Després de dinar seguim passejant pels carrers de la que en diuen la Venècia francesa, els seus carrers, canals i monuments traslladen als viatgers a l’Edat mitjana. Sens dubte, és una de les ciutats medievals més boniques de la Savoia francesa i amb més història d’aquesta regió.

Annecy és famosa pel seu bonic casc antic, ple de cases de colors pintoresques amb geranis i flors en els seus balcons, carrers empedrats i carrerons amb arcs, tot això amb els canals que la travessa; el ríu Thiou i el canal de Vassé. Els colorits edificis d’estil piamontès i construccions tant notables com el Palais de l’Île, un castell-presó del segle XII convertit en museu. Degut a l’estretor dels carrerons, la major part del casc antic és peatonal.

I tot passejant pel centre ens arribem fins al llac d’Annecy, una zona molt bonica on es poden llogar barquetes, hi ha una gran zona verda amb jardins i parcs infantils i unes vistes increïbles.

Així que ja des d’aquí tornem al centre històric, fem alguna compra d’algun regalet de record, un gelat al costat del pont del Palau de l’Illa, i seguim passejant pel centre, després anem a buscar el cotxe per anar a la platja de Marquisats, però ens quedem a jugar en un parc prop de la platja municipal vora un petit port, just aquí a 200 metres tenim un McDonald’s, on sopem d’hora i ja anem a buscar l’allotjament d’avui, Ace Hotel Annecy.

Dia 3: D’Annecy al Circ Sixt Fer a Cheval

Avui tenim un viatge de gairebé dues hores fins a un dels pobles més bonics dels Alps Francesos, Sixt Fer a Cheval, on hi ha vàries rutes, entre elles la ruta pel circ glaciar de Sixt Fer a Cheval, Bout du monde.

A deu minuts del poble de Sixt Fer a Cheval, s’accedeix al circ, per poder arribar al aparcament del circ cal pagar 4 €, l’entrada i caseta de pagament està situada a 3 quilòmetres de l’aparcament. Un cop ubicats a l’aparcament hi ha diferents rutes a fer segons la dificultat, però la ruta que discorre pel circ és de baixa dificultat i molt bonica de fer amb família.

Tot el camí té unes vistes al circ increïbles, i es van veient tot de cascades, procedents dels glaciars de Ruan i les Dents, sent al setembre les cascades baixen amb poca aigua, però a la primavera l’espectacle de cascades ha de ser impressionant, tot i així, és fascinant de veure i gaudir d’aquesta excursió. El camí planer i molt ben senyalitzat va transcorrent pel fons de la vall glaciar tancada. A estones passa aprop del riu que va creuant alguns ponts de fusta.

Nosaltres arribem fins la cascada Vogealle, aquí fem una petita parada per fer fotos i tornem a girar fins el refugi Chalet du Prazon, on dinem a la zona de l’exterior els entrepans que portem. Seguim de tornada fins a la zona d’accés on fem uns gelats i unes cerveses per descansar i gaudir de les espectaculars vistes al circ.

A la tarda anem a veure la famosa cascada de Rouget, a l’altre costat del poble de Sixt Fer a Cheval, una impressionant cascada que es veu des de la carretera, des d’on es pot aparcar i acostar-se amb precaució fins els seus peus, però baixa tanta aigua que fins i tot esquitxa al apropar-s’hi.

I d’aquí ja marxem cap a buscar l’allotjament d’avui a Taninges, La Ferme Sainte Catherina, un apartament molt acollidor i molt pràctic.

Dia 4: Voltants de Chamonix: Gorg de Diosaz, Lac Verd i Cascada du Dard

Avui acabem de fer els últims quilòmetres fins a Chamonix, però per començar anem a visitar les Gorges de la Diosaz, hi tenim uns 40 minuts des de l’allotjament.

El congost ubicat al poble de Servoz, a uns 15 minuts en cotxe desde Chamonix, està format per un itinerari linial per unes passarel·les de fusta sobre el riu Diosaz, amb ponts de fusta que creuen el riu, penyasegats i cascades, el conjunt fa que sigui un dels plans perfectes per gaudir dels Alps amb nens.

El seu fundador, Achile Cazin, va començar la construcció de les passarel·les perquè es pogués conèixer l’entorn, i des del 1875 una fundació s’encarrega de mantenir-les, per això cal pagar una entrada per entrar, que té un cost de 6,50 € els adults i 4€ els nens (de 5 a 12 anys), i fins a 5 anys l’entrada és gratuïta. L’excursió amb nens es pot fer perfectament en menys de dues hores, parant i fent fotos. El recorregut d’anada té un cert desnivell de pujada, i el final de la ruta acaba a la cascada de Soufflet, llavors cal tornar per el mateix recorregut.

Després d’aquesta visita anem cap a veure el llac verd (Lac Vert), abans però just a 100 metres del llac i a l’aparcament i zona del parc natural de Passy, ens hi parem a gaudir de les impressionants vistes a la vall i a veure com fan salts amb paracaigudes.

I com que se’ns fa l’hora de dinar, decidim buscar un restaurant, però just aquí només n’hi ha un d’obert però està molt bé, ens diuen que tornem en uns quinze minuts, així que anem a fer una volta per l’entorn. Ja al restaurant Le Bergerie hem d’esperar prop d’una hora perquè ens serveixin, però el dinar i les vistes són impressionants, així que ens ho agafem amb calma.

Tot seguit, anem fins al llac Verd, un llac preciós d’aigues verdes i 100% accessible, a un minut de l’aparcament, i perfecte per fer amb nens. La visita al llac és molt recomanable, un entorn natural fascinant.

I continuem amb les visites a l’entorn de Chamonix, fins a la Cascada du Dard, una cascada preciosa i molt accessible, perfecte per fer amb nens. Es pot arribar a la cascada per un petit camí a 5 minuts de l’aparcament, però també es pot fer una caminada per una ruta des de Grepón, una ruta d’uns 7 quilòmetres, 1h i 15 min, senzilla.

Nosaltres però vam anar-hi amb el cotxe, l’accés és planer i en 5 minuts s’arriba a un petit refugi, la Buvette de la Cascada du Dard, preciós i on vam aprofitar per berenar amb les vistes a la cascada, tot un luxe, perquè vam estar pràcticament sols, ja que hi havia pocs visitants degut a la situació de la pandèmia del covid-19.

I ja des d’aquí marxem cap al poble de les Houches, on anirem a dormir, fent parada a un petit llac que hi ha en el mateix poble, el Llac de les Houches, fem un passeig per l’entorn i anem cap a l’hotel d’avui, RockyPop Hotel, que vam escollir pel seu encant i decoració i on estarem dues nits. Avui sopem al restaurant de l’hotel, que fan unes pizzes i macarrons boníssimes!!

Abans de continuar us explico el tema de la targeta Multipass Montblanc.

Si visiteu Chamonix a l’estiu, amb nens la millor manera de gaudir de les vistes i panoràmiques a les seves muntanyes és utilitzant alguns telefèrics, per això disposes del Multipass per poder accedir a tots. Certament, molt car, però necessari si es vol aprofitar al màxim per pujar i baixar amb els telefèrics, sobretot, si al anar amb nens no es poden fer caminades i rutes de senderimes llargues.

Et recomenem que planifiqueu el que voleu fer i veure, per saber si us val la pena o no, però nosaltres el recomanem molt.

COM FUNCIONA EL MULTIPASS?

El preu del Multipass varia en funció dels dies que es vulgui utilitzar, i si aquests són consecutius o no. Nosaltres vam agafar 3 dies consecutius i vam tenir temps de pujar a tots els que ens havíem proposat. Els telefèrics també es poden agafar una vegada, i comprar el tiquet per separat, però cal planificar que voleu veure.

Pots comprar el teu Multipass Montblanc tant online com in situ, en qualsevol estació de telefèrics, però si el compres online, hi ha un % de descompte, però no sabem si el descompte va ser per el tema Covid o bé sempre hi és a través de la compra online. Al comprar-lo online, en l’email de confirmació t’envien un codi QR. Amb aquest codi pots anar a una de les estacions i en unes màquines automàtiques es poden escanejar i automàticament surten les targetes impresses.

Dia 5: Excursió al Llac Blanc

Avui ens llevem d’hora per anar a fer una de les excursions més típiques de Chamonix, el llac Blanc. Hi ha dos rutes per accedir-hi, nosaltres després de llegir informació i blogs decidim fer la que en teoria és més fàcil i accessible per nens, que és la que s’inicia des de el telefèric d’Index.

Així doncs, cal agafar dos telefèrics, el primer el de la Flégère (1.877 m d’altitud), que arriba fins on després acabarà la nostre ruta de baixada. Des d’aquí i a només 50 metres es troba el telefèric de l’Index, un telecadires que et puja a 2.595m, i és des d’aquí on comença la ruta al llac Blanc. Les vistes des d’aquí al Montblanc són de les més boniques que em vist, i tenim la sort que ens fa un dia genial.

La caminada comença amb una petita baixada i després va fent alguns trams de desnivell positiu i en pla, la part amb més desnivell es troba a la part final del recorregut. L’anada es pot fer bé amb nens però és una ruta llarga si es té en compte el conjunt, l’anada i tornada. Nosaltres, la veritat, és que creiem que seria més curta i fàcil, però bé, els nens van aguantar com uns campions. L’anada la fem en gairebé dues hores, fent algunes petites parades per descansar, perquè tot i que no hi ha molt desnivell, el recorregut és llarg.

I al arribar al llac els nens ja tenien ganes de parar i descansar. Sort que al arrribar les vistes del llac són precioses i ens recompensen l’esforç. Aquí fem algunes fotos, descansem i dinem els entrepans, tot gaudint de l’entorn. Ara, però el temps comença a empitjorar i a tapar-se, així que comencem a desfilar cap avall.

I aquí us deixo algunes fotos de la ruta, del Llac i de les vistes; simplement extraordinari.

La part més complicada del recorregut per a nosaltres ha estat la tornada des del Llac fins el telefèric de Flègere, vam decidir aquesta ruta perquè tot era baixada, en canvi si tornàvem per on havíem vingut haguessim tingut algunes pujades. Us he de dir, però, que la baixada és molt dura, perquè el desnivell és molt pronunciat, hi ha llocs on és fàcil relliscar, i als nens, sobretot a l’Hug amb 4 anyets hi havia estones que li costava baixar, però ho va fer tot sol, un campió!!

Recomanació: anar ben equipats perquè és un recorregut d’alta muntanya i requereix d’equipació de muntanya (botes, jaquetes, etc) perquè tot i que sembli molt obvi, ens vam creuar amb gent que no anava molt ben preparada per la dificultat de la ruta.

Però tot esforç té la seva recompensa, i gaudir de les vistes del llac Blanc i les vistes a les muntanyes del Montblanc durant la caminada són increïbles, i només per això ja val molt la pena fer-la.

Arribem molt cansats al telefèric de Flégère, i d’aquí decidim anar al parc d’atraccions de Chamonix, Loisirs, perquè els nens s’ho mereixien després de la llarga caminada d’avui. I res els va fer més feliços.

Es tracta d’un parc d’atraccions de lliure accés, a 5 minuts a peu del centre de Chamonix, en el que cal pagar per les atraccions on es vol pujar, i hi ha vàries opcions de tiquets, nosaltres vam agafar el del paquet en que et donen 18 monedes i una pulsera que inclou algunes atraccions il·limitades i 2 viatges amb el “luge”, el circuit amb el cotxe per el mig del bosc, l’atracció estrella. El paquet val 20€ per nen. Hi ha atraccions en les que cal tirar les monedes i d’altres que pots utilitzar sempre amb la pulsera. L’atracció més divertida és la del “Luge” una muntanya rusa amb cotxes de dos persones. També hi ha tobogans, una llanxa de caiguda lliure, un circuit de motos per els més petits, etc. També hi ha un bar-restaurant.

Cap al vespre anem al centre de Chamonix a passejar una estona i a sopar al McDonald’s, avui els nens s’ho han ben guanyat!!

Aquí us deixem un mapa de l’entorn i el centre de Chamonix

Dia 6: Tren cremallera Montenvers – Mer de Glace

Amb sortida des de Chamonix-Mont Blanc, el tren cremallera de Montenvers (nens a partir d’1 any) és una de las visites imprescindibles a la vall. Un recorregut de 20 minuts ens apropa fins el gran hotel de Montenvers, situat a 1.913 m, des d’on podem gaudir d’un panoràmica molt bonica: la glacera de la Mer de Glace envoltat per les muntanyes de Drus i les Grans Jorasses. Aquí hi ha una petita exposició de minerals i també es pot visitar la cova de gel de la Mer de Glace.

A la cova de gel s’hi pot accedir o bé caminant, uns 45 minuts per escales de baixada o bé una part amb telefèric (també inclòs en el Multipass) i una altre també d’escales de baixada fins l’entrada a la cova. La cova excavada dins la glacera és bonica de veure, sobretot per conèixer l’història de la glacera, però a la vegada la visita és molt decebedora i trista, pel fet de veure com va retrossedint any rera any a causa del desgel provocat per el canvi climàtic. Una llàstima veure l’ho molt que retrocedeix cada any a causa de l’acció humana!!!

Un cop superada la pujada d’escales, iniciem el retorn a Chamonix, anem a buscar un bar per dinar alguna cosa ràpida, així que just davant de l’estació fem uns entrepans i a la tarda anem cap al telefèric de Les Grands Montets, però ens trobem que està tancat per obres l’ultim tram, tot i així, hi pugem fins la primera parada, a Lognan (1972m) lloc on enllaça amb un altre telefèric que puja a 3275m a Aiguille Grands Montets. Desde d’aquí es veu que hi ha molt bones vistes a tots els pics que envolten la glacera d’Argentiere.

Des d’aquí hi ha una caminada a la glacera d’Argentiere, que sembla molt interessant de fer si busqueu rutes a peu.

Així que marxem cap a la Glacera de Bossoms, i hi accedim amb telefèric també, un petit telecadires de dos, que ens puja al peu del refugi de Bossoms des d’on una petita caminada ens condueix als peus de la glacera, amb unes vistes també fascinants. Durant el camí hi ha uns panells informatius molt interessants que expliquen també l’història de la glacera.

Aprofitem les vistes des del refugi per quedar-nos a berenar, unes creps i uns bons cafès amb llet. I des d’aquí ja anem altre vegada a passejar pel centre de Chamonix, i aprofitem per fer algunes compres. Avui i demà tenim un allotjament a Chamonix, molt acollidor, petit però molt confortable on aprofitem per descansar i sopar.

Dia 7: Aiguille du Midi

En previsió de les condicions meteorològiques i per una millor aclimatació em deixat per l’últim dia la visita a l’Aiguille du Midi, un dels símbols de Chamonix. I després de molts dubtes, finalment decidim pujar-hi.

Així que ben d’hora i gairebé sense cua, vam anar fins l’estació del telecabina de l’Aiguille du Midi (1030m a 3842m).

El primer telefèric ens va deixar a Plan de l’Aiguille a 2371m, aquí vam parar per fer una petita aclimatació, fer un parell de fotos i llavors, vam seguir pujant al segon telefèric fins arribar a l’Aiguille du Midi, a 3842m. És degut a la seva altitud que no és permès l’accés a nens menors de 3 anys, i de 3 a 6 anys no és recomanable, tot i així, i després d’informar-nos bé decidim pujar amb l’Hug, de 4 anys.

Un cop adalt ens vam quedar bocabadats, perquè miressis on miressis només vèiem muntanyes, pics, neu i l’imponent Mont Blanc allà mateix. I és que amb aquelles vistes ens haguessim quedat hores contemplant-les.

Al arribar ens feia un sol espectacular i la sensació de fred no va ser tant alta com ens pensàvem. Vam passar per la part interior fins al mirador al Montblanc, on no podiem parar de fer fotos i gaudir de les vistes. I tot això, pràcticament sols, degut al COVID-19 hi havia molt poca gent a tot arreu. I des d’aquí vam anar al típic CUB de vidre panoràmic, sense gens de cua hi vam entrar amb els nens, només hi poden entrar 3 persones a la vegada. Entrar al cub és una bonica experiència pels nens, per la sensació d’estar suspès sobre la muntanya.

Per últim anem fins a la terrassa Chamonix, un altre mirador amb vistes a la vall i a la ciutat de Chamonix.

I fascinats per les vistes, marxem de nou cap a Chamonix, anem a dinar a l’apartament, i a la tarda anem caminant fins el telefèric de Brévent, primer agafem un telefèric fins al planell de Plan Pras, on hi ha un segon telefèric fins a Brévent. Les vistes a la vall des d’aquest telefèric (la part de baix on s’inicia el recorregut) són també precioses. La pujada és increïble però un cop dalt de tot hi tenim molta boira i núvols i no podem gaudir de les vistes, això que ha de ser un punt amb molt bones vistes, que us recomanem al 100%, sobretot, si teniu el Multipass per dos o tres dies.

Aquí passem una estona tot jugant per les pedres i l’entorn, seguidament, baixem de nou de retorn a Chamonix, on aprofitem per passejar pel poble, fer uns gelats, comprar algun record i anar a descansar a l’apartament. PEr cert, els nens hi estant d’allò més bé, perquè a l’apartament hi tenim la PlayStation, jejeje!! Aquí us deixo l’enllaç de l’apartament, perquè hi vam estar molt bé, força cèntric, molt net i acollidor.

Dia 8: Castell de Miolans, Vercors i Pont-en-Royans

Avui ja marxem de Chamonix, hi hem passat uns dies genials, però toca anar tornant amb calma cap a casa. Així que avui iniciem la tornada per una ruta diferent vers l’arribada, passarem per Albertville i Grenoble fins a gairebé a Rumans d’Isera, on dormirem en un apartament prop de l’autopista.

Comencem la ruta passant per uns poblets preciosos, amb les cases de fusta, camps verds i alpins que conviden a parar a cada racó, nosaltres fem una parada curta per esmorzar i estirar les cames a Praz-Sur-Arly, a pocs quilòmetres de Mègeve.

I seguim fins a la parada que em buscat pel matí: el Castell de Miolans, perdut sobre un turó, en un poblet de 4 cases, la fortalessa de Miolans és un antic castell a Saint-Pierre-d’Albigny, no molt ben conservat, però bonic de veure i amb unes bones vistes a la regió vinícola de Miolans.

L’entrada és força cara pel que visitem, però com que ja hi sóm doncs endavant!! L’entrada costa 12 € els adults, som els únics visitants en tot el matí, la visita es fa per lliure amb un petit plànol de referència, anem passant per totes les estances, però el que més ens agrada és el pati interior que hi ha amb un parell de torres on pujar amb molt bones vistes.

Després de la visita al castell dinem a l’aparcament els entrepans d’avui i seguim la ruta, passant per Grenoble i agafant un port un xic més llarg però amb un paissatge preciós a la regió de Vercors, passant per una carretera de corves molt estreta que passa per la gola de Bourne, amb uns penyassegats i gorgs bonics de veure, fins arribar a Pont-en-Royans, el destí previst per la tarda.

Es tracta d’un poblet amb cases penjants sobre el riu Bourne, un racó pintoresc amb un passeig bonic amb vistes a les cases. A l’estiu la gent es banya al riu, tot passant per un bonic pont penjant. Nosaltres vam fer una volta per aquí i vam passar una bona estona jugant a l’aigua d’una font i cascada al costat del riu, on també vam berenar. I ja des d’aquí vam anar a comprar a un supermercat i cap a l’apartament.

Dia 9: Grotte de Saint Marcel – Argelès

Ens llevem amb un dia molt lleig de pluja, sort que la visita d’avui és d’interior. Enfilem cap a la destinació d’avui; la Cova de Sant Marcel, a la regió d’Ardèche i molt aprop del Pont d’Arc, que vam visitar el primer dia.

Per accedir-hi ens hem de desviar una mica, però ens ve gairebé de pas. Així que en una hora i trenta minuts hi arribem, just a l’hora que obren, les 10h, i sóm els primers d’entrar. La visita a la cova és per lliure, costa 12,50 € els adults, 8 € nens de 5 a 12 anys, i gratuït fins a 5 anys. Aquí teniu la web de la grotte on consultar horaris, preus i informació. Primer hi ha un accés de baixada per unes escales fins arribar a la primera galeria, després es passa per altres galeries fins arribar a les piscines d’aigua natural, un espai increïble de veure, per nosaltres, ha estat unes de les coves més boniques a nivell visual que em pogut visitar, així que us recomanem moltíssim la visita!!

El color de les llums de l’aigua va canviant, és preciós! Després de fer la visita seguim de camí una hora per parar a dinar a un McDonald’s, i continuem fins a la destinació d’avui: el camping La Sirène a Argelers. Hi arribem a mitja tarda, just per anar a fer una capbussada ràpida a les piscines del càmping.

A Argelers hi ha molts càmpings, aquest té una zona de piscines molt boniques, amb diferents zones de tobogans, i una zona de piscina amb aigua calenta, que ens va genial en dies tapats com avui. És un càmping de 5 estrelles i de bungalops, de diferents categories i places, però no és un càmping per caravanes i autocaravanes. Disposa de tots els serveis, i està a menys de 5 minuts en cotxe, o “trenet” d’Argelers.

Dia 10, 11 i 12: Camping La Sirène i Argelers

Per acabar les vacances destinem tres dies a relaxar-nos en aquest càmping, ideal pels nens, i sorprenentment, amb molts catalans que pel que sentim, van repetint cada any.

Una de les tardes anem a passejar a Argelers, un poble molt turístic amb un passeig i una platja molt llarga, ampla i preciosa. El centre turístic té tot de carrerons amb bars, restaurants i botigues molt animat i arreglat.

Dia 13: Cotlliure i fi del viatge

Avui deixem ja el càmping i anem a visitar Cotlliure, a 15 minuts per una carretera de corves. Ens sorprèn veure els numerosos aparcaments ubicats a les afores del poble. Nosaltres per sort podem aparcar a la carretera i força aprop per anar a peu fins al centre, que hi accedim pel P3, i en menys de 5 minuts arribem al centre.

D’aquí tot passejant fem una parada al port, per gaudir de les vistes a la ciutat, a la platja des Pecheurs, i a l’Església de Santa Maria dels Àngels. Seguim passejant fins a la Capella de Sant Vincent, on les vistes a la ciutat també són precioses. I d’aquí ens endinsem cap al casc antic, per carrerons estrets i empedrats, adornats amb flors als balcons, petits comerços i botigues, i anem a dinar a una pizzeria que ens ve de pas i trobem força correcta de preu, per ser un lloc tant turístic i cèntric.

Cotlliure i Argelers ens han agradat molt, tornarem quan puguem. Però aquí acaben les nostres vacances pel sud-est de França i els Alps Francesos, una bonica ruta, amb mesures Covid-19, però amb l’avantatge de no trobar aglomeracions.