Bretanya Francesa: 10 dies amb nens

Mont Saint Michel i ruta pels pobles de conte

Dia 1: Gironella – Rennes – Mont St Michel

Iniciem el viatge que l’Iu té 4 i mig i l’Hug 1 i mig. Marxem de l’1 al 10 de setembre del 2017.

El vol a Rennes amb vueling surt a molt bona hora per anar amb nens, volem des de la T1 de l’aeroport del Prat a les 11h, i el vol té una durada d’una hora i 40 minuts, l’Hug que encara no té seient, se’m adorm a la falda. Només arribar a l’aeroport, recollim la maleta que em facturat i anem cap a fer els tràmits del lloguer del cotxe.

Un cop fet tots els tràmits iniciem la ruta, avui tenim previst visitar a la tarda el Mont Sant Michel. El trajecte de Rennes té una duració d’1 hora i 15 minuts aproximadament. Quan arribem anem directament a fer l’entrada a l’hotel Gabriel, molt recomanable per la seva ubicació i la relació qualitat-preu. Està ubicat a 2 quilòmetres del nucli històric i les muralles del Mont St. Michel, i just al davant hi ha una parada d’autobus que et porta fins al pont d’accés a les muralles. Agafem l’autobus que és gratuït i a mesura que s’apropa comences a reconèixer el perfil del mont.

Un dels grans moments d’aquest viatge ha estat la visita al Mont Saint Michel. L’illot visible des de lluny té una bellesa increïble, transmet una màgia i sensació especial, la vista és única, preciosa. La badia és un dels llocs més visitats de França i el Mont ha estat Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. No us parlaré del Mont Saint Michel, del qual ja hi ha molta informació, però si que us explico la nostre vivència i algun consell per anar-hi amb nens petits. Bé el consell principal, i en el nostre cas com que eren molt petits i ells veuen tots els pobles iguals, del Mont Saint Michel els va agradar poder xafar el fang i passejar pel voltant de les muralles corrent i trobant petxines, també passejant pel centre entrant a mirar algunes botigues.

Quan hi arribem sobre les cinc de la tarda, la marea està molt baixa, així que aprofitem primer de tot, per passejar per la zona dreta de la muralla per la part de fora i sobre el terreny marítim. Els nens troben petxines i fòssils marítims i hi juguen una bona estona.

Seguidament, enfilem a la zona intra-muros pel carrer principal, on només començar ja es pot veure tot de botiguetes de records, restaurants i molts turistes. Tot pujant el carrer se’ns posa a ploure, així que ens resguardem en alguna botiga una estoneta. Passegem una estona més i ja marxem cap a sopar. Decidim anar a sopar a la zona on tenim l’hotel, i en la qual em vist alguns restaurants, així ja estarem a prop per anar a dormir, que avui estem tots força cansats de tants desplaçaments.

Després de sopar, i havent descansat una estoneta, decidim tornar a agafar l’autobus fins a l’entrada del Mont St. Michel per gaudir de la vista nocturna al mont. Estem a només 5 minuts amb l’autobus, així que en mitja horeta fem la visita i tornem per anar a descansar.

Dia 2: Mont St. Michel – Saint Malou – Dinan

Ens llevem ja més descansats, esmorzem perfectament bé, i ens acostem a peu fins a un petit mirador al Mont.

Seguidament ja marxem direcció Saint Malou. Tardem una horeta en arribar, aparquem en un pàrquing al costat de la muralla i del port, molt ben ubicat però de pagament.

Saint Malou és una ciutat molt turística, bonica pel seu port i platges i per la seva ciutat rodejada de muralles, les quals van ser reconstruïdes després que una gran part va ser destruïda l’agost del 1944. Us recomanem passejar per les muralles per contemplar les boniques vistes a la ciutat, al mar i al port. Nosaltres vam començar la visita fent una volta per les muralles, després vam passejar pel centre on vam dinar uns frankfurts boníssims en un lloc de menjar per emportar. Ens ho vam menjar tranquil·lament, així els nens podien jugar al carrer.

Després anem cap a la platja gran, una platja molt bonica amb el Fort Nacional, el qual només es pot visitar a peu quan la marea és baixa, i just quan hi anem la marea està molt baixa i la platja amb molta zona de sorra.

D’aquí i ja direcció al cotxe parem a uns cavallets, els típics carrusels molt bonic amb un estil vintage molt bonic i que per cert anirem trobant a la majoria de pobles turístics de la Bretanya.

D’aquí marxem cap a Dinan, a uns 40 minuts i on avui dormirem.

Dinan és preciós, amb una arquitectura medieval excepcional congelada en el temps, les seves esglésies, torres, castells, muralles i carrers empedrats fan que els visitants gaudeixin d’un poblet de conte medieval. També té una bonica zona prop del riu Rance amb unes vistes precioses i amb un bonic port esportiu.

Aparquem a la zona del centre, i el primer que fem és buscar una cafeteria, necessitem fer un cafè, així que només arribar trobem una plaçeta molt bonica amb unes terrasses on parem a fer el cafè amb llet i berenar.

Després enfilem pels carrers del centre i arribem a la torre del rellotge, Tour de l’Horloge, i decidim pujar-hi ja que a l’Iu li fa molta gràcia. Pugem les més de 160 escales, les últimes de cargol, i arribem fins al balcó que ens ofereix unes vistes precioses a la ciutat, les muralles i el riu Rance.

La torre és del segle XV i s’ha convertit en un símbol de la ciutat. En principi, es va construir per ser l’arxiu del consell de nobles, i el propòsit de la torre era tenir un lloc des del qual avisar en cas d’incendi, ja que aquest tipus d’accidents era freqüent al tenir moltes construccions de fusta. En el segle XVI es va afegir el rellotge i es va elevar a categoria de campanar.

Baixem de la torre i seguim per un dels carrers principals fins a una plaça molt cèntrica, la majoria de cases tenen els entremats de fusta, algunes d’elles de colors, amb els teulats empinats de pissarra.

La Place Merciers és un conjunt d’edificacions històriques amb les cases típiques amb els entremats de fusta, i totes elles molt ben conservades. Dinan és un poble molt viu, no només és un poble turístic. Alguns carrers segueixen tenint el nom dels antics carrers medievals dedicats als oficis que s’hi realitzaven, el carrer Cordonnerie (sabateria), Ferronerie (del ferro), Lainerie (llanes i teixits), etc.

De fet passejant pels carrers de Dinan et ve al cap l’estampa del poble de la Bella de la pel·lícula d’animació infantil, la Bella i la Bestia.

Nosaltres no arribem fins al port des d’aquí perquè sens fa tard i decidim fer-hi una parada amb el cotxe. Així que girem i enfilem el carrer Jerzual amunt per anar cap al cotxe.

Dia 3: Fort la Latte – Castell de Tonquédec – Lannion

Avui ens llevem amb un dia plujós, però, seguim el planning de visites per avui, el matí el dediquem a visitar el Fort o castell la Latte, un monument històric que es troba a 4 quilòmetres del Cap Fréhel. És una de les atraccions turístiques de la Costa Esmeralda.

El castell és del segle XII i es troba en una petita península de la badia de Fresnaye, en una posició estratègica en una punta. En aquest castell s’hi han rodat diferents pel·lícules, com Los vikingos. Actualment està habitat però obert al públic. Per visitar-lo cal caminar un quilòmetre aproximadament des de l’aparcament, però és un passeig agradable de fer, tot i que amb una mica de baixada, per tant a la tornada hi ha un xic de pujada. En el pàrquing es troben els lavabos gratuïts i en el castell no n’hi ha. En el castell hi ha una petita botiga, una petita capella, una torre, i unes vistes genials.

Visitem el castell i cap allà a quarts de dotze marxem cap a Lannion, on avui dormirem, però a la tarda anem a visitar el castell de Tonquédec. Des d’aqui al castell hi tenim una hora i mitja de viatge. Hi arribem sobre la una del migdia, dinem el pícnic d’avui i entrem a visitar el castell.

El Castell de Tonquédec, situat entre la població de Tonquédec i la ciutat de Poubbzre, és un dels monuments més populars de les costes de Armor. Les ruïnes d’aquest castell construït en el segle XII i reconstruït en el segle XV, constitueixen un conjunt molt interessant.

L’edificació original va estar a càrrec de la família Coëtmen-Penthièvre, però degut a un conflicte que van mantenir amb el Duc de Bretanya, Jean IV, la residència va ser desmantellada en el 1395. Poc després, en el 1406, van iniciar les obres de reconstrucció. El Vescomte Rolando IV de Coëtmen, successor dels antics propietaris del castell, es va encarregar de retornar-lo la seva resplendor original.

Des de llavors, l’edifici va començar a canviar de propietaris amb freqüència, i després de passar per varies mans es va transformar en una base d’artilleria en el 1577. En el segle XVII, el castell va ser novament desmantellat, en aquesta ocasió per ordres del Cardenal Richelieu.

Actualment, el Château de Tonquédec és un Monument Històric, declarat pel Ministeri de Cultura de França en el 1862. Els seus propietaris, descendents dels Coëtmen-Penthièvr, permeten les visites al castell entre els mesos d’abril i octubre.

Seguidament marxem cap a Lannion, a només a 15 min i així descobrir la ciutat.

Lannion és la capital del Trégor, i la segona ciutat de la costa de Armor. Construïda al peu d’un turó, a la riba del riu Léguer, la part amb més encant és el centre antic, amb cases antigues amb entremats de fusta o pissarra. Les més antigues, del segle XVI, es troben al carrer des Chapeliers. També és interessant i hi ha un bonic passeig al costat del riu.

Al ser diumenge a la tarda els carrers principals estan molt tranquils i la majoria de comerços i botigues estan tancades, així que hi passegem i ens arribem fins a la part baixa on hi ha el riu, allà berenem al costat d’unes atraccions tancades i llavors tornem cap al centre i part més alta on hi havíem deixat el cotxe per anar ja a l’hotel a sopar i descansar.

Dia 4 : Far de Ploumanac’h – Pleyben – Locronan- Quimper

A l’hotel no tenim l’esmorzar així que esmorzem a la cafeteria on ahir a la tarda varem berenar, i marxem cap al far de Ploumanac’h a gairebé 30 minuts per visitar-lo i fer una excursió pels seus voltants on hi ha la costa de granit sorra.

Abans d’anar al far fem una volta i passejada per la zona pedregosa de la costa de granit rosa. Just al arribar se’ns posa a plovisquejar però una pluja molt suau que ens permet fer la excursió, al cap de mitja hora deixa de ploure i seguim fent la volta per el recorregut marcat. Als nens els encanta poder enfilar-se a les pedres rodones i foradades…

La caminada que s’inicia al pàrquing d’accés al far s’agafa cap a la dreta i fa un recorregut circular molt planer, curt i agradable.

Altre cop a l’aparcament enfilem direcció al far a uns 200 o 300 metres des de l’aparcament.

Al arribar al far i sent ja quarts d’una dinem el pícnic d’avui, entrepans amb embotit i formatge. Dinar a fora ens permet guanyar temps, dinar al lloc que ens va millor segons l’excursió i economitzar despeses. Després de dinar aprofitem per jugar una estona a les roques, i també perseguint coloms i gavines.

Des del far marxem direcció Locronan, la visita prevista per avui a la tarda. Avui tenim un trajecte de dos hores i 15 minuts, com que és força llarg els nens es desperten abans i parem a la ciutat de Pleyben, que ens ve de pas per a berenar i estirar les cames, i aprofitem per visitar la seva catedral.

Seguim fins a Locronan, un dels pobles més macos de França, i si, molts pobles reben aquesta distinció a França, però Locronan té un encant especial, sembla detingut en el temps, en ple època medieval, és el conjunt arquitectònic més bonic de la baixa Bretanya. La part més antiga és la plaça principal amb el pou, l’església de San Ronan del segle XV i els edificis de pedra renaixentistes dels segles XVI i XVII. De fet Locronan és una de les “Petites Cités de Caractère”, ciutat amb caràcter i també té el distintiu de “Les plus beaux villages de France”, una de les ciutats més boniqeus de França.

El poble ha estat el decorat de moltes pel·lícules degut a que la ciutat sembla sorgir del passat, ja que per exemple no es veuen els cablejats, ni hi ha elements actuals en els seus carrers, per donar-nos la impressió que estem visitant un poble d’una altre època.

Locronan també és famós a la Bretanya per els seus perdons, una processó religiosa excepcional, que se celebra a tota la regió però aquesta es la més famosa, la anomenada “la Troménie”.

El poble també és conegut avui en dia per les seves botigues d’artesania, tallers de vidre, escultura i art, que es poden descobrir passejant pels seus carrerons.

Nosaltres hi passegem una estoneta, ens perdem pels carrers i sent ja tard busquem un lloc on sopar. Sopem en un restaurant en un dels carrers perpendiculars a la plaça, el restaurant està molt bé, amb plats locals, però amb poca varietat per als nens i amb preus cars, però es tracta de França!!! Havent sopat marxem cap a la casa d’avui a Quimper, un hostal molt agradable i acollidor, amb dormir i esmorzar, i amb uns propietaris molt amables.

Dia 5: Quimper – Concarneau

Ens llevem, esmorzem a l’allotjament, un esmorzar molt bo, i amb molt bon servei, podem esmorzar tranquil·lament perquè els nens tenen joguines de l’allotjament i juguen mentre nosaltres acabem d’esmorzar, cosa que jo agraeixo moltíssim perquè l’esmorzar és un dels àpats que més m’agrada i sobretot quan el puc fer complert i amb calma.

Avui tenim poc desplaçament amb cotxe, estem a 15 minuts de Quimper, només aparcar en una zona amb parquímetre per hores veiem una de les icones de la ciutat, el canat del riu Odet.

Iniciem la nostre ruta des d’aquest carrer amb el riu i els seus ponts adornats. Només a 5 minuts direcció al nord, arribem a una de les places cèntriques, on hi ha la catedral, i també l’Oficina d’Informació. Quimper és la capital de la regió de Finisterre.

Passegem un xic i just passem per la parada del tren turístic, els nens només veure el cartell d’informació ja ens diuen que hi volen pujar, així que consultem horaris a l’oficina d’informació i decidim agafar-lo ja que també és una bona manera de conèixer la ciutat sense caminar tant i als nens els fa molta il·lusió, sobretot, a l’Iu.

L’agafem sobre les 11h del matí i el trajecte té una duració de gairebé 30 minuts, el preu és de 6,50 € els adults.

A la tornada seguim la ruta pel centre per anar ja a buscar un lloc per dinar. Trobem un restaurant just a la plaça de la catedral que considerem que està bé, els nens tenen gana i poques ganes de caminar, així que no busquem gaire. Dinem molt bé i seguim la ruta pels carrers del centre, i anem a fer el cafè amb llet en una cafeteria mentre l’Hug fa la migdiada. D’aquí seguim la passejada tot passant per una de les places més boniques del centre, la Place Terre au Duc.

La tarda d’avui la dedicarem a passejar per Concarneau, a 30 minuts de Quimper i on dormirem una nit.

Concarneau és una ciutat emmurallada formada per un petit illot envoltat d’una preciosa badia. Un pont dóna accés a la ciutat, amb el seu carrer Vauban principal i ple de botigues i les seves confluències de carrers empedrats que porten als peus de la muralla i a les obertures al port. És interessant de passejar per les muralles amb unes vistes impressionants, així com pel seu carrer principal.

Cap al vespre anem a buscar l’allotjament d’avui, l’hotel Ibis Budget, on estarem una nit.

Dia 6: Pont-Aven – Vannes

Aquest matí visitarem Pont-Aven , un petit poble a la desembocadura del riu Aven, a uns 6 km del mar, que es va desenvolupar al voltant d’un pont que hi havia sobre el riu en aquest punt. Avui en dia, el poble té molts ponts i tots ells bonics, el seu encant està al voltant del riu i de seus ponts.

El riu va ser el motor de l’economia de Pont-Aven, ja que hi havia catorze molins quant només hi havia quinze cases al poble. Però no us esforceu per localitzar-los perquè només se’n conserva un. La Bretanya més autèntica començava a obrir-se al món; el seu port portava visitants que es quedaven als hostals, restaurants, amb l’arribada del tren a Quimper el 1862, va fer que arribessin a Pont-Aven els intel·lectuals i, sobretot, els artistes.

Pont -Aven és conegut per Gauguin, tot i que quan ell va arribar-hi el 1886 ja hi havien passat més d’un centenar de pintors.

El poble està ple de galeries d’art, però el més interessant és passejar pels seus carrers i sobretot, passejar al costat del riu Aven, passar pels seus ponts.

No deixeu de provar les seves famoses galettes, diferents a la resta de galetes de la Bretanya, les  crêpes salades de gra de blat sarraí, les de Pont-Aven són autèntiques galetes, les cruixents, famoses a tot França.

Nosaltres dinem en un restaurant de menjar ràpid i marxem cap a Vannes, a una hora de camí i on avui passarem la tarda.

Vannes juntament amb Rennes, és la única ciutat amb més de dos mil·lennis d’història de la Bretanya, ja que va ser fundada pels romans en el segle I a.C. i convertida en seu episcopal en el segle V, va tenir el privilegi de ser la primera capital del ducat de Bretanya.

Vannes és una ciutat emmurallada, tot i que no tota l’antiga muralla segueix en peu, una bona manera de conèixer el casc antic és a través de l’entrada per la porta de Sant Vicente, al peus del port esportiu.

Avui visitem Vannes però des del centre històric, aparquem en una zona força cèntrica i davant de l’ajuntament, posem diners al parquímetre i en 5 minuts arribem a la plaça Henri IV, amb les seves cases d’entramats de fusta de diferents colors.

De fet varem llegir que les “creus de les fustes de les parets de les cases era la manera de saber el moment en que van ser construïdes, les més antigues tenen els llistons de fusta en forma d’aspa, perquè era la manera més eficient de mantenir les bigues al seu lloc, però el problema era que ocupava molt espai i no hi havia forat per obrir finestres. A partir del segle XV es van començar a utilitzar creus més petites que permetien obrir finestres més grans. I en el segle XVII les finestres encara eren més grans. En aquella època però, les cases eren recobertes de pedra, però el turisme, ha estat el responsable de canviar aquesta imatge.

La catedral Saint Pierre es troba a la plaça del mateix nom, la façana és del segle XIX, ja que els atacs víkings van arrasar l’antiga catedral romànica del segle XIII, l’única part que se’n conserva és la torre de l’esquerre.

A la Rue des Halles i la Rue St Salomon és on més cases d’entramats de fusta trobareu, cada casa té les fustes pintades de diferents colors.

A la sortida del casc històric de Vannes ens trobem amb la torre del condestable, la tour du Connétable, la torre més alta de la muralla, aixecada en el segle XV.

Un altre lloc curiós per visitat són els antics safareigs, curiosos perquè tenien unes xemeneies en les quals es feia bullir aigua per blanquejar la roba, i té l’encant de les construccions bretones.

Nosaltres després de passejar una estona per casc antic marxem ja cap a l’apartament d’avui, on hi dormirem tres nits, un apartament a les afores de Vannes molt ampli, net, amb una bona cuina i sala d’estar per estar-hi tres nits.

Dia 7: Carnac – Josselin

Avui al matí i prop del l’apartament trobem un Mc Donalds, així que hi parem a esmorzar i així els nens poden jugar una estona a la zona dels tobogans.

Aquest matí deixarem de visitar pobles medievals de la Bretanya per visitar l’alineament de Carnac a 30 minuts de Vannes, toca anar al passat prehistòric descobrint un munt de megàlits, els alineaments més espectaculars de tots els que s’hi poden visitar, gairebé 3.000 menhirs en només 4 quilòmetres.

Construïts pels bretons entre 6000 i 2000 a.C,  hi ha quasi 3000 menhirs, i és el major conjunt megalític del món. Hi ha un edifici amb una maqueta on s’hi pot veure la magnitud del conjunt total de Carnac. Hi ha tres zones, Ménec, amb 1099 menhirs, Kernario amb 982 menhirs i Kerlescan amb 540. Totes les zones estan ballades però es poden veure bastant a prop i el passeig és molt agradable.

Després de visitar els alineaments de Kerleskan, on també hi ha la zona de pícnic on dinarem, ens acostem a veure el Tumulus de Kercado, a 5 minuts en cotxe, i ubicat al costat de la carretera, prop d’una capella i un restaurant per el que s’accedeix a l’entrada del Dolmen. L’accés és per un preciós bosc de roures amb petits murs de pedra, i allà al mig del bosc, el túmul, que no és més que un dolmen enterrat. En el seu interior hi ha passadís d’uns 8 metres que et porta a la sala central. Semblava que en qualsevol racó ens aparaixería l’Astèrix i l’Obèlix.

Després tornem a la zona de picnic per dinar en allà i jugar un estona. A la tarda visitarem Josselin, aprofitant el desplaçament perquè l’Hug faci la migdiada, està a una hora de Carnac.

Josselin és famós pel seu castell però la visita al poble ens va agradar molt, és una poble preciós, el passeig pel centre del poble és molt agradable, amb els seu carrerons, placetes, terrasses, i les cases d’entramats de fusta i pedra tant típiques de la Bretanya.

El poble és petit, perfecte per perdre’s pels carrers sense des ubicar-se i es pot visitar molt bé amb nens sense haver de caminar amb accés, les seves cases del segle XVII, la basílica de Notre Dame du Roncier, o la plaça de l’ajuntament són alguns dels llocs a visitar.

Nosaltres vam aparcar en un aparcament ubicat al costat est del poble, i just on davant tenim un parc infantil i on també s’inicia el recorregut per visitar un bosquet, Le Jardin du bois d’Amour , un petit bosquet amb passarel·les i un conjunt de panells explicatius sobre la flora i la fauna. D’aquí fins al centre només hi ha 5 minuts.

Nosaltres no vam visitar el castell, perquè els nens no en tenien gaire ganes, si el visiteu tingueu en compte els horaris, ja que com que es tracta de la residencia de la família de Rohan, fa que només estigui obert al públic de l’abril a l’octubre, i en horaris reduïts. Podeu consultar la web oficial per comprovar els horaris.

El que més em va agradar és estar una estona tranquilament en una terrassa a la plaça Notre Dame.

Al vespre tornem a l’apartament per sopar i descansar.

Dia 8: Rochefort-en-Terre – Parc de la Prehistòria de la Bretanya (Malansac)

Avui ens llevem amb un dia molt plujós, anem a esmorzar a un forn molt proper a l’apartament i llavors marxem cap a Rochefort en Terre, a uns 40 minuts de Vannes.

Com la majoria de pobles que em visitat de la Bretanya, Rochefort -en-Terre sembla un autèntic escenari de pel·lícules medievals. El poble es pot visitar en un parell d’hores, perquè és petit i està format principalment per tres carrers. Té cases dels segles XVI i XVII. Nosaltres hi arribem que ens plou força, ens esperem al cotxe deu minuts i quan veient que comença a afluixar la pluja, ens equipem amb els cangurs i a caminar.

Els carrers són preciosos amb les seves cases de pedra, teulats de pissarra i carrers empedrats totes elles plenes de flors i detalls que transmeten un aire decadent i antic molt peculiars, realment quan passejàvem pels seus carrers semblava com si estiguéssim en una altre època.

El poble es va desenvolupar al voltant d’un castell sobre un turó rocós, reconstruït en el segle XVII. En el segle XX el pintor nord-americà Alfred Klots el va reformar, transformar en un palauet i no va tardar en convertir el poble en lloc de trobada d’artistes.

A només 2 km de Rochefort-en-Terre es troba el Parc de la Prehistòria de la Bretanya, un dels punts forts del viatge, perquè a l’Iu li fa molta il·lusió visitar un parc de dinosaures. Podeu consultar els preus i horaris a la seva web. El preu per adults el 2017 era de 14,50 €. Hi arribem que ens plou una mica però aviat ens millora el temps i podem fer la visita per tot el recorregut. Hi ha diverses zones, primer es visita l’espai dels diferents dinosaures, després s’inicia un recorregut per diferents escenografies sobre l’evolució humana.

El Parc de la Prehistòria ocupa una zona arbres en estat salvatge, amb cinc llacs espectaculars, antics pous de canteres de pissarra, i dominades per uns penya-segats de 40 metres d’alçada. Les escenificacions a escala natural es van fer sota la supervisió del museu d’història natural de París, permeten descobrir l’extraordinari univers dels dinosaures. En el parc també hi ha una zona dedicada a la vida quotidiana i a l’evolució de l’home.

Després de fer tot el recorregut acabem de nou a l’entrada a on hi ha una gran botiga, molt estratègica però amb productes macos sobre els dinosaures, així que comprem alguns regals i marxem cap a l’apartament a sopar i dormir.

Dia 9: Vannes – Vitré

Avui destinarem el matí a visitar altre cop la ciutat de Vannes, ja que ens va faltar la part sud i la zona dels jardins i dels safarejos. Comencem el dia amb un sol radiant, però a la Bretanya el temps és imprevisible, i després de passejar una estona per la zona del safareigs, el mercat, i jardins des Remparts, busquem un lloc per dinar, i tot i que no acostumem a dinar en llocs molt cèntrics, trobem un restaurant just a la plaça Saint Pierre. I la veritat és que dinem molt bé a la terrssa i amb unes vistes genials, però ja quan anàvem a fer els postres es posa a ploure amb un xàfec espectacular.

A la tarda avui anem a visitar Vitré on avui dormirem, acabant ja la nostre ruta per la Bretanya Francesa.

Vitré és una de les parades més fotogèniques de la ruta per la Bretanya, sobretot, pel seu castell, amb la seva peculiar planta, el seu pont llevadís i els detalls gòtics del seu interior.
El Castell des Rochers-Sévigné que va ser habitat per Madame de Sévigne, una il·lustre escriptora i famosa marquesa, actualment està construït en pedra datat del segle XIII, però va ser edificat amb fusta anteriorment. La visita és gratuïta, avui en dia, acull les oficines de l’ajuntament.

Les cases d’entramat de fusta són una constant en els carrers de Vitré, moltes construccions del segle XV aixecades per rics i poderosos comerciants establerts a la ciutat de Vitré i en les quals establien les seves botigues a la planta baixa i l’habitatge a la part superior.

Molt aprop del castell i en ple centre del casc antic hi ha l’esglèsia de Notre-Dame, una construcció gòtica i renaixentista de Vitré.

Un racó preciós és el carrer on hi ha la porta de Embas, una petita plaça amb les cases d’entramats de fusta i el castell al darrera.

Després de passejar tota la tarda comprem en una botigueta local un xic de pa, embotit i formatge i anem a sopar a l’hotel.

Dia 10: Vitré – Rennes – Gironella

Avui ja ens acomiadem de la Bretanya Francesa, la ruta circular pels pobles i racons de la Bretanya ha estat tota una descoberta, cada ciutat tenia el seu encant particular, i l’entorn és preciós. Els nens s’han portat molt i molt bé i junts em gaudit descobrint aquesta zona tot jugant.

De Vitré a Rennes hi tenim 45 minuts, així que esmorzem en una cafeteria al costat de l’Hotel i marxem cap a l’aeroport de Rennes, on deixem el cotxe i ja iniciem el dia de viatge.