Oman, 8 dies per lliure i amb nens

Descobrint Oman amb família

Varem viatjar a Oman per casualitat, i ens ha fascinat, em tornat enamorats d’aquest país, de gran varietat de paisatges i grans contrastos, i de la seva gent hospitalària.

Tenint en compte que no és molta la informació disponible sobre el país i menys per viatjar amb nens, aquí us deixem un xic d’informació pràctica sobre la nostre experiència a Oman amb els petits, esperant que us serveixi i que us animeu a visitar-lo.

A finals d’any quan varem triar les vacances no teníem cap intenció de viatjar a Oman però si, per casualitat veient una espectacular foto del forat Bimmah Sinkhole a l’instagram, i sense saber on era, vaig començar a indagar sobre aquest país per mi i fins aleshores força desconegut.

Llegint alguns blocs i buscant informació varem veure que podia ser una bona destinació, així que vam posar fil a l’agulla. Des de Barcelona a Muscat, la capital d’Oman, no hi havia vols directes, i això ho vèiem un problema al anar amb els nens, així que varem mirar vols a Dubai, ja que Emirats té vols directes des de Barcelona.

Així és com varem planificar el viatge a Oman i aprofitant el vol a Dubai varem decidir fer també els Emirats Àrabs. El viatge total va ser de 14 dies, que treien els dies de vol es va convertir en 12 dies. A Oman varem destinar 8 dies.

He dedicat un post a Oman i un altre als Emirats Àrabs per separat.

Principals llocs a visitar:

• Muscat
• Fort de Nakhal
• Nizwa i fort de Nizwa
• Al Hamra i fort de Bahla
• Zona de Jebel Shams (no les varem poder fer, però segur que valen molt la pena)
• Wadi Shab y Wadi Bani KHalib
• Bimmah Sinkhole
• Wahiba Sands
• Sur
• Reserva de tortugues Al Jinz
• Salalah (no hi varem anar però a l’estiu deu ser bonic)

Itinerari

Dia 1. Una entrada a Oman un xic accidentada: Dubai – Barka

Aquí us deixo l’enllaç dedicat a aquest dia del viatge.

Dia 2. Descobrint els forts d’Oman: Barka – Nakhal- Muscat

A Barka on varem dormir també hi ha un fort, que nosaltres haguéssim visitat la tarda anterior al arribar a Oman però que degut als incidents amb l’entrada al país no varem poder per falta de temps.

En l’apartat d’allotjaments trobareu tot el llistat d’hotels en els que varem estar, amb les observacions i valoracions que en fem.

Aprofitant que anàvem a dormir d’hora ens llevem d’hora, esmorzem un xic a l’apartament i enfilem cap a Nakhal per visitar el seu fort, en 30 minuts arribem. Visitem al fort per lliure, és preciós i el seu estat de conservació és perfecte, i tot i ser del segle XIX, sembla més antic. Està sobre un turonet amb un preciós palmeral a la seva esquena. Des del fort les vistes són precioses. Als nens els encanta fer-nos de guia per totes les estances.

Informació pràctica Fort de Nakhal:
Horari Octubre: de 9 a 17h.
Preu: 0,5 OMR per persona adult. Nens gratuït

En una hora el visitem i marxem cap a buscar les Spring Water, un sortidor d’aigua molt calenta on els local van a banyar-se, és interessant de visitar, perquè és un lloc bonic i amb pocs turistes.

Sent ja gairebé la una del migdia, aprofitem per dinar en un petit restaurant molt local que hi ha a tocar del manantial, per 8 OMR dinem tots i molt bé. D’aquí ja marxem cap a Muscat, on tenim previst visitar la zona de Mutrah, amb el seu soc molt animat.

Muscat té una distribució geogràfica molt peculiar, de fet a mi em va costar molt aclarir-me quan planificàvem les visites. Per simplificar,  hi ha  3 grans zones a visitar, la de Mutrah (amb el soc, la Corniche i el Fort de Mutrah), el casc antic de Muscat (palau del sultà i el fort de Al-Jalali) i la zona de la ciutat (gran mesquita Sultà Qaboos, la Opera House, omaní Heritage gallery, etc).

Nosaltres primer varem fer parada a la zona antiga o Old Muscat, que es pot visitar en poca estona, ja que el palau del sultà, només és visitable per fora i la zona del fort és simplement una vista.

Aquí varem berenar fer una volteta i ja varem anar cap a Mutrah, la carretera entre aquest part i Mutrah passa per la costa i és molt bonica, es pot veure també una torre incineradora, de les més grans del món. Aquí fem parada per fer una foto a les lletres d’OMAN, i ja anem cap al soc. Aparquem just davant però aquí s’ha de pagar amb el parquímetre, i just no tenim monedes, així que decidim canviar moneda a una botiga perquè qui ens presta ajuda, justament es vol aprofitar que no coneixem molt bé les monedes i per 200 baises en oferien 3 monedes de 50, és a dir, que ja ens estafaven 50 baises!!

Descanviem, posem el tiquet i ja són les 17h de la tarda, just l’hora que obren el soc, perquè si, aquest soc té un horari (8 – 13h i 17 -21h de dissabte a dijous, i només de 17 a 21h divendres). Hi fem una volteta, comprem algun souvenir, ja que jo col·lecciono caixetes de tots els països i ciutats on viatgem. A l’Hug, li encanta, queda ben parat de tantes botiguetes i de que tothom li digui coses, en canvi, a l’Iu ja li atabala més que com ell va dir, ens diguessin tot a nosaltres!!

D’aquí i ja de fosc marxem cap a la gran mesquita del Sultà Qaboos per veure-la de fora i de nit, ja que no la podrem veure perquè just el dia que hi som està tancada. Aquesta mesquita és la única visitable per turistes a Oman, però només es pot visitar de 8.3h a 11h, excepte els divendres en que està prohibida la visita als no musulmans.

Es tracta d’una joia de l’art islàmic modern, nosaltres marxem decepcionats per no poder-la veure però la idea era visitar-la al dijous al matí, però degut a la pèrdua de la tarda que arribàvem a Oman, vam haver d’escollir entre visitar el fort de Nakhal o la Mesquita, i vam creure que el fort els agradaria més als nens.

Per sopar i acabar de passar la tarda anem a un centre comercial a 10 min de l’hotel (Aman Avenues Mall), però ens trobem amb un gran espai d’atraccions pels nens, molt noves i grans però força cares. Així que al final pugen a un parell d’atraccions cadascú. Aquests espais funcionen amb unes targetes, s’ha de comprar una targeta per un import que et dóna dret a pujar a més o menys llocs.  Seguidament anem a sopar, avui nosaltres pizza i els nens frankfurts i patates fregides, i ja marxem cap a l’hotel a descansar, agafar wifi per compartir les vivències del dia i aprofitar per parlar amb la família.

Cal dir que la majoria d’hotels que vam anar tenien wifi, de fet era un dels requisits que miràvem a l’hora de reserva hotels a través de booking.

Dia 3. Muscat – Platja de Yiti- Bimmah Sinkhole –Tiwi

El divendres és el dia festiu pels musulmans, això es tradueix en què segons quins llocs són tancats o bé estan molt plens per la gent local (platges, wadis, etc).

Com que no podem visitar la gran mesquita per dins, hi anem per fer algunes fotos per l’exterior però no ens deixen passar als accessos exteriors, així que fem un parell de fotos i  decidim anar a passar el matí a la platja de Yiti, a uns 40 min de Muscat direcció Sur. Havíem llegit que era una platja molt maca, i la veritat és que la platja i l’entorn són preciosos. Arribem al poble de Yiti de 3 o 4 cases i aparquem el cotxe en una zona que veiem amb unes roques més grans. Aprofitem per fer remullar-nos un xic els peus i jugar una estona.

Aquí veiem forces locals que aprofiten el seu dia de festa per passar el dia a la platja a les ombres dels arbres, perquè el que ens sobte és que hi ha molt poques persones banyant-se a la platja. Se’ns fa el migdia i veient que no hi ha res per dinar ni ha Yiti ni als dos poblets a tocar de Yiti, optem per dinar patates de bossa i galetes i ja soparem més.

Així que decidim marxar cap a Tiwi, on tenim previst passar la tarda al forat Bimmah Sinkhole.

El forat Bimmah Sinkhole, es diu oficialment Hawijat Najm, és un esvoranc d’uns 40 metres diàmetre amb una piscina d’aigues turqueses, fruit del col·lapse de terres en aquest punt. Ubicat a sis quilòmetres de la platja és un lloc preciós de visitar. La llegenda Omaní diu que el buit és degut a l’impacte d’un meteorit.

Des de Yiti el gps ens marca una carretera més directe direcció Sur, la agafem però després de passar el poble de Yiti, la carretera deixa de ser asfaltada, així que girem cua i optem per tornar fins a Muscat i agafar la autopista, tot i fer més volta, no podem arriscar-nos a passar per una carretera no asfaltada sense un 4×4. Aprofitant la migdiada de l’Hug, i amb una gairebé 2 hores de viatge arribem al forat. L’aparcament està molt ple, entenem que al ser dia festiu a Oman hi ha molta gent passant-hi la tarda, i si el lloc està molt ple, però és una passada de bonic. Aquí ens banyem una estona, el Dídac amb els nens i jo només els peus i amb pantalons i samarreta, hi ha d’altres turistes que es banyen en bikini, però la veritat és que no et fan sentir molt còmode en bikini, jo em trec la roba per fer un parell de fotos.

Just quan ja marxem es posa a ploure, ens fa un bon xàfec i llavors marxem cap a l’hotel de Tiwi, a uns 20 minuts. Arribem a l’hotel que no plou i els nens aprofiten per banyar-se un moment a la piscina. Acabem de passar la tarda, i vora les sis i ja de fosc aprofitem per fer unes dutxes, endreçar les coses i ja anem a sopar, aquí en aquest hotel tenim mitja pensió.

Dia 4. Matí aventurer i anidament de tortugues: Wadi Shab- Ras al Jinz

Ens llevem, esmorzem i enfilem cap al Wadi Shab, a només 5 min de l’hotel. A l’aparcament de l’entrada del wadi, sota el pont de l’autopista, s’inicia el recorregut. Per poder travessar el riu cal agafar unes barquetes que en 3 min et porten a l’altre costat, i costa 1 rial per persona adulta.

Sobre el Wadi havíem llegit que la caminada tenia una duració de 45 minuts, però tal i com ho havíem llegit no era com nosaltres ens ho imaginàvem. Us explico, la caminada dura uns 40-45 min des de que et deixen les barques fins a l’inici de les piscines naturals on comença, per la nostre opinió, el més impressionat. La caminada ja és molt bonica, i a mesura que s’avança és més maca, es va avançant al llarg del canyó fins que s’arriba a la part de les piscines, en aquí llavors és molt difícil de continuar caminant per la part d’adalt, tot i que, potser algú ho pot fer. La majoria de les persones que érem allà varem fer el canyó nedant. En aquest punt la gent deixa les motxilles i s’inicia el bany i recorregut d’aproximadament un quilòmetre fins al final, o s’arriba a una cascada. El recorregut es pot fer bé (cal veure l’estat del riu en cada època) però per l’ho general no hi ha d’haver problemes. Nosaltres ho varem fer els quatre, l’Iu nedant sol, i l’Hug a l’esquena del seu pare. Van gaudir moltíssim i nosaltres també.

Aquí ja varem passar tot el matí. De tornada varem dinar en un petit “food truck” que hi ha a l’aparcament, és un lloc on només fan alguna hamburguesa i frankfurts, hi ha bosses de patates, begudes i poca cosa més.

Ja havent dinar, marxem direcció Al Hadd, hi tenim una hora i vint minuts i hi arribem a mitja tarda, només arribar anem a veure com serà l’apartament per si hi podem sopar o ens cal buscar un restaurant, així que després de fer l’entrada i deixar les maletes, marxem a fer una volta al poble de Ras Al Hadd i ens acostem fins a la platja. Ja de fosc, anem a sopar a l’apartament d’hora i marxem direcció Ras Al Jinz Turtle Reserve, on anirem a veure l’anidament de tortugues.

A les platges del Sur d’Oman hi ha la reserva de tortugues en el poble de Ras Al Jinz, on també hi ha un hotel. Aprofito per comentar-vos que nosaltres després de llegir alguns blocs no ens quedava massa clar en quins punts es podien veure, en principi havíem llegit que només a Al Jinz però llavors també vaig llegir un bloc que deia que a Al Hadd també, i potser és així, no ho poso en dubte, però a nosaltres a l’hotel ens van informar que havíem d’anar a Ras al Jinz Turtle Reserve per poder-les veure.  Així que així ho varem fer, calia ser allà sobre les vuit del vespre, perquè l’abistament sol ser a les nou de la nit.

Des de Al Hadd s’hi arriba en uns 30 minuts, es tracta d’un hotel on organitzen visites guiades a la platja per veure l’anidament de tortugues, però no cal dormir-hi sinó es vol. Cal pagar 7 rials per adult. Organitzen diferents grups d’unes 15 persones i van cridant per grups. Amb dos guies i uns 20 minuts de caminada s’arriba a la platja, i allà segons la època i la sort es poden veure les tortugues.

A l’octubre no és la millor època, però nosaltres varem estar de sort de veure’n tres de grans posant ous i moltes de petites que marxaven direcció al mar. És una experiència molt xula i curiosa de veure, però a nosaltres se’ns va fer llarg les caminades, perquè els nens ja estaven cansats, ja que al matí havien caminat molt fins el wadi shab, i no era el millor dia per caminar uns 40 minuts a quarts de deu de la nit, però la experiència és genial, increïble i els nens van gaudir molt!!! Per cert, es poden fer fotos però sense flaix.

Dia 5. La gran descoberta; Sur

Ens llevem al hotel apartament de Ras Al Hadd, aquí no tenim esmorzar, però esmorzem el que havíem comprat i desfilem cap a Sur. Hi tenim uns 45 min. Sur és coneguda per la seva associació a la llegenda de Simbad el Mariner.

Sur és una ciutat mitjana, amb una tradicional esplendor generada pels seus astillers, que construïen els millors i més resistents dhows, les tradicionals barcasses de mercaderies tant típiques d’Oman. Sur va tenir el seu moment en la història durant els segles en que Oman s’extenía fins a Zanzíbar. Va arribar a comptar amb una flota de 100 dhows dedicats al comerç al que es referien Marco Polo i Ibn Battura. L’any 1861 els dos territoris es van separar, i el comerç transportat pels dhows va començar a disminuir.
Avui en dia, aquella important indústria sembla oposar-se al pas del temps i en les velles drassanes,les quals es poden visitar, segueixen creant-se aquestes boniques barques, tot i que ja no amb la generositat d’abans.

La situació de Sur és ben curiosa, la part del nucli urbà es troba en la part interior i al costat de la costa, amb una immensa llacuna unida per un modern pont que connecta Sur amb Ayjah.

Entrem per l’extrem sud, i ja veiem el seu pont modern amb les tres torres que amb tantes imatges havíem vist de Sur. Així que decidim pujar a una de les torres de Ayjah per tenir una vista de Sur i de la llacuna, i tot i no pujar a la torre, perquè ens quedem a unes pedres ja ben altes podem veure unes vistes precioses.

Des d’aquí anem a veure el far de Ayjah, on també tenim unes vistes molt boniques a Sur. I ja des d’aquí anem cap al passeig marítim de Sur, on hi ha els astillers fabricant els típics baixells de fusta, just al costa del modern pont. Entrem a dins, i hi fem una volta tot veient com treballen per construir les barques, són treballadors indis o de Bangladesh, i ens diuen que podem pujar a una de les barques,…guaaauuuu!!! Els nens ben contents, pugem en el vaixell i juguen a fer de pirates!! Després just a l’entrada viem com fan les maquetes dels dhows a mà, en aquell moment n’estaven pintant una, la visita és molt interessant.

D’aquí marxem cap a visitar el fort de Sur, passant per la costa que voreja la població amb unes impressionants platges on pràcticament no es banya ningú, bé si tres turistes que aprofiten les magnífiques platges fan passar la calor amb una remullada. Arribem al Fort de Sur, i veiem que estem sols, però només aparcar arriba el guia del Fort, ens ven les entrades, un rial els dos i ens ensenya les primeres estances del fort. Després ja ens ofereix fer la visita per lliure per les muralles i altres estances. Aquest fort és més petit que el de Nakhal, però també és ben bonic.

Fem una volta, entrem a tot arreu, els nens en els forts són els que ens fan de guies,…els encanta imaginar-se que eren les habitacions… Acabada la visita i ja sent gairebé la una del migdia, anem a dinar a un centre comercial que em vist just al costat del fort. Aquí dinem i passem una estona jugant en les atraccions que ja no es poden perdre els nens. Sempre que podem optem per dinar en aquests centres comercials, on tenim més tria per dinar, estem fresquets i els nens s’ho passen bé una estona jugant en alguna atracció (castells inflables enormes que es troben en la majoria de malls).

Cap a quarts de tres ja marxem direcció a Bidiyah, perquè l’Hug faci la migdiada. Tenim una hora i uns 20 minuts fins a l’hotel d’avui on ja passarem l’estoneta de tarda restant a la piscina de l’hotel. Varem escollir aquest hotel per la seva ubicació, ja que es troba a la carretera 23 amb la intersecció cap a la carretera que porta al Wadi Bani Khalib. Arribem per allà a les quatre, fem el check-in i els diem que volem anar una estona a la piscina, però per sorpresa nostre ens diuen que la piscina està mig plena perquè estava bruta degut a la sorra que el vent havia dut del desert. Però el senyor, molt amable ens diu que si vol hi podem anar igualment i mentre ens preparem per anar-hi la comença a omplir un xic més.

Els nens tenien moltes ganes de banyar-se a una piscina, així que ells fan una capbussada i acabem de passar la tarda, ja que a les 17.25 ja cau el sol i llavors per allà a les 18h ja es fa fosc. Seguidament anem a l’apartament, preparem les coses, i aquí tot i tenir apartament decidim sopar al restaurant de l’hotel perquè està molt bé de preu i els nens els bé de gust fer arròs.

El sopar és boníssim, aquest hotel està força bé, però només té wifi al vestíbul, així que després de sopar aprofitem una estoneta per connectar-nos, enviar fotos a la família, compartir d’altres a les xarxes, i mirar alguna informació per l’endemà.

Dia 6. Una nit al desert: Bidiyah – Wadi Bani Khalid – Wahiba desert

De nou ens llevem a Oman, vestits i preparats anem a esmorzar, tot segui i avui d’hora enfilem direcció al Wadi bani Khalid, hi tenim uns 25 minuts, just abans d’arribar a l’aparcament trobem el poble de Wadi Bani on hi fan mercat setmanal, parem a fer un parell de fotos i seguim cap al wadi. Aparquem, ens posem cremes, agafem motxilla i ens posem a caminar, i en només uns 10 minuts de caminar ja arribem a les primeres piscines naturals del wadi. Aquest wadi és genial per a tots els públics, per fer amb nens, per la gent gran, etc. Perquè sense necessitat de caminar pots veure les primeres piscines, que són precioses.

El més bonic, però és recórrer el wadi o bé caminant o bé per l’aigua. Nosaltres tenint en compte que als nens els va agradar molt l’excursió al wadi shab per l’aigua varem optar per aquesta opció, però també es pot fer caminant i no és tant llarga com el wadi Shab. Només començar ja tens les primeres piscines d’aigua turquesa que contrasten amb les roques blanques, tot un espectacle visual, increïble, la veritat.

L’amo de l’hotel Oriental on varem dormir, ens va recomanar portar pa per tirar als peixos, i com que justament en teníem força d’una barra que havíem comprat per berenar, el vam guardar i en les primeres piscines ja els hi van llençar als peixos, van gaudir molt, perquè de fet venien tots els peixos molt ràpid i era un espectacle de veure!!

Al  arribar al primer accés a les pedres per continuar ja teníem allà un noi omaní que ens va ajudar en el primer espai, li varem dir que no ens calia la seva ajuda, però va continuar seguint-nos i ajudant-nos. Ja varem veure que no ens deixaria, així que vam optar per acceptar la seva aportació.

L’excursió va ser molt xula, tot i que ens va fer pujar per algun salt d’aigua on varem tenir forces problemes per pujar-los, i llavors baixant varem veure que hi havia ruta alternativa, aquí és quan ens varem cagar amb ell, perdoneu-me però així va ser!!!! Deixeu-me fer un incís aquí, i és que el nostre petit, l’Hug té un problema als bracets, res greu, però amb molta facilitat li surt el radi de lloc, llavors en algun dels passos per pujar les cascades, vam patir un xic i sense cap necessitat, però bé va quedar en una anècdota, i de fet ho varem gaudir molt, perquè l’aventura de pujar per l’aigua és molt entretinguda, les aigües són cristal·lines, i pots pujar i fer salts,…..

Ja de tornada, decidim dinar al restaurant que hi ha en el mateix wadi, molt recomanable. Es tracta d’un bufet, bé de preu, on només vam pagar els dos adults. El menjar molt bo i molt autèntic, amb un pollastre a la graella (brasa) boníiiiiiisim.

Ja havent dinat, fem algunes fotos més i marxem, ha arribat l’hora tant desitjada de posar rumb cap al desert, Wahiba, conegut com a Wahiba Sands Aquest desert diuen que és la versió reduïda de Empty Quarte, Rub-al Khali, una gran extensió de dunes que ocupa una nona part de la zona est de la Península Aràbica. De fet això de mini, a mi no m’ho va pas semblar, perquè és enorme, té una extensió de 180 Km de dunes de Nord a Sud, i 80 km d’Est a Oest, i les dunes de fins a 100 i 150 metres d’alçada.

Bé seguim, gairebé tots els campaments del desert ofereixen la recollida amb 4×4 al poble de Al Wasil, excepte que ja es vagi amb un 4×4 llogat, així que tal i com havíem quedat els telefonem a uns 30 minuts d’arribar i quan arribem a la gasolinera ens esperem 10 minuts i ja ens passen a recollir. En uns 20 minuts arribem al nostre campament, fem el check-in i ens diuen que a les 17h sortirem a fer l’excursió per les dunes per veure la posta de sol. L’excursió és molt xula perquè el conductor ens puja i ens fa baixar per unes dunes molt altes, després ens deixa en una zona de dunes altes per veure la posta de sol. Els nens juguen a baixar per les dunes, i els encanta.

Cap allà a les 18h arribem al campament, sense wifi ni cobertura passem una estona a la tenda fins a l’hora de sopar, aquesta nit estem sols amb una altre parella de francesos. El sopar de bufet, molt bo i molt autèntic… asseguts en coixins a terra i acompanyats pel silenci propi del desert… una experiència molt xuliiii  i molt recomanable per anar amb nens!! I ben d’hora aprofitem per anar a dormir.

Dia 7. Nizwa, la joia d’Oman. Wahiba desert – Nizwa

Dormir d’hora vol dir llevar-se d’hora…així que ben d’hora ja anem cap a esmorzar però fins a les 10h no ens venen a buscar per fer l’excursió amb camells, així que aprofitem per fer unes fotos per les dunes del costat del campament i jugar una estona.

Al campament veí, que entenem és del mateix propietari que el nostre ens fan la volteta en camell, i la veritat és que és ben divertit, pels nens per anar en camell i per nosaltres per pujar i baixar del camell, que mare meva com vaig patir pensant que queia cap endavant quan el camell es va aixecar, jejeje!!!

A les 11h aproximadament ja som a la gasolinera per agafar el nostre cotxe.

Avui la ruta segueix direcció Nizwa, però en la planificació teníem pensat fer parada a mig camí per dinar i passar una estona però com que no trobem gaires pobles on parar, l’Hug s’acaba adormint al cotxe i decidim seguir fins a Nizwa i dinar allà més d’hora. Durant el trajecte passem  per una zona molt àrida i desèrtica, on gairebé només tronem camells.

Arribem a Nizwa gairebé a la una del migdia, i només entrar veiem un gran centre comercial, així que sense cap dubte decidim dinar-hi i passar el migdia i l’estona de la calor en el mall. Ja cap a les quatre de la tarda anem cap  al centre històric de Nizwa per passejar-hi i visitar el fort.

M’atreviria a dir que és la ciutat més bonica d’Oman. Al arribar a la vella Nizwa et trobes unes muralles impressionants, per sobre d’elles sobresurt una enorme torre i al seu costat les cúpules de les mesquites decorades amb dibuixos geomètrics.

Nizwa va ser una de les ciutats més disputades entre les tribus bel·ligerants, abans de que Oman fos un sultanat. Geogràficament, era el creuament de camins natural entre la regió del Sur Dhofar, la costa i el nord. Va ser un centre d’art amb la plata com a material tradicional, un oasis de les principals muntanyes de la zona. Nizwa pot presumir dels seus més de 12 segles d’història aportant patrimoni, ciència i cultura, és per això que durant el 2015 va ser la Capital àrab de la Cultura Islàmica.

Avui en dia, és dels llocs més turístics d’Oman. Nosaltres comencem la visita pel fort, encara més preciós amb la caiguda del sol. Perfectament reconstruït, ens permet imaginar perfectament quin aspecte devia tenir per allà el 1668 quan el van acabar de construir per l’iman Sultà Bin Saif al-Arabi, el qual va expulsar als portuguesos del territori d’Oman en el 1650, es distingeix per una gran torre que domina el soc, la mesquita del sultà Qaboos i la seva cúpula blau plata i el Palmeral de Nizwa. El fort, restaurat en el 1998, acull una exposició interactiva molt interessant.

Era el fort més antic i gran d’Oman, i tenia precisament la missió de protegir l’estratègic creuament de camins. El governador local, el wali va viure aquí fins a la gran restauració, just llavors es va convertir en museu i punt de recepció del sultà Qaboos quan viatja a Nizwa.

La visita permet conèixer la història de la ciutat i gaudir d’unes precioses vistes a la ciutat des la seva torre circular de més de 24 metres d’alçada. És un fort de grans dimensions, amb les seus colors ocres que ressalten encara més amb la posta de sol, convertint-se gairebé en colors taronges.

La visita és molt interessant, i t’hi pots passar des d’una hora a dos o més, ja que hi ha un parell d’exposicions permanents sobre la història d’Oman que semblaven molt interessants, però que nosaltres només varem mirar per sobre perquè al anar amb els nens, les visites són ràpides.

    

Informació pràctica Fort de Nizwa:
Horari Octubre: Dissabte – dijous: 8:00 – 18:00
Divendres: 8:00-11:30 i 13:30-18:00
Preu: 5 OMR per persona adult. Nens gratuït

Després de la visita al fort varem anar a fer una volta per la zona antiga amb les seves cases en runes, aquesta combinació de cases totalment en runes i carrers sense asfaltar creen una atmosfera de decadència molt bonica.

Fem una volteta i tornem a la zona més nova amb les muralles, fort i soc, on hi ha la plaça del soc, amb tot de botiguetes plenes de ceràmica i de productes de plata, fem alguna compra de souvenirs i entrem al soc, el qual es va reedificar i modernitzar recentment i no presenta l’aspecte antic, tot i així és una arquitectura i un recinte format per una sèrie de naus ben alineades i senzilles. Ens sobte que està molt buit, però entenem que no era la millora hora per veure’l, ja era tard i moltes botigues estaven tancades.

El que sí que ens va sorprendre és el soc del peix, no ens pensàvem que aquella hora, a quarts de set de la tarda seria tant actiu. Va ser genial, molt autèntic i com sempre amb només homes, i cadascú amb la seva tasca a fer.

Seguidament i amb els nens ja cansats marxem cap a sopar a l’hotel apartament d’avui, on tenim cuina.

A prop de Nizwa hi ha aquests llocs que no varem tenir temps de visitar però que semblaven ben interessants:

– Falaj Dahir: un curt passeig et permet veure el sistema de reg típic d’Oman.

– Al Hoota Cave: Més a prop de Al Hamra, les coves Hoota, situades prop de la muntanya Jabal Shams, és la única cova que organitza visites diàries per tots els públics. És un complex de dos milions d’anys d’edat que comprèn dos llacs i vàries sales subterrànies.

– Birkat Al Mouz: palmeral i poble mig abandonat prop de Nizwa

Dia 8. Marxem cap als Emirats: Nizwa – Al Hamra – Bahla- Al Ain

Avui tenim pensat acabar de passar el matí a Oman visitant dos poblets amb encant. Primer de tot visitem Al Hamra, a uns 40 minuts de Nizwa. Al Hamra és dels pobles més antics d’Oman, amb més de 400 anys d’història, amb les cases més antigues amb bigues de fusta de palmera i toves a les parets d’estil yemení amb un frondós oasis al seus peus. La part més antiga està molt abandonada, amb cases molt destruïdes, però és part del seu encant, ja que passejar per aquests carrers tant abandonats és part de l’encant. Cal dir, que els nens van gaudir molt pujant a alguna de les cases abandonades més ben conservades, perquè van poder pujar als teulats i van fer d’exploradors!

D’aquí ja marxem cap a Bahla, a només 20 minuts per visitar el seu fort, patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Molt ben conservat, és una de les joies de l’arquitectura militar d’Oman. Gairebé 13 quilòmetres de muralles rodegen l’oasi de Bahla en el que s’aixeca la fortalesa construïda en els segles XIII i XIV.

No ens sorprèn el seu estat de conservació, ja que tota la resta que em visitat també estaven perfectament conservats. L’any 1987, quan va ser inclòs a la llista de la Unesco, va ser restaurat, aconseguint l’aspecte que tenia en els seus orígens, una barreja perfecte de formes rectangulars i circulars entre edificis, torres, sales…

Aquí a Bahla ens allunyem de la zona de davant del fort i trobem un local-restaurant on dinem molt bé, això si arròs, blanc i amb tomàquet pels nens i amb verdures i de pollastre per nosaltres.

D’aquí i amb una certa peneta marxem direcció a Al Ain, ja deixem Oman. Una setmaneta són pocs dies per visitar Oman.

De camí a Al Ain, ens trobem amb una petita turmenta de sorra que omple l’autopista de sorra, sense més incidents arribem a la frontera, un xic esporuguits tenint l’experiència de l’entrada a Oman, però tot i que ens fan parar i anar a un altre punt administratiu perquè hi ha un problema amb els passaports, sembla ser que hi ha un passaport que no va ser ben entrat en el sistema, en uns 20 minuts ho solucionen i ja podem entrar de nou als Emirats Àrabs.