Illes Feroe, 7 dies per lliure i amb nens

Recorregut per les Illes Feroe amb nens i per lliure

Sense ser un dels destins de la nostre llista de destinacions preferents, les Illes Feroe, van ser la destinació escollida pel viatge d’estiu del 2018, i va sorgir de casualitat, mirant unes fotos a Instagram vaig descobrir aquestes illes per molts desconegudes, i és que jo mateixa vaig haver de mirar a on estaven ubicades al mapa per comprovar si era factible de viatjar-hi amb nens, i sorpresa; a 5 hores de Barcelona, i amb vols directes, així que genial !!

Ens varem posar a buscar informació i a planificar el viatge per lliure, com sempre fem. I és que per nosaltres, el fet de preparar el viatge, el recorregut, els llocs a visitar, etc és una part més del viatge i hi gaudim moltíssim. Des de l’aeroport de Barcelona només hi ha vols els dimarts, per tant, s’hi podia anar només una setmana, que ja és suficient, però fent comprovacions en el vols vam veure que si viatjavem a Copenhaguen primer i llavors arribàvem a les Illes Feroe des d’allà el preu dels vols era el mateix que comprant només els vols directes a Vágar, la capital de les Illes Feroe. Així que vam decidir incloure la visita a la capital danesa,  que ens feia molta il·lusió de descobrir-la.

Aquí us deixem la nostra experiència per les Illes Feroe, per Copenhagen he destinat un altre post. Esperem que us agradi i us animeu a descobrir-les.

Dia 1: Copenhagen – Illes Feroe

 RUTA: Copenhagen – Vágar -Torshvan

Avui tenim el vol cap a les Illes Feroe, així que esmorzem a l’hotel, i marxem amb el transport públic, amb bus i tren fins a l’aeroport de Kastrup, a la T3. Arribem a l’aeroport i em de fer la facturació amb unes màquines, llavors facturem les maletes i ja passem els controls de seguretat. Mentre fem la facturació els nens juguen i corren per la terminal, s’esveren i els em de renyar perquè puguem fer la facturació. Amb tanta gent i ells corren per allà no podem fer res, i necessitem anar ràpid. Això fa que sense voler, en posar l’Hug al cotxet li tregui el radi de lloc a l’Hug. Ell té molt dèbil els braços, i uns sis mesos abans del viatge ja li havia passat a casa, jo mateixa aixecant-lo de terra pels bracets li vaig treure de lloc.

Després de plorar molt ens adonem que el que passava és precisament que li havia tret el radi de lloc altre cop. Ja érem dalt l’aeroport, així que demanem abans d’embarcar si hi ha algun metge que pugui visitar-lo. Des d’un bar faig la consulta i ells molt amables em truquen al servei mèdic. En només 10 minuts ja venen i com podem els expliquem el que li passa, però ens diuen que ells només són infermers i que hauríem d’anar a l’hospital de Torshvan. Així que el primer que fem és telefonar al RACC, per saber on em d’anar i que em de fer. Després de passar totes les dades nostres, de les preguntes de tot plegat ens diuen que anem a l’hospital de Tórshavn i que ja ens visitaran sense cap problema. Els hem d’enviar els comprovants de la compra dels bitllets dels vols perquè puguin comprovar i acreditar que estem allà.

El vol té una durada d’una hora i quinze minuts, i tenim un vol molt bo, l’Hug molt mogut, s’està molt quiet, tranquil perquè sinó mou el braç no li fa mal. Arribem a l’aeroport de Vágar a l’hora prevista, recollim les maletes a la única cinta existent i anem a la finestreta d’Avis per iniciar els tràmits del lloguer del cotxe, tots els tràmits són molt ràpids perquè és molt petit, ens entreguen dues cadiretes i ens diuen que tenim el cotxe a la zona de lloguer de cotxes del pàrquing (exterior) de l’aeroport. Com que tot és tant petit és molt fàcil de trobar. D’aquí ja anem directe cap a l’hospital de Vágar, s’hi arriba en uns 20 minuts, però nosaltres tardem més d’una hora  perquè l’Hug pugui dormir la migdiada. De camí fem algunes fotos, fa un dia radiant, els paisatges són preciosos amb les cases de colors dels pobles, amb el mar i el verd de les muntanyes.

Arribem a Tórshavn, la capital i trobem l’hospital sense cap dificultat. A l’entrada ens demanen que és el que li ha passat i ens fan passar molt ràpid a un primer dispensari on ens atén una infermera molt agradable, i els dóna als nens unes joguinetes. Seguidament ens fan passar de nou a la sala d’espera on estem una mitja horeta, fins que ens visita el metge, un noi també molt maco i agradable que en un moment li posa a lloc el bracet. Ens diu que ens esperem 10 minuts a fora per veure si després el mou bé.

Tornem a la sala d’espera on hi ha una petita botiga, i mentre, ens porten berenar, si si ens porten un parell de cafès amb llet amb galetes, un detallàs!!

Al cap d’un moment ens venen a veure el metge amb un auxiliar jove, li donen una pilota a l’Hug que l’agafa  sense adonar-se’n amb el braç lesionat, ja el mou perfectament. El metge ens explica la maniobra que li hauríem de fer si se li torna a treure. Al acabar ens entreguen la factura, que em de pagar i en efectiu, la qual ens retornarà el RACC un cop hagin revisat la documentació.

Comprovem que la gent és molt amable i servicial i molt tranquil·la, es nota que tenen un nivell de vida alt, en la prestació sanitària rebuda i les instal·lacions de l’hospital.

Ja d’aquí i sent gairebé les sis de la tarda anem a visitar el centre de Tórshavn, la capital i la ciutat més gran de les Illes Feroe, amb només uns 18.000 habitants. Parem davant del port, i fem una volteta fins a la zona de Tinganes, on hi ha un dels parlaments més antics del món, el Løgting, amb els seus edificis vermells i herba als teulats.

En aquesta àrea, sobre les grans roques de la punta de la península, va ser on els víkings, en el segle IX, van establir el seu parlament original, un “thing”. Aquí es reunien cada estiu per aprovar lleis, resoldre disputes i conflictes o emetre judicis.

El centre històric conserva les típiques cases de fusta de la península de Reyni que pots anar trobant baixant per els carrerons fins la punta de la península, la zona de Tinganes. Tot i els incendis patits, moltes de les cases de fusta de Tórshavn són originals. Les més antigues es remunten a l’Edat Mitjana i moltes són dels segles XVI i XVII.

Una curiositat, el nom de Tórshavn té el seu origen víking, i significa port de Thor, el deu víking del tro !!!

Després de passejar-hi un xic ja marxem cap a buscar l’allotjament d’avui i que tindrem per dues dits. Una caseta situada a Argir, un poblet enganxat a Tórshavn molt bonica. Us deixo un post amb les dades pràctiques on hi trobareu més informació sobre els allotjaments.

Arribem a la caseta, que ens costa un xic de trobar, però finalment i per la foto la ubiquem i llavors però no sabem com entrar, perquè no hi ha ningú i no ens responen al telèfon de contacte. Al costat de la casa veiem que marxen una parella jove i els demanem si saben com hem de fer-ho per entrar.

Es tracta d’un apartament en els baixos d’una casa, és força gran i amb totes les comoditats però un xic antic. Hi ha joguines per els nens i la veritat és que hi estem molt bé.

Dia 2: Argir- Gjógv- Tjørnuvík – Kirkjubøur  – Argir

Avui dediquem el dia a visitar la part nord-est de la illa d’Stremoy on hi ha la capital de Tórshavn al sud. Des de la casa fins a Gjógv hi tenim una hora i quinze minuts. De camí passem per una carretera de forces corbes amb unes vistes espectaculars, passem pel poble de Funningur, i ens parem a fer unes fotos de les vistes al poble ubicat a la falda de la muntanya, també parem a fer unes fotos a les ovelles i a les vistes.

Seguidament arribem a Gjógv, un poblet típic per la seva gola de més de 200 metres. L’arribada al poble ja és molt bonica perquè com gairebé tots els poblets, ofereixen unes estampes de conte, amb les casetes de colors, el verd dels prats i el mar al costat.

Parem a l’entrada per fer alguna foto i llavors anem cap al centre, és molt petit i aparquem a dos minuts de la gola. Hi baixem, fem una passejada per abaix i llavors pel camí de la part superior i ens acostem a un mini parc infantil a tocar del riu, hi ha molt pocs turistes i gent passejant pels carrers.

D’aquí ja anem cap a dinar a l’únic restaurant que hi ha, un restaurant molt antic que també és hotel. Només hi ha un menú amb un plat de sopa típica feroesa i un plat com combinat, amb productes típics de les illes. Els nens pobrets, no els agrada gairebé res, i només mengen una mica de sopa i pa. De fet, ja havíem llegit que era complicat trobar restaurants i llocs per dinar, però aquí havíem vist aquest restaurant i ens pensàvem que tindríem més varietat de plats. Ens queda clar que caldrà endur-nos el dinar en molts llocs.

Després de dinar anem a jugar a un petit parc en el centre del poble just al costat del rierol que el travessa.

Seguidament, ja marxem cap al poble de Tjørnuvík, passant per la carretera que passa per Eidi i també per davant de la cascada més alta de les illes, Fossá, ara però baixa amb poca aigua, perquè molt extraordinàriament fa força dies que no ha plogut. L’Hug, però, fa poca estona que dorm i no hi parem, només hi passem, tots els pobles són de postal. Aquest poble, Tjørnuvík, apareix en moltes fotos i postals de les illes, perquè el poble està ubicat a les faldes de la muntanya amb tot de cascades directament sobre el poble.

 Seguim la ruta perquè avui volem destinar la tarda a visitar la zona sud de Tórshavn, aprofitant que dormim aprop. Així que anem cap a Kirkjubøur, el poble més al sud de les illes. Amb només una setantena d’habitants, durant l’Edat Mitjana va ser seu episcopal de les Feroe i actualment es el lloc històric més important de l’arxipèlag, en aquest poble hi ha les restes d’una de les catedrals més antigues, la Catedral de Sant Magnus, del 1.300 tot i que no se sap a ciència certa si alguna vegada va ser acabada o no. Tot i així, es troba actualment dins de la llista d’espera de la UNESCO per ser declarada Patrimoni de la Humanitat, degut al seu important valor històric.

Hi passegem, juguem pels seus carrers i acabem també a un mini parc infantil ubicat a l’entrada, i ja sent gairebé les set de la tarda marxem cap a la casa per sopar i dormir.

  

Dia 3: Argir – Saksun – Vestmanna – Saltangará

Avui dedicarem el matí a visitar un altre poblet preciós, Saksun, tenim 50 minuts de trajecte, però arribant al poble parem a fer unes fotos a la carretera al peu de les valls, aquesta carretera, com la majoria de carreretes secundàries és molt estreta, de només un carril amb alguns punts més amples perquè un cotxe es pugui esperar i donar pas a l’altre.

Saksun, ofereix unes visites impressionants , una gran cascada i algunes casetes amb els teulats d’herba, i un gegantesc llac amb una bonica església al cap d’amunt.

Avui ens fa molt bon dia, i fins i tot, ens surt el sol, l’estampa és tant bonica que no podem deixar de gaudir d’aquests paisatges. Saksun és típic per la foto d’una casa amb el llac als peus, però quan arribes al poble aquesta casa i vista no es veu des d’enlloc, i no es veu enlloc el camí per accedir-hi així que decidim anar a veure on és, el Dídac segueix per la muntanya sense camí direcció a la caseta però de sobte s’emporta una bona sorpresa, un pagès molt enfadat que li diu que marxi d’allà, ell li diu que només vol anar a fer una foto, però el pagès ben enfadat li diu que marxi, s’hi acosta i li fa borrar les fotos que ha fet i li diu que sinó marxa avisarà a la policia, en cap moment varem pensar que no es podia passejar per la muntanya, però evidentment respectem les normes dels locals, així que ell es disculpa i li explica que només volia anar a fer una foto. Nosaltres no havíem llegit res sobre aquest camí, de fet mirant veiem que hi ha una caminada per la part inferior del poble que permet anar fins el llac, així que potser algú ha pogut fer les fotos des d’allà, aquí us deixem l’anècdota, i si algú li ha passat una experiència similar allà o bé sap com fer la típica foto us convidem a comentar-nos-ho, potser cal un permís del pagès o bé en dron !!

Passem tot el matí per aquí perquè aprofitem per jugar una estona al costat de la cascada i dels prats, llavors busquem un lloc on dinar els entrepans que portem. Ja havent dinat marxem en direcció a Vestmanna per fer una excursió amb vaixell per veure els penya-segats i animals marins. Com que arribem d’hora aprofitem per fer uns gelats i cafès amb llet al restaurant ubicat al port on s’agafa el vaixell, un lloc molt acollidor i amb wifi. També aprofitem per comprar alguns records, ja que no em vist gaire llocs amb botigues de records.

L’excursió dura gairebé  dues hores, i fa un recorregut pels penya-segats, et donen un casc i va fent petites parades en algunes grutes i roques dels penya-segats amb formes i de més de 1.500 metres d’alçada i on milers d’aus marines estan anidant. La excursió és molt interessant però amb el vent del vaixell passem un xic de fred. La tornada tothom va abaix a cobert i el vaixell torna a molta més velocitat.

Cal reservar amb antelació, aquí us deixem la pàgina web per on varem fer la reserva http://www.visit-vestmanna.com/ven/bookings/, l’excursió no és barata però val la pena, per adults costa 295 DKK, (uns 42 €) menors de 6 anys gratuït, i de 6 a 13 anys 160 DKK.

D’aquí ja marxem cap a la casa d’avui, ubicada a la illa d’Esturoy, i a uns 45 minuts des de Vestmanna. Avui tenim una caseta molt maca, que us recomanem al 100%,  reservada per Airbnb, a les dades pràctiques us deixem enllaç. La mestressa ens rep amb un berenar de panets casolans, llet i sucs.

Es tracta d’un apartament en els baixos de la casa d’un matrimoni molt agradable, la casa és preciosa i molt acollidora, i els nens s’emporten la sorpresa de que ens deixen una caixa plena de joguines (molts cotxes), l’Iu està contentíssim!! Aquest matrimoni devia tenir un o dos fills per les joguines que ens han deixat. Sopem a la caseta i anem a dormir, tot i ser de clar, ja que aquí en aquesta època de l’any només es fa fosc un parell o tres d’hores.

Dia 4: Saltangará – Illa de Kalsoy – Fuglafjørður – Saltangará

Avui anirem a la illa de Kalsoy, per fer l’excursió al far de kallur. Ens llevem, esmorzem, agafem les motxilles i ens posem en marxa, parem en un forn a comprar panets per dinar i en 20 minuts arribem al port de Klaksvík, la segona ciutat més gran de les Illes Feroe amb 5.000 habitants i des d’on surt el ferri que ens portarà a la illa. Quan arribem al poble anem equivocadament al costat dret del port, però el ferri surt just de l’altre part, des del centre cap al costat esquerre. Arribem a l’hora justa, a les 10h, paguem al entrar amb el cotxe i llavors ja pugem dalt. Aquí us deixem l’enllaç amb els horaris del ferri: https://www.ssl.fo/en/timetable/ferry/56-klaksvik-sydradalur/ .

Tingueu en compte que no hi ha molta freqüència de sortides, si no agafeu el de les 10h ja no n’hi ha cap altre fins a les 14h del migdia. En el ferri hi ha una part descoberta on s’hi pot seure, però fa força fred, ens hi estem una estoneta i llavors acabem de fer el recorregut a la part de dins, el trajecte dura uns 20 minuts. No hi ha bar, només unes màquines de vending de cafè. El Ferri ens costa 200 DKK (uns 29 €).

Arribem al port de Syðradalur, la illa de Kalsoy, en forma de flauta, queda ubicada a la zona més occidental de les illes menors del nord del país, amb una extensió de tan sols gairebé 31 Km2 i només uns 150 habitants.

Els quatre pobles de la illa es troben situats a la costa oriental, ja que l’occidental és un empinat penya-segat de difícil accés.  Aquestes poblacions estan connectades per una única carretera a través d’una xarxa de túnels acabats l’any 1986, alguns dels quals de més de 2 quilòmetres de llarg i tots ells de només un únic sentit.

Al poble de Trøllanes, és on comença l’excursió al cim de Kallur, on es troba un dels fars de l’arxipèlag. El trajecte des del port i fins a Trøllanes dura uns 20 minuts però el trajecte ja és tota una aventura i un goig paisatgístic.

Per la caminada al far havíem estat mirant molta informació ja que ens feia por poder-hi arribar amb l’Hug, ja que amb només dos anys i caminar poc no sabíem si seria factible però ens feia molta il·lusió pujar-hi. Així, que després de llegir alguns blocs, i mirar molt, varem veure que aparcant en una corba just on hi ha una de les portes de fusta i on alguns trekkings ja comencen allà ens estalviàvem un trosset de pujada i desnivell, ja que els primers 500 metres són els més empinats de tota la caminada. Comencem la caminada i l’Hug camina només uns 500 metres aproximadament, llavors ja l’hem de pujar a coll i a la motxilla, així que el Dídac acaba de fer la caminada amb l’Hug a l’esquena i l’Iu i jo mateixa anem pujant xino-xano, l’Iu fa tota l’excursió ell solet, malgrat en algun punt comença a estar cansat, però finalment i veient ja el far s’anima i ho acaba de fer perfectament.

En aquesta foto superior es pot veure on em deixat el cotxe i com hem anat pujant la muntanya seguint el desnivell, el camí marcat surt des del poble. Un tros més endavant ja l’enganxem perfectament, no hi ha cap pèrdua.

Hi arribem amb una horeta i un cop dalt, mentre els nens descansen aprofitem per passar el pas estret fins a la punta visitable, des d’on hi ha unes vistes precioses al far de Kallur amb els penya-segats al darrera.

Ens estem una estoneta i tornem cap al poble de Trøllanes, de nou l’Hug a la motxilla i nosaltres apeu, baixant però l’Hug s’adorm, i l’Iu i jo anem a buscar el cotxe mentre ells dos van baixant fins el poble, així ens trobarem al poble i podrem posar l’Hug al cotxet perquè no es desperti i acabi de fer la migdiada.

 

Per cert, baixant amb l’Iu ens ataca un ocell, la veritat és que ens varem endur un bon ensurt, perquè realment ens va venir a atacar, ens va passar a molt poca distància una primera vegada i per darrera i llavors de fer un bon xiscle i l’Iu cridar i plorar ens posem a córrer, just quan em torno a girar veig que torna a baixar a tota pastilla, així que ens tirem a terra, ens passa per damunt i torna a marxar, així que ja tornem a marxar corrents, però llavors ja no torna, arribem al cotxe ben excitats i anem cap al poblet, l’Hug s’adorm bé al cotxet, fem un passeig per anar a veure el famós quiosc al final del món, avui dia un petit contenidor convertit en una mini botiga (amb gelats, dolços, cafès, i algun souvenir) oberta des del 2007 per la esposa d’un agricultor, hi fem un cop d’ull, i llavors marxem a dinar. A l’entrada del poble hi ha un espai públic com un refugi molt nou, amb un lavabo i taules per dinar, així que dinem els entrepans d’avui mentre l’Hug dorm i quan es lleva dina ell.

D’aquí ja marxem cap al poble de Mikladalur, ubicat sobre un escarpat penya-segat, lloc que amaga una de les llegendes més curioses de tot el país. Aquí, a tocar del moll d’aquest petit poble de conte, es troba la Kópakonan, que literalment significa dóna foca Selkies , una bonica estàtua.

LLEGENDA DE LA SELKIE DE KALSOY

En aquest lloc, segons anomena la llegenda, un jove granger va robar la pell d’una de les foques que cada any, es desprenien d’ella per uns moments per convertir-se en dona. Per això, la dona no va poder tornar al seu estat original i retornar mar endins amb la resta de foques.

El jove granger va amagar la seva pell en un cobert i va guardar la clau amb la mateixa cautela. Ambdós es van casar, van tenir fills i van viure junts durant uns anys.

Un dia per descuit, el granger va deixar la clau del cobert a l’abast de la seva dona. Aquesta va recuperar la seva pell i de forma immediata, es va convertir en foca per tornar al mar. Cada vegada que els seus fills s’acostaven a la platja a jugar, la foca s’acostava de forma piadosa i compassiva davant d’ells, per l’ho que els habitants de Mikladalur, van decidir matar tots i cadascun dels animals marins que habitaven les coves properes a la costa.

La nit anterior a la massacre, la foca va aparèixer en els somnis del granger, el qual es va comprometre a no matar l’elefant marí que custodiava l’entrada a la caverna, ni als dos cadells que habitaven en el seu interior.

El granger va fer cas omís a tots els advertiments i quant la nit posterior cuinava pel sopar part de l’elefant marí i els seu cadells, va tenir lloc un estrepitós soroll a l’habitació. Llavors, la dona foca va aparèixer i abans desvair-se per sempre va llençar una terrible maledicció “Hi haurà venjança sobre tots els homes d’aquest poble, uns moriran al mar i altres cauran des de les muntanyes fins que morin tants que les seves mans puguin ser unides al voltant de la illa de Kalsoy.

Des de llavors, alguns dels pobladors de la illa van morir ofegats en el mar o precipitats des dels penya-segats de la illa, fet que segons habitants dels pobles propers, a dia d’avui segueix tenint lloc.

Continuem la ruta i marxem cap a la població de Syðradalur, hi fem una volteta i ja anem a esperar el ferri de tornada, agafem el de les 16.40h. Arribant a Klalsvik ens acostem a Fuglafjørður, per acabar de passar la tarda, ens acostem a la platja i ens estem una estona jugant a agafar pedres, petxines o cosetes de la platja, també pugem a un vaixell abandonat al port. D’aquí marxem ja cap a la caseta per anar a sopar.

Dia 5: Saltangará – Gásadalur – Bøur – Sandavágur

Avui finalment destinem el dia a visitar Gásadalur, un petit poble situat sobre la punta d’un penya-segat amb una cascada que acaba al mar. Abans de l’any 2004, només hi havia un parell de maneres d’arribar a Gásadalur, caminant vàries hores sobre el terreny muntanyós que el rodeja, o bé rodejar el penya-segat des de qualsevol vaixell suficientment valent per aventurar-se prop de les roques. La construcció d’un túnel va permetre la seva connexió amb la resta del món.

Avui en dia, hi ha una vintena d’habitants, però la reduïda població durant molt anys ha assegurat d’alguna manera que les seves pintoresques i històriques cases, així com els monuments naturals, romanguin intactes al llarg dels anys.

Des de Saltangará hi tenim una hora i quinze minuts aproximadament, primer però anem a fer algunes compres al súper per comprar el dinar, així que marxem cap allà a les 10.30h i de camí l’Hug se’ns adorm, així que el deixem dormir una estona, i llavors al arribar ja dinem ben d’hora, a les 12h i aprofitem per anar a fer uns cafès amb llet a una cafeteria que veiem al poble. Una caseta molt renovada amb una decoració molt moderna i nòrdica, un lloc molt acollidor. Ja havent descansat un xic, anem cap a visitar la cascada, hi ha un caminet des de l’entrada del poble i es pot fer amb cotxet, està a 5 minuts de la carretera. La vista és preciosa, hi fem unes fotos i llavors l’Iu i el Dídac, els més aventurers baixen fins a la costa per unes escales de ferro que es van construir en el penya-segat per facilitar l’accés al poble.

Ens estem aquí una estona, i llavors marxem, com que no tenim cap destinació prevista per avui a la tarda, de tornada passem per Bøur, i ens hi parem, és un poblet molt petit però també amb un encant especial, aquí passegem, ens arribem fins a la platja i ens parem a berenar a prop del cotxe, just allà ens trobem un noi molt simpàtic que està fent renovacions a casa i ens ve a veure amb l’excusa del gos que juga amb els nens.

Així que establim conversa, i ens explica vàries, coses de les Illes, ens comenta que molts habitants viuen de la pesca i de la ramaderia, perquè exporten molt salmó i també bacallà, així com el xai. Ens demana i s’interessa per el moment difícil que està passant Catalunya amb el procés, i ens diu que les Illes Feroe també voldrien ser independents però que malgrat això, ells viuen molt bé, i amb els privilegis d’una nació pràcticament independent.

Cap a les sis anem fins el poble de Saldavágur, fem una passejada pels voltants de l’església i riu i anem a comprar al súper el sopar i algunes cosetes i llavors ja anem cap a la casa d’avui a les afores de Saldavágur, on hi estarem 3 nits i fins el dia de tornar cap a casa.

Arribem per allà a les set, telefonem a la senyora de la casa i ens l’ensenya, la casa és molt bonica i acollidora però no hi tenim ni wifi ni joguines !!

Dia 6: Llac de Sørvágsvatn i Leitisvatn

Avui dedicarem el dia a fer únicament l’excursió al llac Sørvágsvatn  a 10 minuts del nostre allotjament. Esmorzem, i hi anem, a casa vam mirar diferents trekkings, però tots ells tenien l’inici a tocar del llac i a peu de carretera, així que hi parem, i quan ens decidim a iniciar la ruta ens trobem un cartell que ens diu que aquest camí està tancat per obres d’arranjament, i que cal accedir-hi des d’un altre camí, ubicat més amunt, però com que ja  havíem llegit força sobre aquesta caminada, ho trobem fàcilment. Aquí just al iniciar la ruta ens trobem dues noies que arriben caminant des del poble i ens oferim a dur-les amb cotxe fins a l’inici del camí.

Ja en el punt correcte, iniciem la caminada, l’Hug camina el primer quilòmetre perquè és força planer i el motivem amb el joc d’anar construint unes fites amb les pedres. Però es cansa i l’acabem portant amb el fular. El porto jo, i l’Iu va caminant tot solet. La caminada és molt planera, només hi ha una mica de desnivell a la última part. L’Hug per això, se’m adorm a l’esquena, així que anem fent tranquil·lament.

Realment si viatgeu a les Illes Feroe no us podeu perdre els paisatges que rodegen el llac de Sørvágsvatn, imagineu un llac per sobre del nivell del mar que treu el cap sobre d’aquest per uns penya-segats impressionants i que, a l’altre costat, acaba en una cascada sobre el mateix mar, l’oceà Atlàntic. És un efecte sorprenent de veure, sembla realment una il·lusió òptica, i és realment genial de veure, un lloc i un paisatge realment fascinant, i molt accessible per a tothom. No deixeu de fer aquesta excursió si viatgeu a les Illes Feroe!!!!!

En els planells aprofitem per descansar i jugar una estona, però fa fresqueta i decidim seguir la caminada de tornada, així que desfilem, l’Hug de nou a la meva esquena i som-hi! De tornada se’m torna a dormir…. si pobret, li encanta el moviment i l’escalfor del fular.

D’aquí decidim anar a fer uns cafès amb llet a un hotel que varem veure al costat de l’aeroport. Hi entrem, i ens dirigim a la cafeteria-restaurant, només entrar els hi donen als nens uns gelats, i com que és un bufet lliure agafem els cafès amb llet, aquest hotel té unes vistes privilegiades a l’aeroport. Ens hi estem una estona i així aprofitem el wifi per connectar-nos i mirar més informació de la excursió de demà a la illa de Mykines. Després de berenar marxem cap a l’aeroport per acabar de passar una estoneta i poder-nos connectar també al wifi gratuït d’allà. Com que és un aeroport molt petit és molt acollidor i tranquil, així que els nens aprofiten per jugar amb les tauletes un ratet i nosaltres connectar-nos. Després marxem cap a la caseta a relaxar-nos.

Dia 7: Illa de Mykines, la illa dels frarets

El motiu principal per visitar la illa de Mykines és la seva colònia de frarets, però la illa té un encant especial també pels seus paisatges, els seus turons verds units per estrets camins plens d’ovelles i frarets, realment si visiteu les illes Feroe no podeu perdre-us la visita a aquesta illa de només 10 Km2 i una desena d’habitants, i un únic poble habitat.

Hi ha dues maneres d’arribar a Mykines: en ferri, des del port de Sørvágur, a la illa de Vágar o bé amb helicòpter des de l’aeroport de Vágar. Nosaltres varem decidir fer el viatge amb el ferri, però per el que varem llegir el servei d’helicòpter no és car, però també cal reservar amb antel·lació, perquè la capacitat és de 8 persones, aquí us deixo també l’enllaç d’Atlantic Airways. 

De nou ens llevem i el primer que fem és mirar el temps per la finestra, buff …està plovent!!  així que marxem cap a Sørvágur un xic preocupats pel temps que ens farà a la illa, el ferri surt a les 10.20h, i només hi ha dos trajectes al dia, un al matí i l’altre a la tarda. El trajecte dura 45 minuts i les vistes i recorregut ja valen la pena. Us aconsellem reservar el ferri amb força antel·lació, perquè és petit i sol tenir molta afluència de visitants, bé depèn molt del dia però sempre és millor ser previsors, aquí teniu l’enllaç: https://www.ssl.fo/en/timetable/ferry/36-soervagur-mykines/, el preu és ben assequible, vam pagar uns 17 €.

L’interior del ferri té com unes 3 o 4 taules amb uns bancs al voltant, així que també aprofitem el viatge per esmorzar un xic. Arribem a un port molt petit, on només hi pot parar un vaixell i llavors enfilem escales amunt fins arribar al poble de Mykines. A l’arribada ens fa un dia radiant, amb un sol genial.

Comencem la caminada just al arribar al poble, per un prat, tot costa amunt i un fort desnivell, al capdamunt ja comencem a veure frarets, quedem ben sorpresos en veure que hi ha tants frarets i que es poden veure tant bé i de tant a prop.

El que sí que ens va sobtar és que just a mig camí ens para un senyor dient-nos que cal que paguem 100 KDD, uns 12 € per persona per poder fer la caminada i passejar per el camí senyalitzat on érem. S’ha de pagar com una entrada, i de moment la caminada es pot fer per lliure, aquest preu és per la conservació del paisatge i l’entorn.

Mykines és un lloc realment sorprenent, el més fràgil de tots els llocs de les illes on hi pot anar la gent. Està plena de tot allò que la naturalesa verge té per oferir i és una de les poques àrees de Ramsar, amb una fauna d’aus salvatges sorprenent, frarets, Guillemots, Razorrbills, Fullmars, Gannets i moltes altres aus, per això i tenint en compte el creixent nombre de visitants a la illa s’estan prenent mesures per limitar-ne l’accés i conservar l’espai natural.

El nostre objectiu de visitar la illa és, sobretot, la de veure frarets, perquè els nens els puguin veure, i la veritat és que és preciós de veure’ls. Seguim la caminada fins al punt on baixen unes escales molt empinades i des d’on hi ha unes vistes al far precioses. Aquí però decidim girar perquè la caminada és molt llarga, i amb molt de desnivell, és tard i just comença a arribar una boira molt espessa que ho acaba de complicar.

La caminada ha de ser preciosa perquè passa per un pont penjant que uneix Mykines amb l’illot de Mykineshólmur, i al final s’arriba fins el far de Hólmur, amb una vista panoràmica a les Illes Feroe espectaculars, però per nosaltres ja és tard, i el desnivell i caminada és important per fer-la amb nens, així que girem i tornem al poble, per anar a dinar, just a l’entrada hi ha un petit local on fan frankfurts, gelats, patates i algun pastís típic de les illes. Així que demanem uns frankfurts pels nens i nosaltres dinem els entrepans que dúiem per dinar, ens hi estem una bona estoneta mentre l’Hug també fa la migdiada i nosaltres uns cafès amb llet.

La veritat és que s’agraeix tenir un lloc així ja que fa força fred i amb els nens hagués estat difícil estar a fora. Mentre encara dorm l’Hug aprofitem amb l’Iu per anar a fer una volta pel poble, preciós amb un riuet que el travessa. Trobem una petita botiga de records i comprem un imant de fraret.

Quan l’Hug es desperta sortim a passejar els quatre una estona més fins a esperar que arribi el ferri a les 16.20h. També descobrim el passat “vèlic” de la illa, ja que durant la Segona Guerra Mundial l’arxipèlag va ser ocupat per les tropes britàniques que van construir un radar i un petit refugi.

Deu minuts abans de la sortida moltes persones, turistes però també locals es concentren en una cua des del “port” i escales amunt. Pugem al vaixell i tornem fins a Sørvágur. Arribem i anem cap a Vágar, una estona a l’aeroport i després a comprar al supermercat que tenim a la sortida del poble on estem i on cada dia em anat fent les compres, agafem el sopar d’avui i algunes cosetes per dinar a l’avió.

Dia 8: Viatge cap a casa

Ens llevem a les 6h del matí, i anem cap a l’aeroport a 5 minuts només de casa, deixem el cotxe i les claus al mostrador d’Avis, fem uns cafès amb llet i esmorzem un xic i ja anem a passar el control de seguretat, a dins ens esperem només uns 15 minuts i ja pugem a l’avió. Aquest aeroport és tant petit, que tots els tràmits són fàcils i ràpids.

Tenim un vol molt bo i arribem a l’aeroport del Prat sobre la hora prevista, a les 12.40h, i com que és el migdia, dinem a l’aeroport i marxem havent dinat i així l’Hug fa la migdiada, bé i l’Iu també perquè com que ens hem llevat ben d’hora queden rendits els dos.